La societat de la informació i del coneixement?

Font imatge: http://itstrategyblog.com

Segur que algun cop heu sentit a dir allò de “la informació és poder”. La informació és un bé de consum, però no s’ha d’oblidar que el control de l’accés a la informació i de la informació mateixa ha esdevingut una font  important de poder polític i econòmic.

Internet ha democratitzat aquest accés a la informació, però sempre enmig d’una lluita constant entre poder públics i privat per al seu control. En els darrers anys, però, hem assistit a una sobreinformació provinent de la xarxa que dificulta distingir entre informació útil, informació falsa i informació transformada.D’altra banda, la xarxa s’ha convertit en un altaveu que pot convertir un problema local en quelcom d’interès global. Hi ha una certa sobredimensió de tot allò, persones o esdeveniments, que apareixen a la xarxa.

És per això, que cal fer un esforç conscient per analitzar tot allò que ens arriba a través de la xarxa. Tot seguit teniu uns quants exemples que molta gent creu que són veritat, però que van ser creats per algú que volia fer-nos adonar que, sense esperit crític, és molt fàcil entabanar-nos:

  • DHMO Kills. És un web on es parla d’una substància altament tòxica que s’hauria de prohibit arreu del món. Els efectes són realment preocupants. Sort que en Dan s’ho va mirar amb calma i en va fer un post.
  • Accident de bus a Lyon. Fins i tot, el més inquisitiu pot deixar-se enredar, però rectificar és de savis.

No obstant això, el fenomen web 2.0 ha resultat molt útil per fer-no arribar informació en situacions on certs governs n’impedeixen la difusió. Durant les passades eleccions a Iran, els opositors al règim van utilitzar la xarxa social twitter per a fer sentir les seves veus. La web 2.0 no és només només una manera d’obtenir informació sinó de permetre la interacció de persones arreu del món.

Però no cal anar gaire lluny per veure les aplicacions d’internet. Nosaltres mateixos mirem de fer servir blocs, moodles i altres plataformes en el nostre aprenentatge diari, espero que amb èxit 😉

No acabaríem mai d’enumerar les diferents aplicacions d’Internet per intercanviar informació.. oh sí? Quines coneixeu? Quines utilitzeu en el vostre dia a dia? Penseu que són una finestra oberta al món o una porta obert de pam a pam per on qualsevol pot entrar?

Advertisements

11 Respostes to “La societat de la informació i del coneixement?”

  1. Lidia Says:

    hola! primer dir que avui no he vingut a classe perquè estic malalta, nosé si tu haurà dit el meu germa! i en Jose Camacho m’ha dit que havia de mirar-me el blog i comentar per demà, pero no sabia res fins ara!
    En fi, en quan a diferents aplicacions per intercanviar informació.. crec que en faig servir unes cuantes:
    facebook, fotolog, msn, correo, youtube, google i diferents pàgines en general, blogs.. i estic segura que em descuido d’alguna. La veritat, són el pà nostre de cada día, ja que crec que les faig servir totes diariament. No sempre per qüestons relacionades amb l’escola, sino per intereccionar amb els demés..etc.
    Quan a la última pregunta “Penseu que són una finestra oberta al món o una porta obert de pam a pam per on qualsevol pot entrar?” no se si et refereixes a que tothom pot accedir ala teva informació privada, o a si tothom pot tenir aquests mitjans per intercanviar informació. Així que a) crec que no tothom, però si gent especialitzada pot arribar a entrar als teus mitjans de comunicació o de intercanvi d’informació per molt que tingui contrasenya. Avui en dia està tot molt avançat, i a través d’internet es poden fer moltes coses. D’altra banda penso que no tothom pot tenir o accedir aquests mitjans, com es lògic, hi ha gent que no pot disposar d’això ja sigui per problemes economics..etc, però crec que la pregunta no anava per aquí, tot i que per si acàs e preferit fer aquest incís.
    L’intercanvi d’informació ha anat avançant poc a poc, fins al moment que no fa ni falta moure’s per a trobar el que desitjes, tot i que això no vol dir que sempre sigui cert. Com molt bé ens mostra adalt, en aquest article, cualsevol persona amb accés a internet pot modificar o inventar informació que una altra un día veurà, “agafarà” i potser, se la creurà.

  2. Jose Camacho Says:

    Bueno yo crec que hi ha molts llocs webs que serveixen molt i la informació és bona, altres llocs que son bons però la informació és dolenta i altres llocs que són dolents i la informació es dolenta. Així que internet té una mica de tot, pot ser fiable i desconfiable alhora. Dons dels servidors d’internet, el que jo utilitzo són el messenger, el gmail, picassa, fotolog i facebook. Jo crec que utilitzo aquest servidors perquè la gran majoria de gent, i tant con messenger i facebook són xarxes socials per estar en contacte els uns amb els altres i poder pujar fotos, al igual que el fotolog i picassa que serveix per editar-les. El gmail l’utilitzo per les coses formals, com per posar-ho al corrículum vitae, a les coses de l’institut, etc. Altre servidor que utilitzo es el youtube, per veure videos i escoltar música. Uns servidors més serien telecinco.com, antena3.com, que els utilitzo per veure algunes series que em perdu per la nit perquè haig d’estudiar..

  3. Toni Martinez Says:

    Yo soc partidari dels arguments i afirmacions que han donat el Jose i la Lidia, per yo també soc usuari de les pàgines o reds a les cual ells estan inscrits. Totes aquestes aplicacions son molt fantastiques i fenomenals pero no podem permetre que desvetllin la nostra informació. Jo personalment intento posar la informació justa i necesaria i crec que només yo permeto fins a quin punt vull aquesta privacitat. El web 2.0 és la moda i en aquestes xarxes pots controlar la teva privacitat(fins al moment). Amb això em vinc a referir que tant com tu pots saber de tots, tots poden saber de tu. Mai pots saber del cert qui s’amaga darrera d’aquella foto de perfil o d’aquell nom, i son aquests delinqüents els que poden filtra-se en la nostra intimitat digital. Per tant, jo personalment evito exposar la meva informació a la xarxa per estalviar problemes.

  4. iiriss Says:

    la veritat esque estic d’acord amb els meus companys, yo també utilitzo la majoria d’aquestes reds socials, però, ja com ha dit en Toni, sempre intento posar la minima informació meva.
    També dir que internet es el recurs més rapid per trobar informació, pero que no es 100% fiable, ja que internet es una cosa on pot participar tothom, i es pot penjar el que vulguis.
    Fent la practica de detectius he pogut observar que no es pot trobar gaires coses meves per internet,com a molt el facebook, fotolog, i foros on hagi participat o els treballs d’aquesta asignatura que he penjat al blog. Així que opino com la Lidia, que s’ha de ser una persona una mica espetzialitzada en coses d’aquestes per poder agafar informació restringida.

  5. Hector Andreu Says:

    Doncs sí, estic totalment d’acord amb els meus companys. La majoria de xarxes socials ens porten a conèixer moltes amistats. L’adolescent entrarà en un d’aquets serveis, s’inscriurà i crearà la seva identitat virtual. Molts pares es preocupen dels seus fills, volen saber que fan amb aquests serveis, amb qui parlen i intercambien comunicació. Jo ara per ara estic utilitzan el facebook i el msn. Per part del msn, porto molts anys ultilitzant-lo i la veritat és que moltbé. Conèixes moltísima gent i pots ”xatejar” amb ells a qualsevol distància. No obstant això implica no donar cap mena de dada important a algú desconegut, si es així l’acabo eliminant del msn i fora problemes. Les fotografíes, cal saber a qui les envies, no poden viatjar fotografíes personals. El facebook és un xarxa important per a la societat del moment. En els últims anys ha incrementat el nombre de persones que utilitza aquest servei. Em sembla una manera molt bona de comunicar-se, expressar allò que vols que sapigan els demès en qualsevols moment, penjar fotografíes i vídeos,etc.
    Per acabar, cap dir que sobretot i insisteixo, no donar cap mena de informació personal a qualsevol. És important ja que hi han molts delincuents a tots llocs i ens pot perjudicar greument.

  6. Ariadna Cama Says:

    Jo normalment utilitzo només el msn, el facebook i el yahoo, però no trobo que suiguin cap amenaça.
    En la meva opinió les webs són per conèixer gent, per parlar amb qui ja coneixes… és a dir, per fer vida social cibernètica.
    El que sí que crec que és molt útil és el yahoo, atès que per exemple, en el meu cas, no tinc ni idea de com funciona la pàgina principal ni res d’allà; només utilitzo l’apartat de preeguntes-respostes i això va molt bé perquè com que hi ha gent de totes les edats i hi ha especialistes de diferents coses sempre hi ha algú que sàpiga respondre preguntes….
    així que algunes webs 2.0 serveixen per interaccionar amb la gent però també per educar culturalment a les persones que hi col·laboren.

  7. Jordi Alsina Says:

    Actualment són moltes la xarxes social que ens permeten diferents activitats amb persones d’arreu del món, de fet jo utilitzo aplicacions com: Messenger, Skype, Facebook, Twitter, Youtube, Blogger,… i he utilitzat altres, però considero que aquestes són les més utilitzades per tothom i les que permeten més interacció amb la gent que coneixes, a més aplicacions com els Blogs o el Youtube, que permeten les subscripcions als canals Rss, ens donen l’opció d’estar informats de les notícies recents. Les xarxes socials han esdevingut una revolució en els darrers anys per les possibilitats que ofereixen a l’hora de conèixer gent i obtenir informació sobre aquesta persona, xarxes com Twitter, et permeten conèixer les accions que una persona està realitzant, però Twitter no és una xarxa que permeti conèixer moltes dades sobre la persona, en canvi Facebook suposa un gran canvi, perquè permet conèixer des de, el lloc exacte de residència d’una persona, fins al punt on també podem conèixer els seus ideals polítics o religiosos. Naturalment aquestes xarxes socials tenen filtres on l’usuari pot decidir quina informació vol mostrar al món, però es poca la gent que utilitza aquests filtres, tot i així hi ha gent que fàcilment pot obtenir la nostra informació, ja sigui per saber quelcom de nosaltres, o manipular la nostra informació, sense saber els motius. Les xarxes socials suposen una nova manera de conèixer gent, però som nosaltres qui posem els límits a l’hora de dir quina informació volem deixar registrada a les bases de dades d’Internet, per això quan creem un avatar o un perfil en una xarxa social hem de mirar quina informació ens demanen i si realment volem formar part d’aquestes famílies virtuals com és el cas de Facebook, per exemple.
    Jo personalment em declaro a favor de les xarxes socials, són la porta a un nou món, però un món on s’ha de ser conscient de com un es vol donar a conèixer.

  8. Meritxell Says:

    Veig que tots aneu en la mateixa línia: les xarxes socials són molt positives sempre i quan se sigui conscient de la informació que proporcionem.
    No obstant, ningú ha parlat d’altres fets mencionats a l’entrada i que troben en aquestes xarxes un gran mitjà d’expansió: els falsos mites o “bulos” que fan muntar, grups al facebook on s’hi apunta tothom sense mirar-s’hi gaire… Digueu, vosaltres analitzeu detalladament els grups abans d’afergir-vos-hi? o us hi afegiu per què algun conegut també ho ha fet? Parlo sobretot dels grups que defensen una causa o una prohibició…..

  9. victor Says:

    Yo personalment si que miro l’informació dels grups els que m’uneixo ya que hi ha molts grups que semblen que volen defensar alguna cosa, pero que cuan veus l’informació de perque ho an fet et dones compte que son simlpement per fer alguna burla o per expandir algun fals rumor(encara que no m’uneixo a molts la veritat jajaja).
    Yo parlaria de els perills que suposa comprar roba o altres coses per intenet, ja que no saps gairebé el que estas comprant en veritat, hi ha moltes pagines que simplement el que fan es posar una oferta molt bona d’una cosa bona per a que la gent doni la seva compta bancaria i llavors o simplement treuen els diners i no envien res o els envien alguna cosa molt dolenta, en definitiva, els timen. Yo moltes vegades compro coses per internet i sempre investigo bé la pàgina per veure si es ligal, si s’identifica i posas dades de on venen, i si no estic 100% segur de que es segur no demano res, es més, cuan ho faig intento que sigi a contrarembolso per estar encara més segur. Clase, vosaltres esteu a favor de les compres per internet, o simplement no ho feu perque no sabeu?

  10. hector hernandez rodriguez Says:

    Jo utilitzo molt les xarxes socials com facebook, blogger .. tenen un aspecte bo que es la comunicació, amb el facebook pots trobar a gent que fa molt de temps que no veus compartir imatges o videos amb els amics, i tambe coneixer a molta gent. Respecte als grups, si que es veritat que hi han moltas burrades, jo sempre avans d’unirme miro la informació del grup, qui l’ha creat, per quin motiu etc. i normalment no m’uneixo.
    com diu en Victor s’ha de vigilar molt amb les pagines de compra, no cal donar comptes bancaris es pot pagar contrarembolso i t’asegures que no et robin el diners del banc.

  11. joancarbonellvalls Says:

    totalment d’acord, crec que aquestes web són interessant, ja que pots compartir informació, imatges vídeos, però has d’aanr amb compte amb tota la informació que donem, però també hem de vigilar, amb les coses que marquen, si volem que surtin publicades…
    però on crec que hem d’anar més en compte és a les pàgines on hem de posar les nostres dades personals, si aquestes es poden evitar millor.
    però no cal dir que internet és el mitjà de comunicació més important, però té els seus inconvenients


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: