Tots sabem que el Sol, que permet la vida a la Terra, canviarà un dia i s’emportarà per davant a tots els planetes que fins ara havia estat alimentant: el destí està lligat, no sols el de la Terra si no el de la via Làctia en general. Gràcies a la “Voyager”, una sonda que ha anat recorrent el Sistema Solar tot fotografiant allò que trobava, ens hem pogut fer una imatge més clara de la Via Làctia i , per tant, tenim una idea més clara de la seva evolució: hem descobert que els anells de Saturn (el planeta que més canviará) desapareixeran d’aquí 100 mil.lions d’anys.

D’altra banda, és el futur del Sol allò que més ens amoïna ja que de ell depèn la nostra vida. Tot analitzant la pols i les petites roques lunars (agafades pels americans quan van trepitjar per primer cop la Lluna el 1969) , es va poder veure l’acció del Sol: es va veure que abans tenia molta més activitat, senyal què el Sol està envellint. Gràcies a això sabem que el Sol és una estrella de mitjana edat.
El Sol s’ha anat escalfant un 10% mes cada 1000 mil·lions d’anys; en els propers 1000 mil.·ions d’anys, s’haurà escalfat tant que acabarà amb la vida a la Terra. El diòxid de carboni serà cada cop més escàs, els mars s’evaporaran formant una capa que provocarà la intensificació de l’efecte hivernacle. Serà inevitable buscar un altre lloc on viure.
Un dels possibles candidats seria el planeta Mart. La única cosa que falta per tal què pugui haver-hi vida a Mart és aigua líquida, ja que la que hi ha està congelada, però, si ens parem a pensar una mica, quan augmenti la temperatura del Sol, també augmentarà la temperatura de tots els planetes, incloent-hi Mart , tot provocant que l’aigua es fongui, l’alliberament de CO2 i, eliminant així la possibilitat d’habitar-lo.
Haurem de sortir llavors de Mart i, l’únic lloc que ens queda per poder habitar és Tità, la lluna de Saturn. Per fer Tità habitable, faria falta una mica més de calor que l’aportaria el Sol amb el seu escalfament i una mica més d’oxigen, que podria extreure’s de l’aigua un cop descongelada. EUn dels dubtes sobre la possibilitar de colonitzar Tità, és el desconeixement de si té superficie sólida, ja que la densa capa de nitrogen no permet acabar de constatar que n’hi hagi. Amb la sonda Hyugens, una máquina destinada a viatjar per la superficie de Tità, en podrem descobrir moltes més coses.
Però, què acabarà passant amb el Sol? Sabem que es farà molt gran, creixerà 50 o 100 vegades més de la mida actual, mentre el nucli s’anirà concentrant. Això farà que Mercuri i Venus desapareguin; potser no eliminarà la Terra en un primer moment, però el que és segur és que les restes del Sol i la seva energia s’aniran esvaint. El que quedi del sistema solar seguirá girant al voltant de la foscor que ha deixat el Sol.
No obstant això, potser quan aquest moment arribi serem fora del sistema solar…
18 Juny 2010 a les 16:25
Una entrada un pèl apocalíptica… M’ha fet pensar en un vídeo que vam publicar al blog l’octubre del 2008 (https://parlemdeciencia.wordpress.com/2008/10/20/que-passaria-si/). En temes com aquest és difícil distingir la ciència de la ciència-ficció, no creieu?
21 Juny 2010 a les 20:41
Interessant entrada, tot i que jo no em preocuparia massa, segur que abans que ens mati el sol ja ens haurem matat tot solets.