Aliments trangènics

Parlaré sobre els aliments transgènics, és un dels temes que vam parlar una mica a classe i vaig decidir ampliar, ja que és un tema bastant interessant i important.

Per començar m’ha agradaria explicar-vos què és un aliment transgènic.Els aliments transgènics són aliments produïts a partir d’organismes modificats genèticament, amb aquestes modificacions s’aconsegueixen unes característiques específiques. Inicialment l’objectiu era una millora dels aliments, per la resistència a les temperatures més extremes, les resistències als insecticides i herbicides, una millora alimentícia…

Són organismes vius que han estat modificats, utilitzant tècniques noves, modernes en laboratoris especialitzats, per introduir així gens que procedeixen d’altres especies. Aquesta tècnica permet separar, modificar i transferir parts de ADN d’un ésser viu per introduir-lo en un altre.

http://sinfuturoysinunduro.files.wordpress.com/2008/02/transgenicos.gif

El primer aliment amb el que van experimentar va ser el tomàquet Flavr Svr., més tard es va modificar la soja i posteriorment el blat de moro. Els primers experiments amb aliments van ser el 1950 a nord-amèrica. Però la concepció més moderna dels transgènics data del 1992, es coneix com l’any del primer aliment genèticament modificat.

Un cop alliberats els transgènics no es poden controlar, la contaminació genètica és irreversible i impredictible. Creieu que podem trobar riscos? doncs sí,  amb l’ús d’aquests transgènics podem trobar riscos, però per a cada un és diferent, cada transformació és diferent depenent de l’organisme modificat i de les noves característiques que acull i al medi on es va a utilitzar.

Actualment els aliments transgènics són els que abunden, la majoria dels productes que consumim són modificats genèticament. Nosaltres no sabem en la gran majoria si són o no transgènics, ja que aquests productes no contenen una etiqueta que indiqui que aquests són modificats genèticament. És tan gran la producció d’aquests que els aliments orgànics s’estan quedant enrere, aquests corren grans perills de desaparició. Perquè?, per què aquests aliments, els transgènics són cada vegada més abundants, és veritat que tenen alguns avantatges respecte als orgànics però i les conseqüències?, no veiem que aquests aliments també són dolents per al nostre organisme? Aquests aliments contenen elements tòxics, poden produir unes sèries d’al·lèrgies, contenen més pesticides que els orgànics, poden contaminar els aliments orgànics … En algunes zones són tan grans els cultius d’aquests aliments que han obligat a cremar una part d’aquests camps com per exemple en algunes zones d’Europa. L’Unió Europea el 1999 va prohibir els aliments transgènics durant quatre anys, per les conseqüències que estan produint. Més tard el 2002 es van establir estrictes controls de identificació d’aquests productes. Actualment no estan prohibits el consum ni la comercialització d’aquests productes, però els consumidors, els clients han d’estar ben informats sobre aquests productes.

Per finalitzar m’agradaria que em donéssiu la vostra opinió sobre els aliments transgènics. Creieu que són saludables? Creieu que ens beneficien, o tot el contrari? Jo també vull donar la meva opinió, bé com heu pogut observar es veu reflectit al llarg d’aquest article, però vull destacar que hem de posar unes mesures de seguretat, perquè això s’està convertint en un gegantí experiment amb interessos comercials.

He trobat una pàgina web on ens mostren els beneficis i les conseqüències de l’ús d’aquests transgènics. Aquesta és la pàgina:

http://sepiensa.org.mx/contenidos/d_transgenicos/transgenicos.htm

Les grans epidèmies modernes

Ja tenim aquí el  nou llibre de divulgació d’en Salvador Macip, ara mateix corro a buscar-lo, estic convençuda de la seva qualitat. Aquí teniu el text de la contraportada, ja veieu que fa venir salivera de coneixement:

Aquí trobareu una referència al seu anterior llibre de divulgació, Immortals, sans i perfectes fetes per un alumne del curs passat. Espero que ho trobeu tant engrescador com jo.

Dissabte 16 de gener a les 20h, en Salvador farà la presentació del llibre a Blanes.

Recursos sobre biotecnologia

Si feu una petita cerca pel bloc, trobareu diferents posts sobre cèl·lules mare, teràpia gènica i altres temes relacionats amb la biotecnologia. No obstant això, aquí teniu un llistat de recursos que us seran d’ajut:

Arxivat a biotecnologia. Etiquetes: . 7 Comments »

Genomes per a tots

Avui parlàvem a classe sobre el projecte Genoma Humà i les diferents vies d’investigació que n’han sortit. Però la seqüència del genoma humà que es va obtenir no és d’una sola persona sinó una mena de barreja. Sabeu que les diferències entre el genoma de dues persones són mooolt petites (penseu que el nostre ADN i el d’un ximpanzé s’assemblen en gairebé un 99%. ). En aquest post, escrit pel Dr. Salvador Macip per l’edició digital del diari El Mundo, us parla del nou repte: seqüenciar genomes concrets d’individus i el ventall de possibilitats que aquest fet obrirà.

La clau per a curar la ceguera

S’ha trobat una possible solució contra la ceguera, això és lo que confirmen uns científics i investigadors britànics.
Els científics han observat la capacitat del peix zebra de regenerar les seves retines danyades, i això ha donat un indici sobre com reparar la visió humana que pot conduir al desenvolupament d’un tractament per a la ceguesa en uns quants anys.
Els investigadors han pogut desenvolupar en el laboratori un tipus de cèl·lula mare adulta que es troba en els ulls dels peixos, mamífers, i que es converteixen en neurones de la retina. Aquestes cèl·lules és podrien injectar en els ulls per el tractament contra la ceguesa.
El dany a la retina, la part de l’ull que envia missatges al cervell, és responsable de la majoria dels casos de pèrdua de la visió. I ara l’equip d’un científic anomenat Limb va estudiar les  cèl·lules gliales de Müller, en els ulls de persones que tenen entre 18 mesos i 91 anys d’edat i va trobar que aquestes cèl·lules eren capaces de convertir-se en qualsevol tipus de neurona de la retina. I amb aquest descobriment, és possible el desenvolupament d’aquestes cèl·lules en el laboratori.
Aquestes cèl·lules van ser provades en rates amb retines malaltes, on es van situar amb èxit en la retina i van prendre les característiques de les neurones que les envoltaven. Ara, l’equip de Limb està treballant en el mateix procediment però en éssers humans.
Els trasplantaments, de transferir cèl·lules mares del mateix pacient, inicialment en termes experimentals, consistirà en la manipulació de cèl·lules en l’ull del propi pacient. Després, Limb espera que també sigui possible transferir les cèl·lules mare entre diferents persones, perquè així es podrà crear un banc de cèl·lules i tenir lots disponibles per a la població general, tal com el banc de sang.
El nou treball sobre les cèl·lules gliales de Müller, és la investigació sobre els  diferents tipus de cèl·lules mare per al tractament de malalties.
Altre grup de científics va dir que estaven buscant reparar retines danyades amb cèl·lules derivades de cèl·lules mare embrionàries.
PABLO ZEBALLOS    1 Batx.B

Immortals, sans i perfectes, de Salvador Macip

imm12

Immortals, sans i perfectes, és un llibre on s’explica l’estat actual de la biomedicina i intenta donar una resposta a tres temes que preocupen l’actual societat pel que fa a la salut. Està dividit en quatre grans capítols, cadascun dels quals explica l’estat de la biomedicina pel que fa el tema en concret i dóna detalls d’alguns estudis que s’estan duent a terme per investigadors i grans empreses d’arreu del món.
El primer gran tema del llibre està titulat “L’era Postgenòmica” que introdueix en els inicis d’aquesta nova era de la biomedicina. El punt principal del capítol és que s’ha aconseguit seqüenciar tot el genoma humà i el d’alguns animals. Això vol dir que per exemple, sabem quants gents té l’espècie humana però encara no se sap quina funció duent a terme tots els gens que tenim, per això el pas següent es comparar un gran nombre de genomes per anar deduint quina és la funció que pot tenir cada gen. Tot això es gràcies a també una nova generació de seqüenciadors que faciliten molt la feina. Una altra cosa que ens permet tota aquesta investigació és que es poden conèixer polimorfismes que ens serveixen per saber els marcadors que fan que es desenvolupin certes malalties i es pugui investigar cap aquest camí. Aquest tema reflexa un gran optimisme ja que gràcies a aquestes investigacions s’han obert moltes portes pel que fa a coneixement de malalties, coneixement del nostre propi genoma i així saber quina funció fan els gens del nostre cos. També permet saber la nostra predisposició genètica en vers certes malalties i com les malalties afecten al nostre ADN per així trobar solucions. Fins i tot algunes empreses Nord Americanes venen uns tests d’ADN que poden dir-te cap a quines malalties pots ser propens genèticament encara que el seu resultat pugui ser dubtós.
Una mica més allunyat del genoma humà es parla de les plantes transgèniques o animals transgènics com poden ser vaques i fins i tot mascotes fetes a mida. Pel que fa als transgènics hi ha una creença de negativitat vers ells sobretot a Europa, però als Estats Units els departaments de salut no veuen que puguin ser un perill i al contrari, creuen que poden ser fins i tot beneficiosos perquè es pensa que podrien evitar la fam al món introduint vitamines o proteïnes a certs aliments. En el cas dels animals s’han pogut eliminar gens, hi ha ratolins als quals se’ls han eliminat gens. Després també es presenta que en un futur es podrien fer “humans a mida” modificant gens o nucleòtids per que les persones fossin com voléssim però això es poc ètic i no seria responsable que es fes. I per acabar, aquest primer capítol parla de la teràpia genètica on hi ha dos camins importants. El primer és que s’estan portant a terme investigacions que introdueixen gens en uns virus i aquests infecten les cèl·lules del nostre cos per així curar malalties es veu un camí molt prometedor però encara està en proves i en el futur pot ser que sigui viable i el segon camí pel que fa a la teràpia genètica és una altra opció als virus. Fa poc s’ha descobert el RNA d’interferència que permet apagar certs gens perquè no duguin a terme la seva funció i així però comporta riscos ja que a deixar-se de fabricar certes proteïnes aquestes pot ser que fessin una altra funció que també deixaria de fer-se. Tot això encara està en un moment poc avançat però a mesura del temps aquestes tècniques poden anar evolucionant i arribar a trobar cura a moltes malalties com poden ser clarament els càncers.
El segon tema fa referència a la clonació i a les cèl·lules mare, és un altre mètode diferent dels del primer capítol que s’està investigant per salvar vides mitjançant diversos processos un dels quals és la clonació terapèutica. També parla de la clonació reproductiva i de les implicacions ètiques que comporta.
Primer de tot fa una breu explicació de com funcionen i què són les cèl·lules mare, després s’explica el cas de l’ovella Dolly i altres que han anat succeint que s’han clonat a partir de cèl·lules adultes. Des de llavors hi ha hagut bons resultats però no molt esperançadors ja que no està clar que els clons generats a partir cèl·lules adultes siguin totalment normals ja que no viuen tot el que haurien de viure.
La clonació terapèutica obra uns nous camins per a la cura de certes malalties amb cèl·lules mare. Aquesta consisteix en utilitzar les cèl·lules mare per restablir parts del cos o òrgans que han estat danyats per sobreviure, per exemple cèl·lules productores d’insulina. Però pel que fa a aquestes investigacions encara estem una mica lluny que s’apliquin en humans ja que tenen molta dificultat però hi ha resultats esperançadors amb animals. El gran problema que hi ha és que les cèl·lules mare han de ser personalitzades per a cada individu ja que sinó igual que un òrgan trasplantat poden ser rebutjades. Per tant s’estan fent investigacions per així personalitzar i crear cèl·lules mare. Un d’aquests sistemes seria per exemple: copiar el nucli d’una cèl·lula mare a un òvul al qual se li ha extret el seu nucli perquè es divideixi i formi un embrió però això porta a un altre problema que és com fer diferenciar les cèl·lules mare en el tipus que nosaltres volem. Pel que fa aquest camp es pot ser optimista en el futur, però encara s’està assajant amb animals i, a més a més, comporta molts problemes ètics ja que les cèl·lules s’obtenen d’embrions humans que cal destruir.
La clonació reproductiva humana és un camp que cada cop s’esvaeix més ja que té molt poques utilitats perquè la seva funció seria clonar humans. A més que en moltspaïsos està prohibit.
També s’estan buscant alternatives que no comportin utilitzar cèl·lules mare embrionàries. Un d’aquests camins és utilitzar cèl·lules mare del cordó umbilical, encara que així només s’han aconseguit curar algunes malalties infantils i fins d’aquí molt de temps pot ser que no tingui cap altra aplicació. Un altre camí és a partir de cèl·lules de qualsevol teixit a partir de la inducció de 4 gens aquestes es poden convertir en pluripotents però actualment genera càncers en els animals que s’ha investigat però es un camí molt positiu ja que si es segueix investigant podria suposar un gran què ja que no comportaria tots els problemes ètics de les cèl·lules mare embrionàries.
El tercer tema parla de la cura del càncer. El càncer és una reiteració de mutacions que pateix l’ADN d’una cèl·lula durant un procés llarg que acaba fent que aquesta cèl·lula deixi de fer la seva funció i es reprodueixi indefinidament com ho faria una cèl·lula mare amb la qual tenen forces similituds. Molts càncers es deuen a què la proteïna p53 no pot dur a terme la seva funció d’eliminar la cèl·lula, el cos té molts mètodes per destruir les cèl·lules canceroses però tantes mutacions dificulten molt aquesta feina. L’aparició d’un càncer no recau sobre la predisposició genètica, sinó que és una combinació d’aquesta i l’entorn que té molta importància. La prevenció és el més eficaç i dos factors molt importants són el tabac i l’exposició perllongada al sol. L’alimentació també es clau, si canviéssim alguns hàbits alimentaris i portéssim una dieta més variada es ajudaríem a retardar l’aparició del càncer. Hi ha certs productes com serien l’arròs, el vi negre, els tomàquets que ajuden a no patir un càncer.
Els mètodes que hi ha per curar el càncer actualment són la quimioteràpia de la qual s’estan investigant nous medicaments per retardar l’aparició del càncer, la radioteràpia i la cirurgia que és la més efectiva perquè s’extreu tot el tumor i les altres dues serveixen més per complementar.
També es parla dels tractaments alternatius com seria l’homeopatia que no s’ha demostrat que combati el càncer però si que ajuda a que el pacient se senti millor anímicament. Cal advertir però, que sempre que un pacient se sotmeti a qualsevol teràpia d’aquestes el metge n’ha d’estar assabentat. De moment van apareixent nous fàrmacs que bloquegen proteïnes específiques que utilitzen els càncers però pot comportar efectes secundaris ja que es poden suprimir altres funcions d’aquestes proteïnes. I tot i això només són mètodes que milloren la qualitat de vida del pacient. Alguns científics creuen que s’haurà d’investigar per arribar a una cura específica per a cada tipus de càncer ja que pot ser el més efectiu i allunyar-se dels mètodes generals per a tots els càncers i a més potser no cal arribar a la curació del càncer, sinó fer que la seva aparició es retardi al màxim i tractar-lo com si fos una malaltia crònica. Tots els coneixements genètics actuals permeten personalitzar els tractaments per què siguin més efectius.
I l’últim tema ens parla de l’envelliment. Es pensa que és causat per l’oxidació de les nostres cèl·lules. Això provoca que l’òxid danyi l’ADN i per això es vagin acumulant errors a la cadena de l’ADN fins que arriba a un punt que és quan la cèl·lula deixa de ser la seva funció i es converteix en un càncer. Per tant el tipus d’ambient on vivim pot ser molt important ja que afecta directament al metabolisme de les nostres cèl·lules. La vida d’una cèl·lula està marcada per els telòmers (un cordó fi que es troba sobre els cromosomes i que s’escurça a mesura que la cèl·lula es fa més vella). A partir d’un mínim la cèl·lula queda apartada fins que mor és com una jubilació. Això es fa perquè la cèl·lula que acumularà danys degut a l’òxid no es divideixi i passi les mutacions. Aquest procés s’anomena senescència i també es pot induir per la mateixa cèl·lula quan hi ha perill que es torni maligna. És recomanable fer activitats esportives ja que això fa que els telòmers no s’escurcin tan aviat.
Actualment no hi ha cap medicament que sigui capaç de frenar l’embelliment per això que no hem de fer cas de tots els anuncis de cremes i suplements que ens prometen frenar l’embelliment, perquè ni tant sols els científics sabem com aturar-lo. Però aturar l’embelliment a llarg termini seria positiu? El nostre organisme ha evolucionat fins al punt de viure uns 70 anys, però en principi l’esperança de vida era dels 50 anys perquè a partir d’aquesta edat ja no pot perpetuar l’espècie i ja no té sentit de que visqui. Per això també es fa la reflexió que allargar la vida tant ajudaria a la superpoblació i això tindria repercussions socials i econòmiques importants.
Possibles mètodes per allargar la vida serien els antioxidants però podrien ser contraproduents i produir càncers, també s’ha descobert que la hormona del creixement podria allargar la vida però a això se li ha ajuntat tot un negoci i a més tampoc s’ha demostrat que les hormones realment contribueixin a la longevitat. Però el que si que de moment es presenta efectiu seria poder controlar la hormona que produeix insulina que es veu que comporta a l’envelliment. I per últim hi ha la restricció calòrica, un mètode no recomanat però que funciona en animals i que consisteix en reduir la quantitat de menjar ja que el cos reduiria el seu metabolisme interpretant que les condicions del medi no són favorables i per exemple evitaria despeses inútils com seria la reproducció per procurar de viure el màxim fins que les condicions del medi canviessin això provoca que hi hagi animals que aconsegueixin viure el doble del que viurien menjant tot el que volessin.

Pere Salamó, 1r Batxillerat B

Cèl·lules mare i transplantaments

Hores d’ara crec que tots nosaltres sabem què són les cèl·lules mare i la seva importància en la nova biomedecina. Dimecres 15 d’abril, a dos quarts de deu, s’emet el programa “Arriba la revolució de les cèl·lules mare” al Quèquicom. Al web del programa ja es pot veure i, tot i aprofitant l’avinentesa, tindreu el primer encàrrec del trimestre Descarat

Veieu el vídeo amb calma i contesteu aquestes quatre preguntes:

 

1. Quina diferència hi ha entre les cèl·lules mare obtingudes del pèl del reporter de les obtingudes del teixits adipòs provinent d’una liposucció?  Són totipotents o pluripotents?Explica-ho.

2.  Què és la diferenciació cel·lular? Com s’aconsegueix al laboratori?

3. Com funcionen els immunosupressors?

4. Per què s’han pogut utilitzar cèl·lules mare en un transplantamet de tràquea però encara no es poden utilitzar en un transplantament de cor?