DESPERTARES

SINOPSI

Font imatge: http://blogs.elcorreo.com/blogfiles/desde-getxo-a-sant-cugat-del-valles/despertares.jpg

La pel·lícula ens situa en l’any 1969. El Dr. Sayer es converteix en el neuròleg de l’hospital de malalts crònics de Bainbridge. És un home que durant la seva carrera es va dedicar a experimentar solament amb animals, no amb persones, en l’hospital que treballarà, mancat de personal, accepta a aquest.

Font imatge: http://www.canaltcm.com/myfiles/gallery_images/0001/8061/despertares2.jpg

El Dr. Sayer es veu forçat a revisar les històries clíniques, i amb el suport de la infermera descobreix que tots van patir encefalitis letàrgica en els anys 20. Les paraules del doctor que va descobrir aquesta malaltia, quan li diu que els malalts són nens que es van quedar dormits i que no pensen li provoquen un gran dubte. És aquí quan el Dr. Sayer comença a obsessionar-se amb la cura dels seus pacients, en concret amb Leonard. El Dr. Sayer comença els seus experiments amb Leonard, una prova demostra que presenta activitat cerebral quan escolta el seu nom. El Dr. Sayer té raó: estan vius per dintre, per tant, segueix investigant amb diferents proves de les quals les respostes dels pacients s’acompanyen de major moviment.
El següent punt se centra en el descobriment de la L-dopa com possible tractament d’aquests malalts. El director de l’hospital permet a Sayer utilitzar aquesta droga experimentalment només amb Leonard, a l’aconseguir l’autorització de la seva desesperada família. Després de provar una dosi molt elevada, Leonard es desperta però s’adona de la quantitat d’anys que ha perdut, cosa que li provoca un xoc. El director autoritza al Dr. Sayer perquè utilitzi aquesta medicació per a la resta dels pacients; aquest presenten els mateixos efectes que Leonard.
Leonard demana a la comissió de l’hospital que li deixin llibertat per sortir sol. Davant la negativa, intenta, erròniament, sortir de l’hospital. Leonard comença a realitzar moviments estranys i repetitius, la L-dopa, com totes les drogues, té efectes secundaris…
RELACIÓ METGE-PACIENT
Un dels aspectes més importants és la relació entre metge i pacient, una relació molt propera, com amics, una relació interpersonal en la que l’element més important és el respecte mutu dels dos personatges. La postura de Sayer, que busca curar al pacient per a la seva pròpia satisfacció personal, es veu alterat quan s’obsessiona amb la medicina i augmenta els efectes adversos. Aquí deixo un tros del diàleg que manté Sayer amb infermera:

Doctor: Vostè li va dir que jo era una bona persona, creu que una bona persona dóna la vida per després tornar a treure-la?
Infermera: A tots nosaltres ens donen i ens treuen la vida.
Doctor: I això per què no em consola?
Infermera: Perquè és vostè una bona persona i perquè ell és el seu amic.

http://www.canaltcm.com/myfiles/gallery_images/0001/8056/despertares.jpg

ENCEFALITIS LETÀRGICA
L’encefalitis letàrgica és una forma atípica d’encefalitis que va causar una epidèmia entre 1917 i 1928 amb milions de morts en tot el món. Les persones que van sobreviure van quedar semi inconscients del que alguns van sortir a finals dels anys seixanta pel tractament d’Oliver Sacks amb la droga L-DOPA, de la qual parlarem més endavant.
Els símptomes principals d’aquesta malaltia es poden determinar també en la pel·lícula i es caracteritzen per febre alta, mal de cap i de gola, visió doble, respostes físiques i mentals alentides (sobretot aquestes dues últimes es poden notar molt clarament a la pel·lícula), inversió del somni, catatonia i fatiga.
La causa encara es desconeix amb certesa. Segons investigacions britàniques, la culpable podria ser la mutació d’un bacteri del gènere estreptococ. Mentre la variant comuna solament produiria lleus molèsties de gola, la mutada provoca una resposta equívoca del sistema immunitari de l’afectat atacant seriosament al sistema nerviós.
El tractament se centra en l’estabilització del pacient. En la fase inicial els esteroides poden produir una millora en alguns pacients, en uns altres no. Tot i això la malaltia avança progressivament amb semblances a la malaltia de Parkinson. La droga utilitzada pel tractament produeix sovint respostes dramàtiques. Un gran nombre de pacients tractats en els anys 60 van tenir una millora de breu durada, com és el cas de Despertares.
L-DOPA
Levedopa és un fàrmac precursor de la dopamina. La levodopa és indicat pel tractament de la malaltia de Parkinson, Alzheimer i altres enfermetats neurodegeneratives.
CONCLUSIÓ
La conclusió sobre Despertares s’ha d’interpretar com una manera diferent de combatir una malaltia quan fallen els tractaments farmacològics, una manera més social per poder aconseguir uns altres despertares. Des del meu punt de vista és una pel·lícula molt interessant i recomanable ja que tot i ser una tragèdia és una història magnifica basada en fets reals és potser per aquest fet que et deixa un sabor agredolç ja que et fa riure, pensar, reflexionar i el final pot ocasionar alguna llàgrima.

Advertisements

11 Respostes to “DESPERTARES”

  1. Raquel Says:

    De moment la sipnosis m’ha agrdat, avui mateix mirare la pel·licula abeura si està tan bé com l’has explicat.
    I dir que ha sigut un gran post ja que has fet un canvi i l’has centrat en una pel·licula, em sembla molt bé i original,
    graciés.

  2. Meritxell Says:

    Raquel, crec que et mereixes una menció per llegir i comentar les entrades de tots els companys.
    Espero que els companys s’animin i comentin també

  3. Patri Pavón Says:

    Moltes gracies Raquel, la veritat que la pel·lícula val molt la pena, és molt bonica i et serveix per saver que tot allò va passar de veritat, gràcies per comentar i ja em diràs que t’ha semblat!

  4. joancarbonell Says:

    ara que s’acosta l’estiu, aprofitaré per veura la película, i això que diu la meritxell és veritat, no et vaig comentar en el meu post però t’ho dic ara, gràcies per comentar jeje

  5. joancarbonell Says:

    ara em poso a veure la pelicula, perque per fin hem acabat els exàmens!!! ens veiem demà a classe

  6. Meritxell Says:

    jajaja, veig que t’ho has pres seriosament!

  7. joancarbonell Says:

    jajaj, seriosament no, però avui alhora del pati m’has llançat un desafiament… i ja l’he complert, la película és molt maca, però no acaba com m’eperava, trenca bastant amb els esquemes de la típica película, encara que esta basada en fets reals.

  8. Patri Pavón Says:

    jaja m’alegru de que l’hagis vist, que això ja és un gran pas i que comentis el que et sembla, mersi!

  9. Sr.Lluís.Tomàs Says:

    Olé! La Patri i el Carbo, mano a mano, com sempre… només falta la Míriam fotent cullerada.
    Veig que aneu progressant molt, n’estic molt content.
    Per cert, avui he tornat a veure algun dels vídeos de Tecno… són del 2008!! jajaja

    Endavant les atxes!

  10. joancarbonell Says:

    no tenim cap motiu ara mateix per treure les atxes com tu dius jeje. i això de progressar no se a que et refereixes… la pelicula és molt maca però també bastant llarga jeje, però passa ràpid ja que no saps com pot acabar!


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: