*Persones més afectades.
Desgraciadament, l’inici de la malaltia s’associa a un esdeveniment que provoca estrès, com per exemple, després de rebre una crítica directa o indirecta sobre la imatge corporal. Les inseguretats i la necessitat d’aprovació i de integració social que caracteritzen l’etapa de l’adolescència acostumen a fer la resta.
La majoria d’aquests casos es troben entre els adolescents, ja que es troben en una etapa molt complicada, on es guien massa de la gent que els envolta. No obstant això, sovint hi ha dones afectades per bulímia que tenen un historial de trastorns alimentaris de fa molts anys.
*Factors que hi intervenen.
A qui no li ha passat, que estàs amb els amics i comencen a parlar de fer dietes, o de mirar la tele i veure als famosos sempre possant amb la seva “maginífica” figura, o fins i tot anar a un menjar familiar i que algú conegut s’et quedi mirant de d’alt a baix i faci el típic comentari (com has crescut (indirectament)…/ ai, quina panxeta eehh…/ tens la cara més rodoneta, així estas més mac@…). Doncs tot això, encara que no vulguem ens afecta, aquest és un del majors problemes de l’espècie humana, depenem massa dels altres.
Encara que es podria dir que un dels majors factors, és la moda. Tothom veu la tele i cada dia es veu a personatges més prims, en les sèries sempre hi ha una més “grassoneta” que d’altres, i sempre aquesta rep molts insults i això ens influeix.
Però no només ho trobem a les series i programes. Al contrari, des de ben petits ens estan mejant el cap amb la silueta, per exemple, en totes les pel·lícules infantils, la princesa és prima, fins i tot es podria pensar que és anorèxica, però tot i així sempre són les que acaben amb els prínceps. Heu vist alguna vegada un princesa disney grassa? Però, i si anem a l’altre bàndol de la pel·lícula?, les que estan grasses sempre són les dolentes o les que ajuden a la princesa, en termes generals, sempre surten perdent!Les que mai enamoren, i, aquesta cosa tan innocent ens comença a influir.
O sigui que es podria dir, que tot el que ens envolta influeix a la inducció als trastorns alimentaris.
*Conseqüències
Tot i que la imatge que es té dels afectats, és la de noies excessivament primes, no totes les persones que pateixen aquesta malaltia pateixen les mateixes conseqüències.
De vegades les persones que pateixen anorèxia i bulímia no pateixen baix pes – alguns poden ser de “mitjana” de pes, alguns poden tenir una mica de sobrepes, les variacions poden estar en qualsevol lloc, des de molt baix pès al sobrepes extrem. La aparença exterior d’una persona que pateix d’un trastorn alimentari no determina la quantitat de perill físic en el que es troba.
*Tractament.
L’objectiu d’asquests tracatments és ajudar a les persones afectades a solucionar el seu problema, sempre s’ha d’evitar situacions traumàtiques, ja que si això passés, podria portar a tornar a recaure. No hi ha cap tractament específic, ja que cada persona té el seu propi tractament, segons les conseqüències que va portar a la persona a tenir aquests problemes, segons el que l’envolta, etc. Però si voleu, aquí deixo una pagina web d’un centre on tracten aquests problemes i podeu veure més o menys el que es fa.
http://www.centrocata.com/catala/inicio.html
*Conclusions.
Per últim, dir que els trastorns alimentaris no són una cosa amb les quals es pugui jugar, i que si et sents malament amb el teu cos, sempre és millor parlar-ho amb algú en el que puguis confiar,o un especialista, perquè ells si que t’ajudaran.
No ens adonem, que avegdes els més afectats són els familiars i els amics, ja que veuen com cada cop estas patint més i que cada dia et deteriores més.
Així que el mijor és seguir una dieta sana, fer exercici i no deixar-te inflüènciar per res.
Parlem de ciència 