NANOTECNOLOGIA

La nanotecnologia és l’estudi, disseny, creació i manipulació de la matèria a una escala de nanòmetres. Aquesta es treballa des de la majoria de camps, com per exemple: química, bioquímica, biologia molecular, física, electrònica, informàtica, matemàtiques, medicina… Nano- és un prefix que es refereix a una mida molt petita, és a dir que nanotecnologia són totes les ciències que treballen a una escala de nanòmetres.

La base de la nanotecnologia és el discurs que va fer Richard Feynman al 1959:
“Els principis de la física, tal i com jo els entenc, no neguen la possibilitat de manipular les coses àtom per àtom. […] Els problemes de la química i la biologia es podrien evitar si desenvolupem la nostra habilitat per a veure el que fem, i per a fer coses a nivell atòmic”. Després d’aquesta reflexió els científics comencen a treballar a més petita escala, i es va desenvolupant la tècnica per treballar a nivell atòmic.

La nanotecnologia es pot aplicar a la major part d’àmbits de la ciència, per tant les aplicacions són gairebé infinites. Alguns exemples de aplicacions són els següents:

  1. Energies alternatives, energia de l’hidrogen, piles de combustible, dispositius de estalvi energètic.
  2. Administració de medicaments, especialment per a combatre el càncer i altres malalties.
  3. Computació quàntica, semiconductors, nous xips.
  4. Seguretat. Microsensors d’altes prestacions. Industria militar.
  5. Aplicacions industrials molt diverses com teixits, esports, materials, automobilisme, cosmètics, pintures,     construcció, pantalles planes…
  6. Contaminació mediambiental.
  7. Prestacions aeroespacials: nous materials…
  8. Fabricació molecular.

Gràcies a la nanotecnologia la ciència ha avançat moltíssim en els últims anys, des  d’investigació en l’ADN fins la fabricació de roba que no s’embruta. I encara queden per davant grans descobriments en les nanociències, és per això que el paísos capdavanters en l’economia mundial inverteixen molt capital en la nanotecnologia.

Anuncis

Addiccions

Font imatge: http://laabejamenorquina.files.wordpress.com/2009/10/adiccion-a-internet1.jpg

He decidit parlar sobre les addiccions perquè entre els meus companys es va començar a parlar de que  potser passava molta estona diària jugant a la Playstation; no vaig fer-ne cas, però em vaig començar a fer la següent pregunta:

– Què és una addicció? Una addicció es considera que és un estat psicofísic, on intervenen un organisme viu amb un fàrmac, on es pretén obtenir una reacció o un estat  de comportament, i tot mitjançant substàncies que es prenen, normalment d’una manera impulsiva i incontrolable.

Ara bé, es considerava que una addicció estava relacionada amb el consum de fàrmacs o estupefaents, però en els darrers anys s’ha demostrat que una addicció pot estar relacionada amb conductes on no són necessàries les substàncies químiques per a la satisfacció de les necessitats que es pateixen (síndrome d’abstinència).

Normalment les addiccions solen anar relacionades amb l’alcohol o les drogues, però són moltes les addiccions que hi han, com és el cas d’addicció als jocs d’atzar(ludopatia), o les noves tecnologies (Internet, consoles, etc).

Amb el consum continu i progressiu d’un element, ja sigui per exemple alcohol, o l’ús freqüent d’un servei tecnològic (telèfon mòbil), es crea una tolerància, de la qual molts cops un és inconscient. Aquesta tolerància comporta una necessitat de satisfacció major, per la qual cosa cada cop la addicció que es pateix és més greu.

Quan una persona és inconscient de la seva addicció canvia la seva manera de ser, normalment el subjecte es torna més agressiu, i arriba a tenir conflictes socials amb tots aquells que l’envolten, a més solen haver-hi despeses econòmiques per satisfer les necessitats de les quals s’és inconscient.

Per tractar les addiccions convé consultar un psicòleg o un psiquiatra que ens ajudi a superar les nostres addiccions abans de que pugui causar greus problemes en el subjecte, com pot ser el cas d’una sobredosi en les drogues, o es pugui desenvolupar infermetats mentals com l’esquizofrènia a causa dels videojocs.

Ara mateix podríem estar parlant hores sobre les addiccions, però jo arribo a la conclusió que la nostra societat cada cop és més addictiva, donat que la tolerància i la facilitat a l’accés a moltes drogues o altres elements com un telèfon mòbil, entre d’altres, ens poden fer caure en pou que ens condueix a la dependència de tot allò que en principi ens produeix un plaer, o una necessitat de la seva utilització en la vida quotidiana, tal i com mostren unes enquestes on 1 de cada 10 joves és addicte a les noves tecnologies i el adolescents que ja abusen d’Internet o el telèfon mòbil ja representen un 15%.

RECICLATGE

Parlaré sobre el reciclatge de les llaunes i la seva importància, ja que aquest fenomen ha ajudat a millorar el nostre planeta.Les llaunes produeixen tones i tones de brossa, ja que és un dels materials més utilitzats del món. Al llarg del temps el seu consum ha augmentat desproporcionadament, com alternativa es va iniciar el procés de reciclatge.

Es produeixen mil milions de llaunes a l’any en una fabrica. Es calcula que cada persona pot consumir aproximadament 100 llaunes a l’any. L’augment de la demanda va iniciar el moviment de reciclatge d’aquest producte. El reciclatge és una alternativa per no fer malbé el medi ambient. Aquest procés necessita molt poca energia, només un 5% de l’energia necessària per produir la llauna. Per tant, reciclar és molt més barat que extreure el material de les mines. Les mines produeixen diversos impactes que afecten al medi ambient i a la nostra salut.

Per realitzar el procés de reciclatge primer s’ha de realitzar una revisió i classificació de l’alumini, després per facilitar la feina el material quedarà compactat en cubs. Els residus són manipulables ja que són més lleugers i fàcils de transportar. També el pes de les llaunes s’ha reduït gràcies a les noves tecnologies, afavorint al reciclatge. Després de ser reciclat l’alumini passa anomenar-se alumini secundari, però aquest manté les mateixes propietats.

Els consumidors tenen diferents medis per a reciclar, disposen de contenidors, llocs d’entrega voluntària i centres de recompra. En Estats Units es reciclen 113.000 llaunes d’alumini al minut. En un any poden reciclar-se més de 27.000 milions de llaunes i la industria de llaunes va pagar aproximadament als consumidors 600 milions d’euros.

El reciclatge és la millor alternativa per reduir la contaminació del medi ambient, però encara no reciclem de manera proporcionada al consum. Mitjançant el reciclatge podem contribuir a que el nostre planeta estigui més net, amb menys contaminació, també redueix la necessitat de la incineració. El reciclatge depèn de l’aportació de tots nosaltres.

Font imatge: http://www.latasdebebidas.org/images/animalata-lata02-big.jpg

INTERNET: EL MÓN INTERCONNECTAT

Internet és una agrupació de xarxes informàtiques distribuïdes per tot el món. Cap altre fenomen ha transformat tant la nostra societat com Internet. Ha eliminat fronteres en moltes activitats de les nostres vides, fins i tot ha creat nous estils de relacions personals. Internet és un sistema de comunicació enorme, capaç de transmetre molta informació en molt poc temps. Per usar Internet hem de connectar una xarxa d’àrea local a través d’un servidor (proveïdor de serveis d’Internet). La gran utilitat d’aquesta xarxa disposa de serveis de comunicació com són: Messenger, facebook, tuenti, blogs, correu electrònic, consulta de dades, serveis de compra, imatges, vídeos, etc. Tot i així Internet no és perfecte, també pot produir problemes. Cada dia rebem en el nostre correu electrònic gran quantitat de anuncis publicitaris, virus… tot això s’anomena correu brossa. Sense cap mena de dubte el problema més greu en que ens enfrontem cada dia són els virus. Els virus són programes malintencionats que ocasionen un mal funcionament de l’ordinador, capaços de fer malbé algun component del ordinador o inhabilitar-lo del tot. Reben aquesta denominació per establir una similitud amb la medicina, com si es tractés d’una malaltia de l’ordinador. L’altre problema greu és la informació de l’ internauta envers la societat, podem obtenir molt fàcilment informació de qualsevol persona, si no anem amb compte, ningú pot controlar el que publica. Per això, continguts falsos poden arribar a tot el món en poques hores.

A partir d’ara desenvoluparé dos aplicacions típiques d’aquest sistema: el Msn (com exemple de les xarxes socials) i els Blogs (mitjà d’expressió personal).

MSN (MESSENGER)

Msn és un programa de missatgeria instantània, creat l’any 1999. Un programa capaç de comunicar missatges als teus contactes amb molt poc temps (qüestió de segons). Pots dirigir-te a una altre persona a qualsevol lloc del món. Pots “xatejar” amb la persona, pots enviar imatges, sons, i també et poden veure per un sistema de vídeo (webcam). Tu decideixes els contactes que tenen accés a parlar amb tu i, fins i tot, pots eliminar qualsevol contacte. El msn té un llenguatge propi diferent del llenguatge formal que s’utilitza realment. S’ha anat modificant amb els anys fins a establir-se una sèrie de paraules universals per a tots els internautes.  Tot i així el msn és un programa amb certs perills. Per començar, els virus són els més habituals. Tothom pot passar-te algun virus, només amb el fet de acceptar el que t’envia el teu contacte pots rebre algun virus i provocar certs problemes. En segon lloc, aconsello no donar masses detalls a persones desconegudes. Existeix molt mala gent i qualsevol tipus de detall que donis o simplement fotografia pot perjudicar-te. Quan envies alguna fotografia sigues conscient que pot ser vista per molta gent.  S’han trobat casos de gent que intenta imitar a la persona fent-se passar a traves de fotografies. Cal vigilar molt en aquest aspecte i ser llest.  No nomes el msn és perillós, el facebook, tuenti, facebook, tot tipus de xarxes socials. Poden ser vistes per molta gent i cal estar atents en les nostres publicacions. Sobretot de caràcter eròtic, fascista, masclista..

Per altre banda el msn també pot crear addicció. Estar molt de temps en aquest programa, passar moltes hores al davant de la pantalla, por ésser molt dolent. Podríem fins i tot acabar ‘’tontos’’ i enganxats al msn.

BLOG

El Blog és un lloc web periòdicament actualitzat que recopila textos o articles de una o varies persones. L’autor té la llibertat de publicar tot allò que es  vulgui comunicar, expressar o simplement per gust. Un mètode de expressió personal, un espai personal en el que pots actualitzar-ne en tot moment els colors del blog, els hipervincles, els títols, el tipus de lletra, etc. En cada publicació els lectors poden expressar les seves idees i comentar alguna cosa sobre el text o article. Tot i això el autor pot decidir si tothom pot comentar o només els amics. És molt personal i privat, i la privacitat de las fotografies, escrits, vídeos poden ser guardats i ningú pot accedir copiar-ho o agafar alguna fotografia. En aquest aspecte el blog guanya en quant a confiança, més que el msn o alguna altre xarxa social. Tot està més segur.

Finalment i amb això acabo, m’agradaria dir que Internet no ho és tot. Existeixen altres maneres molt més tradicionals, com per exemple: utilitzar el diccionari i les enciclopèdies, buscar-nos la nostra informació manualment. No hem de perdre els bons hàbits. Deixa de banda els llibres, les revistes, etc. És un greu problema, ja que ens convertirem en addictes a Internet. No sabrem fer res més que utilitzar aquest servei. Cal usar aquesta xarxa social amb moderació i amb precaució.

La societat de la informació i del coneixement?

Font imatge: http://itstrategyblog.com

Segur que algun cop heu sentit a dir allò de “la informació és poder”. La informació és un bé de consum, però no s’ha d’oblidar que el control de l’accés a la informació i de la informació mateixa ha esdevingut una font  important de poder polític i econòmic.

Internet ha democratitzat aquest accés a la informació, però sempre enmig d’una lluita constant entre poder públics i privat per al seu control. En els darrers anys, però, hem assistit a una sobreinformació provinent de la xarxa que dificulta distingir entre informació útil, informació falsa i informació transformada.D’altra banda, la xarxa s’ha convertit en un altaveu que pot convertir un problema local en quelcom d’interès global. Hi ha una certa sobredimensió de tot allò, persones o esdeveniments, que apareixen a la xarxa.

És per això, que cal fer un esforç conscient per analitzar tot allò que ens arriba a través de la xarxa. Tot seguit teniu uns quants exemples que molta gent creu que són veritat, però que van ser creats per algú que volia fer-nos adonar que, sense esperit crític, és molt fàcil entabanar-nos:

  • DHMO Kills. És un web on es parla d’una substància altament tòxica que s’hauria de prohibit arreu del món. Els efectes són realment preocupants. Sort que en Dan s’ho va mirar amb calma i en va fer un post.
  • Accident de bus a Lyon. Fins i tot, el més inquisitiu pot deixar-se enredar, però rectificar és de savis.

No obstant això, el fenomen web 2.0 ha resultat molt útil per fer-no arribar informació en situacions on certs governs n’impedeixen la difusió. Durant les passades eleccions a Iran, els opositors al règim van utilitzar la xarxa social twitter per a fer sentir les seves veus. La web 2.0 no és només només una manera d’obtenir informació sinó de permetre la interacció de persones arreu del món.

Però no cal anar gaire lluny per veure les aplicacions d’internet. Nosaltres mateixos mirem de fer servir blocs, moodles i altres plataformes en el nostre aprenentatge diari, espero que amb èxit 😉

No acabaríem mai d’enumerar les diferents aplicacions d’Internet per intercanviar informació.. oh sí? Quines coneixeu? Quines utilitzeu en el vostre dia a dia? Penseu que són una finestra oberta al món o una porta obert de pam a pam per on qualsevol pot entrar?

Arqueologia subaquàtica

Aquesta presentació ens l’envia en Joel Cumelles, de 1r B, qui  a més a més, està fent una estada amb un expert en arqueologia subaquàtica… Espero que ens expliquis la teva experiència!!!!

Els videojocs salven vides?

Normalment utilitzem els videojocs per divertir-nos però també són útils per a la salut.
El nivell de concentració necessari per a jugar pot distreure la sensació de dolor. Els videojocs i la realitat virtual poden distreure al pacient durant un procés de quimioteràpia o relaxar-lo abans d’una operació.
En el camp de la fisioteràpia també es molt útil, ja que amb aparells especials i els videojocs, es poden tractar lesions, paràlisis nervioses, etc. Però el més important és que poden ajudar a salvar vides directament. Gairebé tots el videojocs ajuden a millorar la destresa de les mans, velocitat de pensaments i d’aquesta manera tenir bona coordinació, això és el que van explicar uns investigadors d’una associació americana.
Uns dels treballs sobre aquest tema, el va realitzar la universitat de Fordham, es va centrà en 122 estudiants. Els van demanar que pensessin en veu alta durant 20 minuts mentre estaven participant en una partida d’un videojoc que jugaven per primera vegada. Així, els experts van deduir que aquest tipus d’entreteniment millora les habilitats cognoscitives i la percepció.
Centrant-se en aquest estudis el Centre Mèdic Beth Israel amb un experiment amb 33 cirurgians ( 15 homes i 18 dones) especialitzats en urologia, obstetrícia i ginecologia, van afirmar que els videojocs millorava la seva habilitat durant les pràctiques.
Aquest experiment es va centrar en quatre videojocs: “top gun”, un programa de destresa que ja es utilitzat per instruir milers de cirurgians per tot el mon, “Super Money Ball 2”, “Stars Wars Racer Revenge” y “Silent Ecope”.
El experiment finalment va arribar a unes conclusions molt positives, el cirurgians que havien jugat 3 hores abans d’entrar a operar, eren un 27% mes ràpids i els seus errors van disminuir un 37%, per tant el cirurgians eres més ràpids i precisos.
L’experiment també va afirmar que els especialistes que realitzaven minies incisions, utilitzen instruments petits i camares de vídeo per veure l’interior del cos, necessitaven una destresa especial, que a la vista dels estudis es poden potenciar amb l’ajuda dels videojocs. “El mes increïble és que per aconseguir-lo, no és necessari utilitzar simulador quirúrgics, ja que el jocs comercials també aconsegueixen millorar les habilitats quirúrgiques avançades”, va definir Gentile el director de l’experiment.
Aquests estudis ja fa un any que va ser presentat a la revista “Archives of Surgery”, per això Douglas Gentile i el seu equip han realitzat un segon estudi on demostra les diferències entre les habilitats i destresa potenciades per els cirurgians que practiquen amb videojocs i els de mèdics que no estan familiaritzats amb el videojocs. El treball encara no ha sigut publicat, en la prova aquesta vegada hi han mes cirurgians, exactament 303.
Un altre conclusió de l’anterior treball, després de l’anàlisi del famós joc “World of Warcraft”, conegut per la majoria de països, va ser que poden millorar el seu pensament científic i molt la coordinació amb les mans.
Exemple és aquest video:


Edson Flores, 1r Batxillerat B