L’era del plàstic, per Sara Jiménez

Font: http://www.gobmenorca.com/images/ntp3/festes_residus.jpg

Actualment, utilitzem el plàstic pràcticament per tot en la nostre vida: als supermercats per envasar, transportar o conservar aliments. Hem passat d’utilitzar altres materials, que potser requereixen més temps d’elaboració o que la  fabricació dels quals comporta una despesa major,  a emprar materials totalment prefabricats i artificials, que són un invent innovador.

Les bosses de plàstic cada cop estan més esteses, ja que són pràcticament necessàries per a tot. La incorporació del plàstic a la nostra vida quotidiana crea un nou fenomen del qual potser no teníem consciència: l’acumulació de residus. La barreja de plàstics i residus orgànics és una despesa que deixa petjada al planeta de manera descomunal, cada cop els científics i altres figures importants de l’àmbit mediambiental consideren la utilització massiva de plàstics com a una acció suïcida per a la humanitat mateixa.

El plàstic és un material que no es bio-degrada ni tampoc desapareix fàcilment per acció de l’erosió  i, per això hi ha moltes superfícies contaminades per aquest tipus de material . No només ocupa grans porcions de terra, sinó que també genera compostos que posen en perill moltes espècies;  algunes de les  toxines  que alliberen els plàstics podrien ser en alguns casos cancerígenes.

Per tot això hi ha moltes iniciatives que intenten millorar-ne l’ús per tal de reduir-ne el consum. El reciclatge de plàstic sembla una bona sortida però hi ha qui opina que tot això només té un fi propagandístic, perquè la imatge de les industries petroquímiques no estigui tan bruta. Només en els EEUU es recicla un 1,5% del plàstic total produït, el 98,5% restant és inutilitzable. Tot això demostra que el reciclatge del plàstic pot resultar una gran màscara per a la societat, per fer creure a totes les iniciatives ecologistes i als consumidors, tots ells a la vegada influïts per les polèmiques que creen les notícies actuals, que les grans multinacionals estan fent alguna cosa per arreglar aquest problema que cada cop s’està opinant sobre el que és convenient i el que no ho és.

El material en sí pot oferir molts avantatges per a la societat, ja que ofereix una gran resistència, flexibilitat, adquisició de baix cost, entre altres, però tot això potser no és suficient per continuar produint-ne sense cap tipus de mirament, només amb la fi de reduir els costos de producció de les empreses.

El debat està obert i grans superfícies comercials ja han posat mides per reduir la petjada del plàstic en el planeta, però seria molt interessant que nosaltres fóssim els primers en actuar.

Anuncis

RECICLATGE

Parlaré sobre el reciclatge de les llaunes i la seva importància, ja que aquest fenomen ha ajudat a millorar el nostre planeta.Les llaunes produeixen tones i tones de brossa, ja que és un dels materials més utilitzats del món. Al llarg del temps el seu consum ha augmentat desproporcionadament, com alternativa es va iniciar el procés de reciclatge.

Es produeixen mil milions de llaunes a l’any en una fabrica. Es calcula que cada persona pot consumir aproximadament 100 llaunes a l’any. L’augment de la demanda va iniciar el moviment de reciclatge d’aquest producte. El reciclatge és una alternativa per no fer malbé el medi ambient. Aquest procés necessita molt poca energia, només un 5% de l’energia necessària per produir la llauna. Per tant, reciclar és molt més barat que extreure el material de les mines. Les mines produeixen diversos impactes que afecten al medi ambient i a la nostra salut.

Per realitzar el procés de reciclatge primer s’ha de realitzar una revisió i classificació de l’alumini, després per facilitar la feina el material quedarà compactat en cubs. Els residus són manipulables ja que són més lleugers i fàcils de transportar. També el pes de les llaunes s’ha reduït gràcies a les noves tecnologies, afavorint al reciclatge. Després de ser reciclat l’alumini passa anomenar-se alumini secundari, però aquest manté les mateixes propietats.

Els consumidors tenen diferents medis per a reciclar, disposen de contenidors, llocs d’entrega voluntària i centres de recompra. En Estats Units es reciclen 113.000 llaunes d’alumini al minut. En un any poden reciclar-se més de 27.000 milions de llaunes i la industria de llaunes va pagar aproximadament als consumidors 600 milions d’euros.

El reciclatge és la millor alternativa per reduir la contaminació del medi ambient, però encara no reciclem de manera proporcionada al consum. Mitjançant el reciclatge podem contribuir a que el nostre planeta estigui més net, amb menys contaminació, també redueix la necessitat de la incineració. El reciclatge depèn de l’aportació de tots nosaltres.

Font imatge: http://www.latasdebebidas.org/images/animalata-lata02-big.jpg

ARQUITECTURA BIOCLIMÀTICA

El meu post anirà sobre l’arquitectura bioclimàtica. Actualment es parla molt sobre l’arquitectura bioclimàtica, però hi ha molta gent que no sap molt bé del que es tracta, amb aquest petit post intentaré aclarir els màxims dubtes que puguin sorgir.

Entenem per arquitectura, l’art de projectar o construir qualsevol estructura, a més també s’inclouria el disseny de tot l’ambient o entorn construït.

L’arquitectura bioclimàtica, s’encarrega de construir unes instal·lacions, (normalment cases) amb materials o condicions pròpies del terreny, i que per tant no tinguin un impacte ambiental a part d’intentar reduir els consums energètics.

Una vivenda pot arribar a ser totalment sostenible, però el principal problema és l’elevat cost, tot i que les factures de l’aigua, la llum etc… siguin més baixes o iguals a 0, i això va al nostre favor (amb uns quants anys en sortim beneficiats).

El factor que és més habitual contrarestar, és el de la temperatura, en climes càlids, els murs són més gruixuts, i les teulades tenen colors més clars, tot i que aquesta no és l’única solució, és la que més es fa servir.

Un altre factor amb el que podem restar els impactes medi-ambientals és la orientació de la casa.

Cada vegada hi han més construccions bioclimàtiques, i hi han molts aspectes amb els que podem fer una construcció sostenible, aquest són dos dels factors més utilitzats en aquests tipus de construccions.

Imatge de l’esquema del funcionament de la refrigeració solar (Font: http://upload.wikimedia.org):

Un exemple d’una casa bioclimàtica, és aquella en que per aprofitar al màxim les hores de sol té unes finestres molt grans, a la part de dalt de la casa té plaques solar, que estan connectades a uns sensors que fan girar la casa al sentit en que ho fa el Sol per aprofitar la màxima energia.

Un altre aspecte en tenir en compte podria ser els col·lectors d’aigua de la pluja, i per fer-ne de calenta passar l’aigua a través d’uns tubs que passen per uns escalfadors.

Si vivim en un espai on fa vent i és fred per evitar l’impacte directe amb la casa podem fer una barrera natural al jardí amb uns arbustos que paren el vent.

Imatge sobre l’aprofitament de les condicions del terreny (Font: http://www.guardaelguachazo.com/bioclimatica/info/%C2%BFQu%C3%A9%20es%20la%20arquitectura%20bioclim%C3%A1tica_archivos/Pag01_02.jpg):

Puc dir que l’arquitectura bioclimàtica és molt interessant, i que cada vegada hauria de ser més comuna entre la població, encara que aquestes edificacions valen molts diners, es recuperen amb el temps perquè s’intenta produir-se l’energia la pròpia edificació, i amb això fariem que els impactes medi-ambientals disminuïssin.

I per acabar el meu post poso un enllaç en el qual podeu veure els avantatges que té l’arquitectura bioclimàtica, i ens fa reflexionar l’impacte de les vivendes amb el medi ambient:

Auditoria de residus al centre

Transport a l’institut – BICIPAL

Auditoria hídrica del centre

Auditoria energètica del centre