Resums del curs (II)

Resum del curs

Aquests són els primers projectes que heu fet per a mirar de resumir el curs de Ciències pel Món Contemporani utilitzant eines web 2.0. Els afegiré a la columna de la dreta per poder-hi estar subscrits, en el cas dels blocs, o per tenir-los sempre presents. Us aconsello que doneu un cop d’ull als treballs dels companys, se n’aprèn molt mirant i comparant…. (no copiant :P).

Recordeu que la data límit d’entrega és demà dijous a l’hora de classe. Els que respectin el termini, poden fer millores i notificar-m’ho abans de la setmana vinent.

Exposats a la xarxa?

Aquest és el documental que comentàvem aquest matí a classe. Potser us donarà alguna pista per la tasca de detectius que teniu per dimecres vinent.

Documental REC Reporteros: ¿Estamos desnudos en la red?

La societat de la informació i del coneixement?

Font imatge: http://itstrategyblog.com

Segur que algun cop heu sentit a dir allò de “la informació és poder”. La informació és un bé de consum, però no s’ha d’oblidar que el control de l’accés a la informació i de la informació mateixa ha esdevingut una font  important de poder polític i econòmic.

Internet ha democratitzat aquest accés a la informació, però sempre enmig d’una lluita constant entre poder públics i privat per al seu control. En els darrers anys, però, hem assistit a una sobreinformació provinent de la xarxa que dificulta distingir entre informació útil, informació falsa i informació transformada.D’altra banda, la xarxa s’ha convertit en un altaveu que pot convertir un problema local en quelcom d’interès global. Hi ha una certa sobredimensió de tot allò, persones o esdeveniments, que apareixen a la xarxa.

És per això, que cal fer un esforç conscient per analitzar tot allò que ens arriba a través de la xarxa. Tot seguit teniu uns quants exemples que molta gent creu que són veritat, però que van ser creats per algú que volia fer-nos adonar que, sense esperit crític, és molt fàcil entabanar-nos:

  • DHMO Kills. És un web on es parla d’una substància altament tòxica que s’hauria de prohibit arreu del món. Els efectes són realment preocupants. Sort que en Dan s’ho va mirar amb calma i en va fer un post.
  • Accident de bus a Lyon. Fins i tot, el més inquisitiu pot deixar-se enredar, però rectificar és de savis.

No obstant això, el fenomen web 2.0 ha resultat molt útil per fer-no arribar informació en situacions on certs governs n’impedeixen la difusió. Durant les passades eleccions a Iran, els opositors al règim van utilitzar la xarxa social twitter per a fer sentir les seves veus. La web 2.0 no és només només una manera d’obtenir informació sinó de permetre la interacció de persones arreu del món.

Però no cal anar gaire lluny per veure les aplicacions d’internet. Nosaltres mateixos mirem de fer servir blocs, moodles i altres plataformes en el nostre aprenentatge diari, espero que amb èxit 😉

No acabaríem mai d’enumerar les diferents aplicacions d’Internet per intercanviar informació.. oh sí? Quines coneixeu? Quines utilitzeu en el vostre dia a dia? Penseu que són una finestra oberta al món o una porta obert de pam a pam per on qualsevol pot entrar?