ARQUITECTURA BIOCLIMÀTICA

El meu post anirà sobre l’arquitectura bioclimàtica. Actualment es parla molt sobre l’arquitectura bioclimàtica, però hi ha molta gent que no sap molt bé del que es tracta, amb aquest petit post intentaré aclarir els màxims dubtes que puguin sorgir.

Entenem per arquitectura, l’art de projectar o construir qualsevol estructura, a més també s’inclouria el disseny de tot l’ambient o entorn construït.

L’arquitectura bioclimàtica, s’encarrega de construir unes instal·lacions, (normalment cases) amb materials o condicions pròpies del terreny, i que per tant no tinguin un impacte ambiental a part d’intentar reduir els consums energètics.

Una vivenda pot arribar a ser totalment sostenible, però el principal problema és l’elevat cost, tot i que les factures de l’aigua, la llum etc… siguin més baixes o iguals a 0, i això va al nostre favor (amb uns quants anys en sortim beneficiats).

El factor que és més habitual contrarestar, és el de la temperatura, en climes càlids, els murs són més gruixuts, i les teulades tenen colors més clars, tot i que aquesta no és l’única solució, és la que més es fa servir.

Un altre factor amb el que podem restar els impactes medi-ambientals és la orientació de la casa.

Cada vegada hi han més construccions bioclimàtiques, i hi han molts aspectes amb els que podem fer una construcció sostenible, aquest són dos dels factors més utilitzats en aquests tipus de construccions.

Imatge de l’esquema del funcionament de la refrigeració solar (Font: http://upload.wikimedia.org):

Un exemple d’una casa bioclimàtica, és aquella en que per aprofitar al màxim les hores de sol té unes finestres molt grans, a la part de dalt de la casa té plaques solar, que estan connectades a uns sensors que fan girar la casa al sentit en que ho fa el Sol per aprofitar la màxima energia.

Un altre aspecte en tenir en compte podria ser els col·lectors d’aigua de la pluja, i per fer-ne de calenta passar l’aigua a través d’uns tubs que passen per uns escalfadors.

Si vivim en un espai on fa vent i és fred per evitar l’impacte directe amb la casa podem fer una barrera natural al jardí amb uns arbustos que paren el vent.

Imatge sobre l’aprofitament de les condicions del terreny (Font: http://www.guardaelguachazo.com/bioclimatica/info/%C2%BFQu%C3%A9%20es%20la%20arquitectura%20bioclim%C3%A1tica_archivos/Pag01_02.jpg):

Puc dir que l’arquitectura bioclimàtica és molt interessant, i que cada vegada hauria de ser més comuna entre la població, encara que aquestes edificacions valen molts diners, es recuperen amb el temps perquè s’intenta produir-se l’energia la pròpia edificació, i amb això fariem que els impactes medi-ambientals disminuïssin.

I per acabar el meu post poso un enllaç en el qual podeu veure els avantatges que té l’arquitectura bioclimàtica, i ens fa reflexionar l’impacte de les vivendes amb el medi ambient:

Exposats a la xarxa?

Aquest és el documental que comentàvem aquest matí a classe. Potser us donarà alguna pista per la tasca de detectius que teniu per dimecres vinent.

Documental REC Reporteros: ¿Estamos desnudos en la red?

I Conferència sobre Biodiversitat i Evolució

Dia Mundial contra la SIDA

És per coses com aquesta que s’han de tenir dies com aquest. Mireu-lo i digueu-me què en penseu…

Quan et mires al mirall, què hi veus?

La Judith ens fa arribar un enllaç on s’amaga aquest vídeo: no hi ha diàleg, però diu moltes coses.

Anorexia – The most amazing videos are a click away

Una monja i la grip A

Fa uns dies em va arribar aquest vídeo. Atesa la durada (prop d’una hora 😳 ) i certes coses que s’hi afirmen, dubtava en publicar-lo al bloc o no. Però, a la fi m’he decidit, bàsicament per dues raons: la primera és que un dels pricipals objectius de les Ciències per al Món Contemporani és fomentar l‘esperit crític entre els alumnes, heu de ser capaços de formar-vos una opinió pròpia i fonamentada sobre temes científics amb rellevància social. La segona és que, en el món web 2.0 on vivim, sovint us arribaran informacions via blocs, correus electrònics, facebook… i, sembla que de vegades és més fàcil creure a ulls clucs allò que ens diuen aquestes fonts que no pas experts reconeguts (com els d’Àgora).

Així doncs, si us sobra una hora, escolteu el què ens ha de dir la Teresa Forcades. Algunes de les coses que diu no són certes, però d’altres si. Si teniu paciència i voleu, en parlem als comentaris o a classe.

CAMPANAS POR LA GRIPE A from ALISH on Vimeo.

Editat el 01/11/2009: El Pais ha publicat l’article “Desmontando a la monja-bulo“. A la fi una mica de sentit comú. 😆

Afegit el 14/10/2009:

• Entrevista a La Vanguardia a Pedro Alonso “Descalificar las vacunas es irresponsable“. Això ho afirma algú que lluita contra la malària en un dels països més pobres de l’Àfrica.
• Post sobre el tema a Bloguejats.
  

Àgora: l’abast real de la grip A

Aquí podeu veure el programa emès el passat 21 de setembre sobre la grip A. Feu-li una ullada i deixeu les vostres impressions als comentaris:

Els videojocs salven vides?

Normalment utilitzem els videojocs per divertir-nos però també són útils per a la salut.
El nivell de concentració necessari per a jugar pot distreure la sensació de dolor. Els videojocs i la realitat virtual poden distreure al pacient durant un procés de quimioteràpia o relaxar-lo abans d’una operació.
En el camp de la fisioteràpia també es molt útil, ja que amb aparells especials i els videojocs, es poden tractar lesions, paràlisis nervioses, etc. Però el més important és que poden ajudar a salvar vides directament. Gairebé tots el videojocs ajuden a millorar la destresa de les mans, velocitat de pensaments i d’aquesta manera tenir bona coordinació, això és el que van explicar uns investigadors d’una associació americana.
Uns dels treballs sobre aquest tema, el va realitzar la universitat de Fordham, es va centrà en 122 estudiants. Els van demanar que pensessin en veu alta durant 20 minuts mentre estaven participant en una partida d’un videojoc que jugaven per primera vegada. Així, els experts van deduir que aquest tipus d’entreteniment millora les habilitats cognoscitives i la percepció.
Centrant-se en aquest estudis el Centre Mèdic Beth Israel amb un experiment amb 33 cirurgians ( 15 homes i 18 dones) especialitzats en urologia, obstetrícia i ginecologia, van afirmar que els videojocs millorava la seva habilitat durant les pràctiques.
Aquest experiment es va centrar en quatre videojocs: “top gun”, un programa de destresa que ja es utilitzat per instruir milers de cirurgians per tot el mon, “Super Money Ball 2”, “Stars Wars Racer Revenge” y “Silent Ecope”.
El experiment finalment va arribar a unes conclusions molt positives, el cirurgians que havien jugat 3 hores abans d’entrar a operar, eren un 27% mes ràpids i els seus errors van disminuir un 37%, per tant el cirurgians eres més ràpids i precisos.
L’experiment també va afirmar que els especialistes que realitzaven minies incisions, utilitzen instruments petits i camares de vídeo per veure l’interior del cos, necessitaven una destresa especial, que a la vista dels estudis es poden potenciar amb l’ajuda dels videojocs. “El mes increïble és que per aconseguir-lo, no és necessari utilitzar simulador quirúrgics, ja que el jocs comercials també aconsegueixen millorar les habilitats quirúrgiques avançades”, va definir Gentile el director de l’experiment.
Aquests estudis ja fa un any que va ser presentat a la revista “Archives of Surgery”, per això Douglas Gentile i el seu equip han realitzat un segon estudi on demostra les diferències entre les habilitats i destresa potenciades per els cirurgians que practiquen amb videojocs i els de mèdics que no estan familiaritzats amb el videojocs. El treball encara no ha sigut publicat, en la prova aquesta vegada hi han mes cirurgians, exactament 303.
Un altre conclusió de l’anterior treball, després de l’anàlisi del famós joc “World of Warcraft”, conegut per la majoria de països, va ser que poden millorar el seu pensament científic i molt la coordinació amb les mans.
Exemple és aquest video:

Edson Flores, 1r Batxillerat B

Cèl·lules mare i transplantaments

Hores d’ara crec que tots nosaltres sabem què són les cèl·lules mare i la seva importància en la nova biomedecina. Dimecres 15 d’abril, a dos quarts de deu, s’emet el programa “Arriba la revolució de les cèl·lules mare” al Quèquicom. Al web del programa ja es pot veure i, tot i aprofitant l’avinentesa, tindreu el primer encàrrec del trimestre

Veieu el vídeo amb calma i contesteu aquestes quatre preguntes:

 

1. Quina diferència hi ha entre les cèl·lules mare obtingudes del pèl del reporter de les obtingudes del teixits adipòs provinent d’una liposucció?  Són totipotents o pluripotents?Explica-ho.

2.  Què és la diferenciació cel·lular? Com s’aconsegueix al laboratori?

3. Com funcionen els immunosupressors?

4. Per què s’han pogut utilitzar cèl·lules mare en un transplantamet de tràquea però encara no es poden utilitzar en un transplantament de cor?

 

Alzheimer

 Un home està assegut en un banc en mig d’una plaça, esperant a veure si alguna dona se li acosta i s’asseu al seu costat. Al cap d’una estona, una dona s’asseu a fer-li companyia i li ensenya un anell de casada. Així és com comença un curtmetratge anomenat A primera vista. L’home no recorda qui és la dona, tot i que ella sembla que si que el coneix a ell. Després, li dóna una carta. El protagonista d’aquest vídeo pateix Alzheimer.

 

La malaltia de l’Alzheimer és una de les plagues de la societat moderna. El nombre de persones que la pateixen (directa o indirectament) és molt alt, i cada vegada se’n detecten més casos.Fa aproximadament 100 anys que una sèrie de psiquiatres van començar a descriure la malaltia, però no va ser fins uns anys després que se li va donar el nom d’Alzheimer. Un dels principals dubtes de metges i investigadors és l’origen de la malaltia, que forma part de les malalties anomenades “complexes”, ja que es creu que diversos factors intervenen simultàniament per a causar la malaltia. Principalment hi ha dos teories sobre el seu origen: per una banda es creu que és causada per una producció excessiva del pèptid amiloide, i per altra banda, es creu que és causada per la deposició d’unes determinades proteïnes al cervell.
No obstant això, la hipòtesi més acceptada és l’anomenada de la “cascada amiloide”, que es basa en què la producció excessiva del pèptid amiloide portaria a la formació de dipòsits de la proteïna a les plaques senils, que són tòxiques per a les cèl·lules.
L’Alzheimer és una malaltia difícil de diagnosticar a causa de que no es presenta de forma uniforme i, a més, no tots els pacients presenten exactament els mateixos símptomes, tot i que es caracteritzen per la pèrdua de memòria, tal i com podem veure que li passa al protagonista de la nostra història: no recorda qui és la seva dona, on viu, com és la seva vida…
Per això, s’han establert dos tipus principals d’Alzheimer: es classifiquen els pacients en funció de l’edat d’inici de la malaltia i de l’existènciao no d’antecedents familiars amb la malaltia.Per tant, es considera Alzheimer d’inici precoç quan els símptomes apareixen abans dels 65 anys; i si apareix posteriorment s’anomena d’inici senil o tardà. Per altra banda, es classifiquen en esporàdics si no hi ha antecedents familiars, o en familiars si existeixen antecedents amb la mateixa malaltia.
Durant els últims anys hem assistit a una petita revolució científica en relació a aquesta malaltia. L’existència de ratolins transgènics que tenen plaques amiloides molt semblants a les que pateixen els humans és molt útil i important per investigar la malaltia i intentar, així trobar-ne les causes i també la possible cura.
Per tant, i per acabar, podem esperar que la contribució de la genètica molecular, juntament amb els avenços de la medicina en general, ajudi a trobar respostes a totes les preguntes que encara estan sense contestar sobre aquesta malaltia, i a més, ajudar a tots els familiars i també als malalts, a fer front als símptomes de l’Alzheimer.

 

Maria Tusell
1r BAT B