Aliments trangènics

Parlaré sobre els aliments transgènics, és un dels temes que vam parlar una mica a classe i vaig decidir ampliar, ja que és un tema bastant interessant i important.

Per començar m’ha agradaria explicar-vos què és un aliment transgènic.Els aliments transgènics són aliments produïts a partir d’organismes modificats genèticament, amb aquestes modificacions s’aconsegueixen unes característiques específiques. Inicialment l’objectiu era una millora dels aliments, per la resistència a les temperatures més extremes, les resistències als insecticides i herbicides, una millora alimentícia…

Són organismes vius que han estat modificats, utilitzant tècniques noves, modernes en laboratoris especialitzats, per introduir així gens que procedeixen d’altres especies. Aquesta tècnica permet separar, modificar i transferir parts de ADN d’un ésser viu per introduir-lo en un altre.

http://sinfuturoysinunduro.files.wordpress.com/2008/02/transgenicos.gif

El primer aliment amb el que van experimentar va ser el tomàquet Flavr Svr., més tard es va modificar la soja i posteriorment el blat de moro. Els primers experiments amb aliments van ser el 1950 a nord-amèrica. Però la concepció més moderna dels transgènics data del 1992, es coneix com l’any del primer aliment genèticament modificat.

Un cop alliberats els transgènics no es poden controlar, la contaminació genètica és irreversible i impredictible. Creieu que podem trobar riscos? doncs sí,  amb l’ús d’aquests transgènics podem trobar riscos, però per a cada un és diferent, cada transformació és diferent depenent de l’organisme modificat i de les noves característiques que acull i al medi on es va a utilitzar.

Actualment els aliments transgènics són els que abunden, la majoria dels productes que consumim són modificats genèticament. Nosaltres no sabem en la gran majoria si són o no transgènics, ja que aquests productes no contenen una etiqueta que indiqui que aquests són modificats genèticament. És tan gran la producció d’aquests que els aliments orgànics s’estan quedant enrere, aquests corren grans perills de desaparició. Perquè?, per què aquests aliments, els transgènics són cada vegada més abundants, és veritat que tenen alguns avantatges respecte als orgànics però i les conseqüències?, no veiem que aquests aliments també són dolents per al nostre organisme? Aquests aliments contenen elements tòxics, poden produir unes sèries d’al·lèrgies, contenen més pesticides que els orgànics, poden contaminar els aliments orgànics … En algunes zones són tan grans els cultius d’aquests aliments que han obligat a cremar una part d’aquests camps com per exemple en algunes zones d’Europa. L’Unió Europea el 1999 va prohibir els aliments transgènics durant quatre anys, per les conseqüències que estan produint. Més tard el 2002 es van establir estrictes controls de identificació d’aquests productes. Actualment no estan prohibits el consum ni la comercialització d’aquests productes, però els consumidors, els clients han d’estar ben informats sobre aquests productes.

Per finalitzar m’agradaria que em donéssiu la vostra opinió sobre els aliments transgènics. Creieu que són saludables? Creieu que ens beneficien, o tot el contrari? Jo també vull donar la meva opinió, bé com heu pogut observar es veu reflectit al llarg d’aquest article, però vull destacar que hem de posar unes mesures de seguretat, perquè això s’està convertint en un gegantí experiment amb interessos comercials.

He trobat una pàgina web on ens mostren els beneficis i les conseqüències de l’ús d’aquests transgènics. Aquesta és la pàgina:

http://sepiensa.org.mx/contenidos/d_transgenicos/transgenicos.htm

Alzheimer

Al meu post us parlaré de l’Alzheimer, la demència més freqüent en gent gran i la més comuna. També us explicare que és una demència, que és l’alzheimer, la seva causa i possibles solucions davant aquesta malaltia.

Font imatge: http://www.findrxonline.com/rss/images/alzheimer-degenerative.jpg

La demència és una malaltia del Sistema Nerviós Central (SNC). A causa de la pèrdua de les funcions superiors del SNC, apareixen símptomes com: alteracions en la memòria immediata i retrògrada, orientació, llenguatge, escriptura, càlcul, alteració del pensament abstracte, capacitat d’execució, etc.

La malaltia d’Alzheimer és una malaltia progressiva que ataca el cervell i genera  limitacions de la memòria, el raonament i el comportament. Aquest mal afecta a aproximadament 22 milions de persones en tot el món, sent la més comuna de les malalties causants de demència.

Més de 100,000 persones moren anualment a causa de la malaltia d’Alzheimer.

Aquesta malaltia no coneix fronteres socials ni econòmiques i pot afectar a homes i dones gairebé per igual. La majoria de les víctimes són majors de 65 anys d’edat; però no obstant això, la malaltia d’Alzheimer pugues atacar als 40 o als 50. La malaltia d’Alzheimer és devastadora tant per a les víctimes com per a les seves familíes.

Els símptomes de l’Alzheimer els podem veure en aquest vídeo:

No es coneix la causa de la malaltia de Alzheimer. Entre les causes de les quals se sospita figuren una predisposició genètica, un virus d’acció lenta i altres agents infecciosos, toxines ambientals i canvis immunològics.

Per aquesta malaltia no hi ha una cura disponible, però, una adequada planificació mèdica i social poden alleujar la càrrega per al pacient i la seva família. Les medicines apropriades poden disminuir l’agitació, l’ansietat i el comportament impredictible, així com millorar la regularitat del somni i tractar la depressió. L’exercici físic i les activitats socials són importants com també ho són l’adequada nutrició i el manteniment general de la salut. Un con medi ambient poden ajudar a la persona afectada a conservar en tant que sigui possible el més alt nivell de comoditat i de diginitat.

Ara us plantejo un joc per practicar la vostra ment. Heu de llegir el text amb atenció! :

Font: http://www.talfin.net/blog/wp-content/uploads/2007/08/prueba.jpg

Com a conclusió cal dir que l’alzheimer és una malaltia que afecta a molta gent i que entre tots hem d’intentar ajudar a les persones que ho pateixen. Hem d’intentar invertir més diners en medicina per tal de descobrir quina és la causa de l’enfermetat i com podem fer perquè cada cop menys persones la pateixin.

Lupus

El sistema immunològic s’encarrega de produir anticossos encarregats de la protecció contra partícules estranyes (antígens). El lupus és una malaltia auto-immune, en què el sistema immunològic no  distingieix entre els antígens i les cèl·lules de l’organisme. Per tant el sistema immunològic no ataca a les partícules estranyes, reaccionen amb elles i fan complexes autoreactius que afecten a l’organisme, produint inflamacions i danys en els teixits conjuntius.

Font: http://www.asiaone.com/A1MEDIA/health/12Dec08/others/20081209.163944_lupus.jpg

És molt difícil diagnosticar aquesta malaltia en un pacient ja que no existeix cap tipus de prova que tingui el 100% de fiabilitat. El fet de que els seus símptomes són molt similars als d’altres malalties, fa molt més difícil el diagnòstic. Un símptoma que afavoreix el seu diagnòstic és la presència d’un augment en el número d’anticossos encarregats de destruir el nucli cel·lular. La forma més fiable de diagnosticar-lo és l’estudi minuciós de la seva historia clínica.

No existeix cap cura directa del lupus, existeix tractament, és a dir, fent cas de les indicacions del metge per poder evitar recaigudes. Aquest tractament és personalitzat al tipus de pacient i al tipus d’òrgan que li a quedat afectat, ja que a cada pacient el lupus li pot actual de formes diferents. Una persona fotosensible haurà d’evitar completament o quasi la exposició forta a la llum solar. També es recepten medicament per els òrgans més afectats. Els medicaments més utilitzats en el tractament del lupus són :

• Antiinflamatoris no esteroides (AINEs)
• Acetominofen
• Corticosteroides
• Antimalàrics
• Immunomoduladors
• Anticoagulants

Font imatge: http://scielo.sld.cu/img/revistas/end/v20n2/t0103209.gif

Abans el lupus es considerava un tipus de malaltia mortal, però ara el lupus pot ser superat. Alguns afectats poden arribar a viure una vida normal i corrent sempre que segueixin correctament les indicacions del metge. La majoria dels casos aconsegueixen viure més de 10 anys desprès del diagnòstic.

Gracies als avanços científics produïts en els últims anys s’ha avançat molt en el tractament del lupus, i potser desprès d’uns anys amb aquest ritme, s’aconsegueixi una cura directa del lupus.

Addiccions

Font imatge: http://laabejamenorquina.files.wordpress.com/2009/10/adiccion-a-internet1.jpg

He decidit parlar sobre les addiccions perquè entre els meus companys es va començar a parlar de que  potser passava molta estona diària jugant a la Playstation; no vaig fer-ne cas, però em vaig començar a fer la següent pregunta:

– Què és una addicció? Una addicció es considera que és un estat psicofísic, on intervenen un organisme viu amb un fàrmac, on es pretén obtenir una reacció o un estat  de comportament, i tot mitjançant substàncies que es prenen, normalment d’una manera impulsiva i incontrolable.

Ara bé, es considerava que una addicció estava relacionada amb el consum de fàrmacs o estupefaents, però en els darrers anys s’ha demostrat que una addicció pot estar relacionada amb conductes on no són necessàries les substàncies químiques per a la satisfacció de les necessitats que es pateixen (síndrome d’abstinència).

Normalment les addiccions solen anar relacionades amb l’alcohol o les drogues, però són moltes les addiccions que hi han, com és el cas d’addicció als jocs d’atzar(ludopatia), o les noves tecnologies (Internet, consoles, etc).

Amb el consum continu i progressiu d’un element, ja sigui per exemple alcohol, o l’ús freqüent d’un servei tecnològic (telèfon mòbil), es crea una tolerància, de la qual molts cops un és inconscient. Aquesta tolerància comporta una necessitat de satisfacció major, per la qual cosa cada cop la addicció que es pateix és més greu.

Quan una persona és inconscient de la seva addicció canvia la seva manera de ser, normalment el subjecte es torna més agressiu, i arriba a tenir conflictes socials amb tots aquells que l’envolten, a més solen haver-hi despeses econòmiques per satisfer les necessitats de les quals s’és inconscient.

Per tractar les addiccions convé consultar un psicòleg o un psiquiatra que ens ajudi a superar les nostres addiccions abans de que pugui causar greus problemes en el subjecte, com pot ser el cas d’una sobredosi en les drogues, o es pugui desenvolupar infermetats mentals com l’esquizofrènia a causa dels videojocs.

Ara mateix podríem estar parlant hores sobre les addiccions, però jo arribo a la conclusió que la nostra societat cada cop és més addictiva, donat que la tolerància i la facilitat a l’accés a moltes drogues o altres elements com un telèfon mòbil, entre d’altres, ens poden fer caure en pou que ens condueix a la dependència de tot allò que en principi ens produeix un plaer, o una necessitat de la seva utilització en la vida quotidiana, tal i com mostren unes enquestes on 1 de cada 10 joves és addicte a les noves tecnologies i el adolescents que ja abusen d’Internet o el telèfon mòbil ja representen un 15%.

El tractament quirúrgic de la fístula anal

El tractament quirúrgic és molt ampli. Podem classificar-lo com a cirurgia major (intervencions en les que el pacient ha d’estar ingressat a l’hospital i ser revisat durant un cert temps, com per exemple un trasplantament de cor) i cirurgia menor (són intervencions senzilles, de curta durada, que es realitzen en teixits superficials, com per exemple, l’eliminació de berrugues).

Normalment quan parlem d’una intervenció quirúrgica ens referim a una operació de cirurgia major, com el tractament quirúrgic de la fístula anal. Aquesta operació no és una de les més complicades en la cirurgia major, però n’hi ha algunes que per la seva importància i per la seva complexitat, podrien donar lloc a complicacions serioses després de la intervenció.

Aquest tipus de fístula es genera en les glàndules anals, d’aquí ve el nom, entre les dues capes dels esfínters anals. La fístula s’origina d’una cripta infectada. Si la fístula s’infecta s’acumula pus a l’interior i pot ser bastant irritant.

Les fístules anals no tendeixen a causar ni dany ni dolor, però a vegades poden ser irritants, en el cas de que s’infecti, ja que com hem comentat abans, es genera pus al seu interior, pot supurar. Els abscessos recurrents (acumulació delimitada de pus en un teixit orgànic), poden causar molèstia i incomoditat a la zona afectada.

Es poden utilitzat 2 tipus d’anestèsia: anestèsia general (s’elimina el dolor en tot el cos i el pacient s’adorm profundament) o anestèsia general (s’elimina el dolor en una part del cos, un tipus d’anestèsia regional és l’anestèsia epidural, en la qual s’injecta un anestèsic molt a prop de la medul·la espinal, i de la cintura cap a baix es queda adormida). Normalment s’utilitza l’anestèsia regional en el tractament de la fístula anal, aquesta decisió pot variar segons l’anestèsia que desitgi el cirurgià o el pacient.

El tractament quirúrgic de la fístula anal pot variar segons la ubicació i la mida d’aquesta, i també pel seu estat (si està molt infectada o no). El tractament consisteix en obrir la fístula per mitjà d’una incisió (separació de parts feta pel bisturí) i treure tota la part infectada de la fístula fins arribar a l’os. Aquest tractament quirúrgic pot durar entre 15 i 20 minuts com a màxim, com ja he dit abans no presenta moltes complicacions i el mateix dia, després d’unes proves, marxes a casa. Després de la intervenció, posen al pacient unes gases dintre del forat que s’ha generat per a que no tanqui en fals, ja que ha de cicatritzar de dins cap enfora. Després de la intervenció poden produir-se grans molèsties, ja que és una ferida oberta i possiblement el pacient hagi de prendre algun calmant com l’IBUPROFÈ, sobretot la primera setmana de l’operació.

Aquesta ferida normalment triga a tancar-se entre 2 i 3 mesos. Els riscos són mínims i l’únic que pot passar és que s’infecti la zona afectada, però si presentes una bona higiene això no ha de perquè passar.El tractament que recomana el metge per després de la intervenció és una bona higiene a la zona afectada i no fer gaires esforços.

He triat aquest tema perquè aquest mateix any em van diagnosticar una fístula anal i m’ha sigut més fàcil explicar el seu tractament ja que aquesta informació l’he tret de la meva pròpia experiència. M’ha agradat aprofundir en aquest tema, ja que jo he sigut víctima de la fístula anal i no és una molt bona experiència, us ho puc assegurar.

DESPERTARES

SINOPSI

Font imatge: http://blogs.elcorreo.com/blogfiles/desde-getxo-a-sant-cugat-del-valles/despertares.jpg

La pel·lícula ens situa en l’any 1969. El Dr. Sayer es converteix en el neuròleg de l’hospital de malalts crònics de Bainbridge. És un home que durant la seva carrera es va dedicar a experimentar solament amb animals, no amb persones, en l’hospital que treballarà, mancat de personal, accepta a aquest.

Font imatge: http://www.canaltcm.com/myfiles/gallery_images/0001/8061/despertares2.jpg

El Dr. Sayer es veu forçat a revisar les històries clíniques, i amb el suport de la infermera descobreix que tots van patir encefalitis letàrgica en els anys 20. Les paraules del doctor que va descobrir aquesta malaltia, quan li diu que els malalts són nens que es van quedar dormits i que no pensen li provoquen un gran dubte. És aquí quan el Dr. Sayer comença a obsessionar-se amb la cura dels seus pacients, en concret amb Leonard. El Dr. Sayer comença els seus experiments amb Leonard, una prova demostra que presenta activitat cerebral quan escolta el seu nom. El Dr. Sayer té raó: estan vius per dintre, per tant, segueix investigant amb diferents proves de les quals les respostes dels pacients s’acompanyen de major moviment.
El següent punt se centra en el descobriment de la L-dopa com possible tractament d’aquests malalts. El director de l’hospital permet a Sayer utilitzar aquesta droga experimentalment només amb Leonard, a l’aconseguir l’autorització de la seva desesperada família. Després de provar una dosi molt elevada, Leonard es desperta però s’adona de la quantitat d’anys que ha perdut, cosa que li provoca un xoc. El director autoritza al Dr. Sayer perquè utilitzi aquesta medicació per a la resta dels pacients; aquest presenten els mateixos efectes que Leonard.
Leonard demana a la comissió de l’hospital que li deixin llibertat per sortir sol. Davant la negativa, intenta, erròniament, sortir de l’hospital. Leonard comença a realitzar moviments estranys i repetitius, la L-dopa, com totes les drogues, té efectes secundaris…
RELACIÓ METGE-PACIENT
Un dels aspectes més importants és la relació entre metge i pacient, una relació molt propera, com amics, una relació interpersonal en la que l’element més important és el respecte mutu dels dos personatges. La postura de Sayer, que busca curar al pacient per a la seva pròpia satisfacció personal, es veu alterat quan s’obsessiona amb la medicina i augmenta els efectes adversos. Aquí deixo un tros del diàleg que manté Sayer amb infermera:

Doctor: Vostè li va dir que jo era una bona persona, creu que una bona persona dóna la vida per després tornar a treure-la?
Infermera: A tots nosaltres ens donen i ens treuen la vida.
Doctor: I això per què no em consola?
Infermera: Perquè és vostè una bona persona i perquè ell és el seu amic.

http://www.canaltcm.com/myfiles/gallery_images/0001/8056/despertares.jpg

ENCEFALITIS LETÀRGICA
L’encefalitis letàrgica és una forma atípica d’encefalitis que va causar una epidèmia entre 1917 i 1928 amb milions de morts en tot el món. Les persones que van sobreviure van quedar semi inconscients del que alguns van sortir a finals dels anys seixanta pel tractament d’Oliver Sacks amb la droga L-DOPA, de la qual parlarem més endavant.
Els símptomes principals d’aquesta malaltia es poden determinar també en la pel·lícula i es caracteritzen per febre alta, mal de cap i de gola, visió doble, respostes físiques i mentals alentides (sobretot aquestes dues últimes es poden notar molt clarament a la pel·lícula), inversió del somni, catatonia i fatiga.
La causa encara es desconeix amb certesa. Segons investigacions britàniques, la culpable podria ser la mutació d’un bacteri del gènere estreptococ. Mentre la variant comuna solament produiria lleus molèsties de gola, la mutada provoca una resposta equívoca del sistema immunitari de l’afectat atacant seriosament al sistema nerviós.
El tractament se centra en l’estabilització del pacient. En la fase inicial els esteroides poden produir una millora en alguns pacients, en uns altres no. Tot i això la malaltia avança progressivament amb semblances a la malaltia de Parkinson. La droga utilitzada pel tractament produeix sovint respostes dramàtiques. Un gran nombre de pacients tractats en els anys 60 van tenir una millora de breu durada, com és el cas de Despertares.
L-DOPA
Levedopa és un fàrmac precursor de la dopamina. La levodopa és indicat pel tractament de la malaltia de Parkinson, Alzheimer i altres enfermetats neurodegeneratives.
CONCLUSIÓ
La conclusió sobre Despertares s’ha d’interpretar com una manera diferent de combatir una malaltia quan fallen els tractaments farmacològics, una manera més social per poder aconseguir uns altres despertares. Des del meu punt de vista és una pel·lícula molt interessant i recomanable ja que tot i ser una tragèdia és una història magnifica basada en fets reals és potser per aquest fet que et deixa un sabor agredolç ja que et fa riure, pensar, reflexionar i el final pot ocasionar alguna llàgrima.

Problemes del fetus

Els fetus en via de desenvolupament poden patir transtorns de creixement, i fins i tot malalties que els poden afectar una vegada nats, segons les substàncies que prengui la mare. Les substàncies més comuns que poden afectar al fetus són el tabac i les drogues.

Tabac
L’exposició del fetus al tabac afecta al creixement del nen i pot ocasionar determinats graus d’estrés.
Fumar pràcticament duplica el risc de que el nadó neixi amb pes baix. Se sap des de fa temps que fumar retarda el creixement del fetus, i els estudis suggereixen que també augmenta el risc de part prematur. Els nadons prematurs o amb pes baix al néixer tenen més riscos de patir problemes greus de salut durant els primers mesos de vida, incapacitats permanents i fins i tot la mort.
Un estudi recent, realitzat pel Dr. Oscar García Algar de l’Hospital del Mar de Barcelona, suggereix que les dones que fumen en qualsevol moment del final del primer trimestre tenen mes probabilitats de tenir un fill amb defectes de naixement, en particular defectes cardíacs congènits.
Les cigarretes dupliquen el risc de que la dona presenti complicacions a la placenta. Entre aquestes complicacions es troba la placenta prèvia, una complicació en la que la placenta es col·loca en una posició molt baixa a l’úter i tapa la totalitat o part del coll de l’úter i el despreniment de la placenta abans del part. En aquest cas, la vida de la mare i del nen corren perill durant el part degut a l’hemorràgia excessiva, encara que en la majoria de casos es poden evitar les morts amb cesària.
Fumar duran l’embaràs també augmenta aparentment el risc del trencament prematur del sac amniòtic. En aquests casos, la dona pot experimentar goteig o l’expulsió abundant de líquid de la seva vagina.
En un estudi coordinat per García Algar es confirma que el fum del tabac al que ha estat exposat un nen des de l’etapa fetal pot detectar-se a les dents de llet. L’assaig es basa en l’anàlisi de les dents de 35 nens de set anys d’una escola pública de Roma. Els resultats demostren que existeix una estreta relació entre la quantitat de nicotina i cotinina i el fum del tabac que han respirat els nens en els seus primers set anys de vida. D’altra banda, es veu que els fills dels no fumadors presenten 15 ng.de residus de nicotina per cada gram de teixit dental. Quan un dels dos pares fumava, la concentració pujava a 24.6 ng., i en el cas que ambdós pares fumessin, la tasa arribava als 43.5 ng. Els fills de dones que van fumar durant l’embaràs tenien 46.9 nanograms de nicotina per gram de teixit dental, mentre que els fills de dones que no fumaven tenien 21.1 ng.

Alcohol

Prendre alcohol durant l’embaràs pot produir al fetus problemes mentals i físics per la resta de la seva vidal però també pot afectar-lo durant la lactància.
Hi ha moltes dones que beuen alcohol quan estan embarassades. S’estima que cada any a EE.UU 1 de cada 750 nadons neix amb problemes físics, evolutius i funcionals, conegut com síndrome d’alcoholisme fetal. Estudis governamentals recents indiquen que 1 de cada 12 dones beu durant l’embaràs.
Les principals característiques dels nadons amb síndrome d’alcoholisme fetal són els següents: retràs del creixement, perímetre cranial inferior, epilèpsia, problemes de comportament, etc.. No existeix cap cura pel síndrome d’alcoholisme fetal, però s’ha comprovat que un diagnòstic, que demostri que el nen pateix aquest problema, abans dels 6 anys i un entorn familiar normal pot reduir els problemes que podrà tenir el nen a llarg plaç.

Drogues
Prendre drogues durant l’embaràs afecta molt al fetus. La marihuana no és inofensiva, encara que molts joves d’avui dia ho pensin. Néixer prematur, amb pes baix, patir retard del creixement o síndrome d’abstinència són els greus efectes que la drogoaddicció  de l’embarassada pot causar al nou nat.
A més a més, el consum de drogues està augmentant molt entre el jovent d’entre 12 i 25 anys i se sap que el 40% dels embarassos es produeixen en aquesta franja d’edat.
Parlant de la marihuana, el jovent creu que és inofensiva pel fetus, però s’ha demostrat que aquesta informació és falsa. El consum d’aquesta droga pot provocar fetus prematurs, trastorns en el creixement i pes inferior al normal.
En el cas de la cocaïna, se sap que les gestants cocaïnòmanes tenen risc de presentar trombos a la placenta que generen taponaments dels vassos sanguinis, el que afecta a la nutrició del fetus.
Un altre efecte del consum d’heroïna o cocaïna és l’anomenat “Síndrome d’Abstinència”. Aquest es manifesta a través de irritabilitat, plors continus, dècimes de febre, vòmits i dificultats per alimentar-se.

Conclusió
M’ha semblat molt interessant fer l’article sobre aquest tema ja que m’ha permès trobar molta informació sobre els problemes que pot tenir el fetus durant l’embaràs. A més a més, crec que aquests problemes són bastant freqüents, sobretot en el cas del tabac, i crec que no se li dona la importància necessària. És molt injust que un fetus, que es convertirà en un nadó, tingui uns problemes que poden afectar a la seva vida sense ser responsable d’aquests. Una mare que s’arrisqui d’aquesta manera, no mereix tenir un fill, ja que la vida d’un nadó depèn enterament de tu, i ingerint aquests productes ja li estàs ocasionant problemes fins i tot abans que neixi.

Fonts d’informació
http://inid.umh.es/?mod=prensa&ct=contenido.asp&id=1016
http://www.nacersano.org/centro/9388_9936.asp
http://www.nacersano.org/centro/9388_10230.asp
http://www.consumer.es/web/es/salud/problemas_de_salud/2007/07/10/164475.php

Fotos

• http://2.bp.blogspot.com/_6Siaso1iyKM/Sp7UP-K–gI/AAAAAAAAGEc/I-7jkNJos0U/s400/bebeprematuro.jpg

• http://1.bp.blogspot.com/_Dt7-LDSfHh0/R14W69QdLOI/AAAAAAAAAFU/otAxJHuJdqs/s320/bebe-alcohol.jpg

Vegetarianisme, un estil de vida

Hola a tots i totes, jo parlaré sobre el vegetarianisme, en aquest treball el que no vull és que penseu que esteu obligats a no menjar carn o que creieu que us estic dient que teniu la culpa  per menjar carn, ni de bon tros, cadascú té les seves pròpies decisions i es lliure de menjar el que vulgui, l’únic que vull és que sapigueu en què consisteix, que els animals tenen drets i que menjar carn és una de les principals causes de moltes malalties, us vull mostrar que sense ella per molt apetitosa que sigui podem viure igual i inclús molt millor, després d’això traieu les vostres pròpies conclusions.

Font imatge: http://colivre.coop.br/pub/Aurium/Vegetarianismo/goVegetarian.jpg

El vegetarianisme és el règim alimentari que té com a principi l’abstenció de carn i peix en la dieta diària i la seva base són els vegetals, cereals, llegums i fruites.

Dins la dieta vegetariana es classifiquen les persones segons els aliments que consumeixen, jo estaria dintre dels Ovo lacto vegetarianisme, ja que menjo ous, làctics i peix, no m’heu de jutjar per menjar peix se que és un ésser viu, igual que els altres animals tenen els seus drets però de moment no em deixen ser totalment vegetariana.
Els motius que els vegetarians addueixen per a justificar la seva dieta varien. Alguns s’abstenen d’ingerir carn per consideracions de salut, pel medi ambient, raons ètiques, així com aquells que ho fan sobre la base de motius d’índole religiosa. El meu motiu és el del dret a l’animal, si que és cert que els animals es mengen els uns als altres, però per això no és necessari fer sofrir a un animal pel nostre propi egoisme.

Font imatge: http://www.elblogalternativo.com/wp-content/uploads/2009/03/lisa-vegetariana.jpg

Un tema molt important dintre del vegetarianisme és la salut per això us explicaré les malalties que són causades per menjar carn i les quals són causades per no fer una bona dieta vegetaria.
Colesterol: Els constituents dels greixos són els àcids grassos. Aquests poden ser saturats, monoinsaturats, o poliinsaturats. Els greixos saturats augmenten el nivell de colesterol en la sang. El colesterol està present en els menjars. S’associen els nivells alts de colesterol en sang amb un risc més elevat de malalties cardíaques.
Leucèmia: és la superproducció de glòbuls blancs per a combatre la toxèmia sanguínia associada amb la crisi del metabolisme proteic. Van descobrir que quan es menja carn cuinada augmenta notablement els glòbuls blancs en el torrent sanguini. Estan allà per a combatre una condició infecciosa. A més, s’associa sempre amb una quantitat extremadament alta d’àcid úric en la sang. La influència de la dieta vegetariana es presenta en aquesta forma: els capil•lars es relaxen i els seus circumvolucions es redrecen. A més podem veure que aquesta forma d’alimentació causa cert descans de la secció perifèrica dels vasos sanguinis mentre que la dieta purament a base de carn sembla presentar una càrrega pesada.
Càncer: Es sacrifica i es vénen animals malalts. Sobretot, la carn no és un aliment saludable. La carn es produeix en el colon, produint deixalles tòxiques que acceleren el metabolisme i causen malalties degeneratives, conduint a la mort prematura. El Dr. John Berg de l’Institut Nacional del Càncer va informar en la Conferència de la Societat Americana del Càncer, que la ingestió de carn de bou, està relacionada amb l’alta incidència del càncer de colon i recte.
A part d’aquestes malalties hi ha moltes altres que encara que no siguin causants per la carn les augmenta com l’esquizofrènia… Una dieta vegetariana ajuda a prevenir malalties coronàries, cardiovasculars, càncer de colon, d’ovaris, fetge i pròstata entre uns altres, així com la osteoporosis. Ser vegetarià és molt complicat sobretot perquè si no t’informes bé dels aliments que substitueixen la carn pot causar anèmia i complex B, ferro, calci, proteïnes, entre uns altres.

Per a ser un bon vegetarià has de saber molt bé com substituir la carn i les seves vitamines per altres aliments que no procedeixin d’origen animal.

Grup 1: Cereals: Pasta, arròs, pa, blat, civada, sègol, quinoa, amarant, espelta, mill, etc.
Que compte com una ració de cereals? 1 rodanxa de pa, 1 ració = 1 bol de cereals a l’esmorzar, 1 ració = 1/2 bol de cereals cuinats: arròs, pasta, etc.
Grup 2: Verdures i Hortalisses: Espinacs, col, créixens, pebrots, tomàquets, bledes, patates, cebes, api, pastanagues, espàrrecs, cols, etc.
Que compte com una ració de verdures? 1/2 got (120 ml) de vegetals, 1 got (240 ml) d’amanida, 3/4 de got (180 ml) de suc.
Consumeix una àmplia varietat de vegetals. Inclou vegetals crus tots els dies. Els vegetals verds són bones fonts d’àcid fólic i calci.
Grup 3: Fruites i Fruits Secs: Taronges, pomes, plàtans, maduixes, kiwis, raïms, passes, etc.
Que compte com una ració de fruites? 1 1/2 poma, plàtan, taronja, pera, 1/2 got (120 ml) fruita, 3/4 got (180 ml) de suc, 1/4 got de fruits secs. Consumeix una àmplia varietat de fruita, incloent aquelles riques en vitamina C. Els cítrics, maduixes, kiwis, papaya, mànecs i moltes altres fruites són riques en vitamina C .
Grup 4: Aliments Rics en Calci: bròcoli, espinacs, llet de soja enriquida, tofu, margarines vegetals, etc.
Que compte com una ració d’aliments rics en calci? 1/2 got (120 ml) de llet de soia enriquida, 1/4 got (60 ml) de tofu enriquit, 1/2 got (120 ml) de suc de taronja enriquit, 1/4 got (60 ml) d’ametlles, 3 cullerades (45 ml) de mantega d’ametlla, 2 cullerades (30 ml) de sèsam, 1 got (240 ml) de vegetals verds rics en calci,1 got (240 ml) de llegums rics en calci, 1/4 got (60 ml) d’algues seques. Molts d’aquests aliments són comuns a altres grups . Inclou aliments rics en calci en cada menjar.
Grup 5: Llegums: cigrons, llentilles, soia, tofu, mongetes de diverses classes, pèsols, festucs, ametlles, cacauets, etc.
Que compte com una ració de llegums? 1 got (240 ml) de llegums cuits, 1/2 got (120 ml) de tofu, 1 hamburguesa vegetal, 3 cullerades (45 ml) de mantega d’avellanes, 1/4 got (60 ml) de nous i 2 gots (480 ml) de llet de soia. Per a obtenir el màxim benefici, consumeix una àmplia varietat d’aliments rics en proteïnes. Consumir vegetals o fruites rics en vitamina C, amb aquests aliments augmenta l’absorció del ferro. Les nous i llavors proveeixen vitamina I i minerals.
Grup 6: Altres essencials: oli d’oliva, lli, nous, cànula, productes enriquits amb B12 com cereals de desdejuni, llets vegetals, sucs, margarines vegetals, hamburgueses vegetals, etc. a més de suplements de B12
Per últim dir que ser vegetaria no significa que mengem sempre el mateix i han molt tipus d’aliments que tenim al mateix o millor sabor que la carn com: les hamburgueses i mandonguilles naturals, embotits, tofu, soja etc.

Espero que us així agradat el meu treball, si algú vol parlar-ne del tema o te dubtes estaré encantada de resoldre’ls. Gracies per la vostra atenció.

Aquí hos deixo unes webs molt interessants:

http://www.vegetarianismo.net/

http://www.mundovegetariano.com/

http://www.petaenespanol.com/feat/vsk/default.asp

http://www.conciencia-animal.cl/paginas/temas/temas.php?d=762

Aspectes de biologia i bioètica a l’avortament.

Font imatge: http://elfini.files.wordpress.com/2009/03/campana-aborto-iglesia-2.jpg

L’avortament consisteix en provocar la finalització prematura del desenvolupament vital de l’embrió o fetus per a la seva posterior eliminació. He de dir que mencionaré varies vegades la paraula antiselecció que vol dir que estan en contra de l’avortament.

He començat a explorar per internet sobre aquest tema i he trobat que totes les referències de ciència, biologia o bioètica procedien de sectors en contra d’això, aquest fet ha condicionat que volgués oposar-me a ells.

Per començar una qüestió: Poden haver conclusions científiques en ètica? Jo crec que no ja que son terrenys diferents. Per això de les mateixes dades podem extreure conclusions diferents.

No se vosaltres, però jo si faig una recerca a internet sobre avortament me’n adono que son antiselecció ja que sempre diuen “ el nen “, sigui la etapa que sigui de l’embaràs. Quan a més ho llegeixo veig que l’argumentació gira sempre en torn a que es tracta d’una persona, una víctima innocent, etc.. i per si no es suficient posen imatges per a commoure.

He vist pagines de grups antiselecció que diuen: “ si no podem eliminar el dret a l’abortament, almenys baixem el termini”. A Gran Bretanya això s’ha utilitzat recentment. Els antiselecció es van agrupar per aconseguir que es retalli el termini de 24 a 20 setmanes. Els seus arguments: que el fetus pot sentir dolor i amb els nous medis, els fetus cada cop son més viables amb menys setmanes.

Per continuar, m’agradaria fer una pregunta i contestar-la des de dos punts de vista diferents:

-Pot el fetus sentir dolor?
*El psicològic – antropològic. Es planteja l’experiència del dolor, generalment com una experiència que el fetus no pot tenir. També la impossibilitat de saber si un altre ésser que no ens ho pot dir, sent dolor. Però donem per suposat que un toro, per exemple, no ens diu que sent dolor i no tenim cap dubte de que si que sofreix.
*El neurobiològic. Experts en el desenvolupament del sistema nerviós han presentat informes que diuen que fins la setmana 26 no estan desenvolupades les connexions cerebrals que permeten sentir el dolor. Per tant no té cap base afirmar que el fetus de 26 setmanes sent dolor, la música o la veu.

Hi ha qüestions que la informació biològica no es suficient per contestar. Plantejo dues que em semblen fonamentals:

*Què es una persona, un ésser humà?
Realment no es una pregunta amb la que ens trobem còmodes però no tenim perquè evitar-la. Jo estic segura de que els embrions i els fetus no son persones. Soc tan defensora dels drets humans, del dret de les persones a viure una vida digna com ningú, i si defenso el dret a avortar es perquè estic segura de que no consisteix en que una persona mati a una altre.
Però a l’evolució des dels gàmetes no merescuts de protecció fins la nena amb drets humans, quines son les fronteres i perquè? Quin es el punt que suposa el pas a persona, fecundació, implantació, sensibilitat, viabilitat, naixement..?
Des del punt de vista biològic, el naixement suposa un canvi radical en casi tot el cos ( el nen respira sol, menja, li bombeja el cor,..) tot això deixant de costat la part racional. En canvi el fetus no fa res d’això, respira i s’alimenta a través de la sang materna. Aquest canvi fonamental en el funcionament té una conseqüència social que hem sembla que té implicacions ètiques.
-Deu tenir alguna protecció el producte de la fecundació? En base a què?
Segons la sentencia del Tribunal Constitucional, lo que va a néixer té protecció. Evidentment aquesta sentencia ens informa de per quines raons es protegeix al fetus i, en el seu cas, a l’embrió. A l’hora de donar estatus es tenen en compte:
Gradualistes: l’estatus depèn del grau de desenvolupament.
Potencialistes: l’estatus es basa en lo que pot arribar a ésser.
En la meva opinió i per finalitzar, m’agradaria dir que inclús si acceptem que el fetus té un valor propi, aquest no es superior a la llibertat de la dona, i per tant no es raó per a penalitzar l’avortament voluntari.

Fonts:
http://es.wikipedia.org/wiki/Aborto
http://es.wikipedia.org/wiki/Neurobiología
http://www.canalsocial.net/GER/ficha_GER.asp?id=9600&cat=medicina
http://html.rincondelvago.com/aborto_16.html
http://www.revistafusion.com/asturias/2002/septiembre/debate108.htm

Internet, un gran enemic dels trastorns alimentaris.

Els trastorns alimentaris són problemes psicològics caracteritzats per un patró alimentari alterat que és acompanyat de conductes “dirigides” a compensar els productes ingerits com “vomitar, exercici físic excessiu, prendre laxants,etc.) que causen problemes greus a la  salut de l’afectat. Els més coneguts són: la bulímia, l’anorèxia i la obesitat.

No s’ha de buscar massa per trobar coses que ens poden pensar en el nostre cos, i, internet és un dels majors problemes contra aquesta salut.

En  qualsevol cercador d’internet, posant una paraula sense importància, ens pot induir a visitar pàgines on ens pot fer recapacitar en el nostre aspecte físic. Hi han un munt de webs on es troben fòrums  per anorèxiques i bulímiques que defensen la seva postura  i que es fan dir  Ana i Mia per maquillar un problema greu de salud. A més, en aquestes pàgines es pot trobar des de dietes  basades mínimament en aigua i cafè fins a consells per perdre la sensació de gana.

I per això s’ha de anar amb molt de compte alhora d’anar per la xarxa.

*Persones més afectades.

Desgraciadament, l’inici de la malaltia s’associa a un esdeveniment que provoca estrès, com per exemple, després de rebre una crítica directa o indirecta sobre la imatge corporal. Les inseguretats i la necessitat d’aprovació i de integració social que caracteritzen l’etapa de l’adolescència acostumen a fer la resta.

La majoria d’aquests casos es troben entre els adolescents, ja que es troben en una etapa molt complicada, on es guien massa de la gent que els envolta. No obstant això, sovint hi ha dones afectades per bulímia que tenen un historial de trastorns alimentaris de fa molts anys.

*Factors que hi intervenen.

A qui no li ha passat, que estàs amb els amics i comencen a parlar de fer dietes, o de mirar la tele i veure als famosos sempre possant amb la seva “maginífica” figura, o fins i tot  anar a un menjar familiar i que algú conegut s’et quedi mirant de d’alt a baix i faci el típic comentari (com has crescut (indirectament)…/ ai, quina panxeta eehh…/ tens la cara més rodoneta, així estas més mac@…). Doncs tot això, encara que no vulguem ens afecta, aquest és un del majors problemes de l’espècie humana, depenem massa dels altres.

Encara que es podria dir que un dels majors factors, és la moda. Tothom veu la tele i cada dia es veu a personatges més prims, en les sèries sempre hi ha una més “grassoneta” que d’altres, i sempre aquesta rep  molts insults i això ens influeix.

Però no només ho trobem a les series i programes. Al contrari, des de ben petits ens estan mejant el cap amb la silueta, per exemple, en totes les pel·lícules infantils, la princesa és prima, fins i tot es podria pensar que és anorèxica, però tot i així sempre són les que acaben amb els prínceps. Heu vist alguna vegada un princesa disney grassa? Però, i si anem a l’altre bàndol de la pel·lícula?, les que estan grasses sempre són les dolentes o les que ajuden a la princesa, en termes generals, sempre surten perdent!Les que mai enamoren, i, aquesta cosa tan innocent ens comença a influir.

O sigui que es podria dir, que tot el que ens envolta influeix a la inducció als trastorns alimentaris.

*Conseqüències

Tot i que la imatge que es té dels afectats, és la de noies excessivament primes, no totes les persones que pateixen aquesta malaltia pateixen les mateixes conseqüències.

De vegades les persones que pateixen anorèxia i bulímia no pateixen baix pes – alguns poden ser de “mitjana” de pes, alguns poden tenir una mica de sobrepes, les variacions poden estar en qualsevol lloc, des de molt baix pès al sobrepes extrem. La aparença exterior d’una persona que pateix d’un trastorn alimentari no determina la quantitat de perill físic en el que es troba.

*Tractament.

L’objectiu d’asquests tracatments és ajudar a les persones afectades a solucionar el seu problema, sempre s’ha d’evitar situacions traumàtiques, ja que si això passés, podria portar a tornar a recaure. No hi ha cap tractament específic, ja que cada persona té el seu propi tractament, segons les conseqüències que va portar a la persona a tenir aquests problemes, segons el que l’envolta, etc. Però si voleu, aquí deixo una pagina web d’un centre on tracten aquests problemes i podeu veure més o menys el que es fa.

http://www.centrocata.com/catala/inicio.html

*Conclusions.

Per últim, dir que els trastorns alimentaris no són una cosa amb les quals es pugui jugar, i que si et sents malament amb el teu cos, sempre és millor parlar-ho amb algú en el que puguis confiar,o un especialista, perquè ells si que t’ajudaran.

No ens adonem, que avegdes els més afectats són els familiars i els amics, ja que veuen com cada cop estas patint més i que cada dia et deteriores més.

Així que el mijor és seguir una dieta sana, fer exercici i no deixar-te inflüènciar per res.

Iris Velasco Muñoz