El futur del Sol

Tots sabem que el Sol, que permet la vida a la Terra, canviarà  un dia i s’emportarà per davant a tots els planetes que fins ara havia estat alimentant: el destí està lligat, no sols el de la Terra si no el de la via Làctia en general. Gràcies a la “Voyager”, una sonda que ha anat recorrent el Sistema Solar tot fotografiant  allò que trobava, ens hem pogut fer una imatge més clara de la Via Làctia i , per tant,  tenim una idea més clara de la seva evolució: hem descobert   que els anells de Saturn (el planeta que més canviará) desapareixeran d’aquí 100 mil.lions d’anys.

Font: http://3.bp.blogspot.com/

D’altra banda, és el futur del Sol allò que més ens amoïna ja que de ell depèn la nostra vida. Tot analitzant la pols i les petites roques lunars (agafades pels americans quan  van trepitjar per primer cop la Lluna el 1969) ,  es va poder veure l’acció del Sol: es va veure que abans tenia  molta més activitat, senyal què el Sol està envellint. Gràcies a això  sabem que  el Sol  és  una estrella de mitjana edat.

El Sol s’ha anat escalfant un 10% mes cada 1000 mil·lions d’anys; en els propers 1000 mil.·ions d’anys, s’haurà escalfat tant que acabarà amb la vida a la Terra. El diòxid de carboni serà cada cop més escàs, els mars s’evaporaran formant una capa que provocarà la intensificació de l’efecte hivernacle. Serà inevitable buscar un altre lloc on viure.

Font: http://www.freewebs.com/bibianabryson/marte2.jpg

Un dels possibles candidats seria el planeta Mart. La única cosa que falta per tal què pugui haver-hi vida a Mart és aigua líquida, ja que la que hi ha està congelada, però,  si ens parem a pensar una mica, quan augmenti la temperatura del Sol, també augmentarà la temperatura de tots els planetes, incloent-hi Mart , tot provocant que l’aigua es fongui, l’alliberament de CO2 i, eliminant així  la possibilitat d’habitar-lo.

Haurem de sortir llavors de Mart i, l’únic lloc que ens queda per poder habitar és Tità, la lluna de Saturn. Per fer Tità habitable, faria falta una mica més de calor que l’aportaria el Sol amb el seu escalfament i una mica més d’oxigen, que podria extreure’s de l’aigua un cop descongelada. EUn dels dubtes sobre la possibilitar de colonitzar Tità, és el desconeixement de si té superficie sólida, ja que la densa capa de nitrogen no permet acabar de constatar que n’hi hagi. Amb la sonda Hyugens, una máquina destinada a viatjar per la superficie de Tità, en podrem descobrir moltes més coses.

Però, què acabarà passant amb el Sol? Sabem que es farà molt gran, creixerà 50 o 100 vegades més de la mida actual, mentre el nucli s’anirà concentrant. Això farà que Mercuri i Venus desapareguin; potser no eliminarà la Terra en un primer moment, però el que és segur és que les restes del Sol i la seva energia s’aniran esvaint. El que quedi del sistema solar seguirá girant al voltant de la foscor que ha deixat el Sol.

No obstant això, potser quan aquest moment arribi serem fora del sistema solar…

Recerca d’aigua a la Lluna

El tema del qual us vull parlar és sobre la recerca d’aigua a la Lluna, les seves característiques i sobre els debats que genera.

Segons la NASA s’han trobat més de 40 petits cràters que emmagatzemen aigua congelada amb un total de 600 milions de tones de gel, en el pol nord de la Lluna. Creuen que l’aigua pot haver estat distribuïda a la Lluna en temps passats pel bombardeig de cometes, asteroides i meteorits o produït de forma contínua per ions d’hidrogen del vent solar quan impactaven amb minerals amb contingut d’oxigen.

Font: http://www.diariouno.com.ar/export/sites/diario/imagenes/2009/11/13/PRE-agua_en_la_luna.jpg_687088226.jpg

Aquestes exploracions a l’escorça lunar són per una futura colonització, o per descobrir si hi ha microorganismes vius, ja que si hi ha aigua és possible la vida. Aquesta colonització no només l’han pensat fer-la en la Lluna, sinó que també van pensar en Mart, però la lluna té uns avantatges que l’altre no compleix. Un d’aquests és la proximitat de la Terra amb la Lluna, això fa que no es necessiti tanta energia per transportar cossos. I també te un avantatge aquesta proximitat que és la comunicació casi en directe. Però com tot, també té desavantatges, com, la nit en la Lluna correspon a 15 dies terrestres, això fa que hi haguí unes temperatures extremes. S’ha esta investigant si la poca gravetat durant mesos en un planeta pot comportar efectes sobre l’ésser humà, com, la pèrdua de la massa muscular. També la inexistència de l’atmosfera augmenta les possibilitats de l’impacta de meteorits sobre la colònia. I l’últim desavantatge és que la seva superfície està composta per unes roques volcàniques que conté oxigen i metall, però poc carboni. Per això, per cultivar s’hauria d’enriquir el sòl amb carboni, nitrogen i fòsfor.

Per fer aquestes recerques es necessita molt de capital, ja que es necessita una tecnologia específica, per això hi ha persones que no ho troben bé. Pensen que en el nostre planeta hi ha molts problemes ha resoldre i aquest capital s’hauria de gastar millorant la Terra, no gastant-lo en un satèl·lit, ja que si s’ha reglen els riscos de la Terra, no caldria la colonització.

En conclusió, la recerca d’aigua amb la possible colonització a la Lluna hi ha un gran debat, ja que uns pensen que el capital gastat en la recerca seria millor arreglant el nostre planeta, però d’altres buscant una via, que seria la colonització, perquè creuen que el nostre planeta no suportarà tota la contaminació que generem o per l’augment de persones que hi ha cada vegada. Per la meva opinió, jo trobo bé aquesta recerca perquè podem veure si hi ha éssers vius en d’altres planetes, però també crec que una part d’aquest capital podria servir més directament cap a nosaltres i beneficiar els països menys desenvolupats.

L’origen del Sol i la seva desaparició

Font:http://mentescuriosas.es/

Existeixen diferents teories respecte a la creació del món; moltes d’elles tenen arrels religioses. Ara bé, hi ha una teoria, que està científicament acceptada i que la majoria de gent de la civilització d’occident accepta.

Aquesta teoria s’anomena “Big Bang” i explica que l’univers es va crear a causa d’una explosió. Fa 4.650 milions d’anys, el Sol (un astre de tipus espectral G2, és a dir, que la seva formació és de calci, hidrogen, heli i metalls; ja que els astres es classifiquen segons la seva composició) es va crear a partir de l’efecte anomenat Supernova, una explosió titànica massiva. Aquesta explosió va formar un núvol de gas més gran que el Sistema Solar, d’aquests gasos s’haurien de destacar l’heli i l’hidrogen. Petits agrupaments de matèria es van començar a col·lapsar, provocant així el naixement de planetes, asteroides i cometes, que van esdevenir la font del nostre Sistema Solar amb una força de gravetat pròpia gràcies a la força d’atracció que havien format els agrupaments de matèria i a la seva força metàl·lica.

Actualment el Sol està en plena seqüència principal (joventut); transforma l’hidrogen en heli, i ho farà 5.000 milions d’anys més; però quan tot l’hidrogen s’hagi transformat en heli, el Sol pararà d’emetre raigs solars. En aquest moment es convertirà en una bola gegant vermella, les seves dimensions podien arribar a representar unes 30 o 50 vegades el seu diàmetre actual, la qual cosa significa que pot arribar a mesurar entre 42 i 70 milions de quilòmetres de diàmetre. Serà incapaç de fusionar els gasos i augmentarà tant que el seu volum traspassarà l’òrbita de la Terra; en aquest moment ja no quedarà cap tipus de vida a la Terra. Després, passarà a ser una bola nana blanca, és a dir, tindrà només un 50% més de volum que la Terra, s’estima que podrà mesurar entre 16.000 i 20.000 quilòmetres de diàmetre, i per tant haurà esgotat el seu combustible nuclear. Cremarà l’heli i l’hidrogen i li quedarà l’oxigen, un combustible que no podrà desfer; això farà que el Sol torni a augmentar per a fer-se una bola gegant vermella un altre cop i expulsi una gran nebulosa planetària. Quan hagi expulsat la nebulosa, el seu nucli serà tan reduït que tornarà a ser una bola nana blanca fins a refredar-se. Un cop refredada passarà a ser una bola nana negra, les quals són semblants a les boles nanes blanques però amb unes temperatures extremadament fredes. La bona notícia és que el Sol no explotarà ja que no li quedarà prou massa per fer-ho.

Els fonaments per creure en l’efecte Supernova es troben en l’urani que s’ha trobat en algunes mines explotades pels humans, el qual no podia ser creat pel Sol i s’ha hagut de crear per una catastròfica explosió còsmica, ja que la dimensió d’un astre com el Sol i la seva reduïda energia calorífica (comparant-lo amb altres astres) no hauria pogut crear elements més pesats que el ferro.

Com a conclusió cal dir que no ens hem de preocupar per la desaparició del Sol perquè com qualsevol astre, haurà de desaparèixer. No cal que ens preocupem per si el Sol explotarà, o si es convertirà en un forat negre, o si es desviarà de la seva òrbita… perquè encara li queden 5.000 milions d’anys per emetre’ns calor i llum, i quan això s’esgoti, no sabem si encara existirà la vida o què haurà passat amb el nostre planeta.

Els tsunamis, el fenomen imparable

Els tsunamis són uns fenòmens que poden arribar a fer grans destrosses, ja no tan sols matar a gent, sinó, destruir les ciutats i els pobles per on passa, afectar la pròpia natura etc… ja que no té contemplacions amb res, s’emporta tot allò que veu al seu davant. Un dels tsunamis més importants que s’ha detectat fins ara va ser al 1883 entre les illes de Java i Sumatra provocat per l’erupció del volcà Krakatoa que va mesurar uns 42 metres d’alçada de mitja, aquest va provocar uns 40.000 morts, i l’últim gran tsunami va ser a Àsia i va provocar unes 300.000 morts.

Font: http://www.rescate.com/tsunamis.jpg

Els Tsunamis poden ser formats per moviments sísmics, moviments de la terra, erupcions de volcans o impacte de meteorits. Per exemple, els terratrèmols fan que el nivell de l’aigua augmenti, i per acció de la gravetat, aquest vol recuperar la seva posició. Això fa que aquest moviment generi ones gegantines (http://www.consumer.es/web/es/medio_ambiente/naturaleza/2005/01/11/140181.php en aquesta web hi ha una animació que ho explica molt be).

La zona on es veuen més afectats per aquests fenòmens és a la part de l’oceà Pacífic, sobretot a Perú, Japó i Xile, ja que és la zona on les plaques tectòniques es posen una sota l’altre més bruscament. Això no vol dir que a la resta de la Terra no podem patir-los, és més, s’han arribat a detectar tsunamis en el mar Mediterrani que també han provocat destrosses, encara que no siguin tant exagerades com les altres.

A Espanya no estem salvats d’aquest fenomen, és més, fa uns anys, el dia 22 de maig de 2003 a les Illes Balears va haver-hi un tsunami que va causar destrosses d’un poder econòmic molt elevat, més d’un centenar d’embarcacions van ser destrossades.

Per això hem d’estar preparats per a qualsevol acte d’aquests, perquè si ho veiem com una cosa impossible a les nostres terres, el dia que passi, causaran destrosses molt importants, i llavors, ens lamentarem. Encara no hi ha sistemes que aconsegueixin aturar tsunamis, però a Nord-amèrica, Alaska i altres països estan posant en marxa el projecte CREST (Consolidated Reporting of Earthquakes and Seaquakes) (Informació Consolidada sobre terratrèmols i sismes submarins), que és un sistema per a la prevenció de sismes submarins. És molt difícil trobar una solució per aquests fenòmens, ja que potser l’epicentre d’un tsunami pot estar molt a prop de la costa i llavors no dona temps a fer cap evacuació, tot i així jo crec que podrien invertir més diners per a la seva investigació i tenir un pla d’evacuació preparat, perquè mai es sap quan ens pot tocar.

Tsunami

Font imatge: http://marcospaz.com.ar/wp-content/uploads/2010/03/Tsunami-2004jpg.jpg

I Conferència sobre Biodiversitat i Evolució

Biodiversitat i evolució

Tot i que la majoria de vosaltres ja teniu el projecte ben enfilat (recordeu que l’entrega i exposició és el proper dijous 25 de febrer), he pensat que aquests enllaços us poden resultar d’utilitat:

Evolució, biodiversitat i … Facebook!

Doncs sí, investigant dins la famosa xarxa social podeu trobar grups de tota mena, però ara mateix, aquells que resulten més interessants pel tema que tractem a l’aula són els següents:

  • 365especies.com (castellà): cada dia s’hi publiquen la fotografia i el nom científic d’un ésser viu. La qualitat de les fotografies és excel·lent i la informació és molt útil. Us pot servir per tenir una primera visió sobre la quantitat i varietat d’éssers vius que coneixem avui en dia i els que ens falten per conèixer.
  • We can fin 1,000,000 people who DO believe in evolution before June (Podem trobar 1 milió de persones que creuen en l’evolució abans del juny, en anglès): és un grup creat en resposta al grup creacionista We can find who don’t believe in evolution before June. És curiós que un tema el qual podríem pensar a priori és poc polèmic pel gran públic, generi un debat tan viu a la xarxa. Si el vostre anglès us ho permet 8o el traductor de Google…), fóra interessant que us hi deixéssiu caure i mireu quin tipus de gent s’associa a cada grup i quins són els arguments que esgrimeixen en un sentit o en un altre.
  • Darwin Facebook Project: un dels molts grups que podeu trobar en honor a Charles Darwin i que es van formar l’any passat per a commemorar el 200è aniversari del seu naixement i el 150è aniversari de la publicació de l’Origen de les Espècies.