Internet, un gran enemic dels trastorns alimentaris.

Els trastorns alimentaris són problemes psicològics caracteritzats per un patró alimentari alterat que és acompanyat de conductes “dirigides” a compensar els productes ingerits com “vomitar, exercici físic excessiu, prendre laxants,etc.) que causen problemes greus a la  salut de l’afectat. Els més coneguts són: la bulímia, l’anorèxia i la obesitat.
No s’ha de buscar massa per trobar coses que ens poden pensar en el nostre cos, i, internet és un dels majors problemes contra aquesta salut.
En  qualsevol cercador d’internet, posant una paraula sense importància, ens pot induir a visitar pàgines on ens pot fer recapacitar en el nostre aspecte físic. Hi han un munt de webs on es troben fòrums  per anorèxiques i bulímiques que defensen la seva postura  i que es fan dir  Ana i Mia per maquillar un problema greu de salud. A més, en aquestes pàgines es pot trobar des de dietes  basades mínimament en aigua i cafè fins a consells per perdre la sensació de gana.
I per això s’ha de anar amb molt de compte alhora d’anar per la xarxa.

*Persones més afectades.

Desgraciadament, l’inici de la malaltia s’associa a un esdeveniment que provoca estrès, com per exemple, després de rebre una crítica directa o indirecta sobre la imatge corporal. Les inseguretats i la necessitat d’aprovació i de integració social que caracteritzen l’etapa de l’adolescència acostumen a fer la resta.

La majoria d’aquests casos es troben entre els adolescents, ja que es troben en una etapa molt complicada, on es guien massa de la gent que els envolta. No obstant això, sovint hi ha dones afectades per bulímia que tenen un historial de trastorns alimentaris de fa molts anys.

*Factors que hi intervenen.

A qui no li ha passat, que estàs amb els amics i comencen a parlar de fer dietes, o de mirar la tele i veure als famosos sempre possant amb la seva “maginífica” figura, o fins i tot  anar a un menjar familiar i que algú conegut s’et quedi mirant de d’alt a baix i faci el típic comentari (com has crescut (indirectament)…/ ai, quina panxeta eehh…/ tens la cara més rodoneta, així estas més mac@…). Doncs tot això, encara que no vulguem ens afecta, aquest és un del majors problemes de l’espècie humana, depenem massa dels altres.

Encara que es podria dir que un dels majors factors, és la moda. Tothom veu la tele i cada dia es veu a personatges més prims, en les sèries sempre hi ha una més “grassoneta” que d’altres, i sempre aquesta rep  molts insults i això ens influeix.

Però no només ho trobem a les series i programes. Al contrari, des de ben petits ens estan mejant el cap amb la silueta, per exemple, en totes les pel·lícules infantils, la princesa és prima, fins i tot es podria pensar que és anorèxica, però tot i així sempre són les que acaben amb els prínceps. Heu vist alguna vegada un princesa disney grassa? Però, i si anem a l’altre bàndol de la pel·lícula?, les que estan grasses sempre són les dolentes o les que ajuden a la princesa, en termes generals, sempre surten perdent!Les que mai enamoren, i, aquesta cosa tan innocent ens comença a influir.

O sigui que es podria dir, que tot el que ens envolta influeix a la inducció als trastorns alimentaris.

*Conseqüències

Tot i que la imatge que es té dels afectats, és la de noies excessivament primes, no totes les persones que pateixen aquesta malaltia pateixen les mateixes conseqüències.

De vegades les persones que pateixen anorèxia i bulímia no pateixen baix pes – alguns poden ser de “mitjana” de pes, alguns poden tenir una mica de sobrepes, les variacions poden estar en qualsevol lloc, des de molt baix pès al sobrepes extrem. La aparença exterior d’una persona que pateix d’un trastorn alimentari no determina la quantitat de perill físic en el que es troba.

*Tractament.

L’objectiu d’asquests tracatments és ajudar a les persones afectades a solucionar el seu problema, sempre s’ha d’evitar situacions traumàtiques, ja que si això passés, podria portar a tornar a recaure. No hi ha cap tractament específic, ja que cada persona té el seu propi tractament, segons les conseqüències que va portar a la persona a tenir aquests problemes, segons el que l’envolta, etc. Però si voleu, aquí deixo una pagina web d’un centre on tracten aquests problemes i podeu veure més o menys el que es fa.

http://www.centrocata.com/catala/inicio.html

*Conclusions.

Per últim, dir que els trastorns alimentaris no són una cosa amb les quals es pugui jugar, i que si et sents malament amb el teu cos, sempre és millor parlar-ho amb algú en el que puguis confiar,o un especialista, perquè ells si que t’ajudaran.

No ens adonem, que avegdes els més afectats són els familiars i els amics, ja que veuen com cada cop estas patint més i que cada dia et deteriores més.

Així que el mijor és seguir una dieta sana, fer exercici i no deixar-te inflüènciar per res.

Iris Velasco Muñoz
Anuncis

15 Respostes to “Internet, un gran enemic dels trastorns alimentaris.”

  1. Meritxell Says:

    Molt bon treball, Iris. recorda passar els enllaços dels llocs d’on has tret les fotografies.
    Espero que els companys i companyes s’animin a comentar l’entrada ja que trobo que pot donar molt de si.

  2. Raquel Says:

    Iris m’ha agradat molt el teu treball, es nota que has buscat molta informació i que t’has informat molt be abans d’escriure. Potser al que més m’ha cridat l’atenció és com l’has relacionat amb l’esteriotip de la televisió.
    Bon treball

  3. iiriss Says:

    Sincerament, és una cosa en la qual no ens adonem, però si et paras a pensar-ho, te molt a veure, i crec que mai he vist una serie de TV en que hi haguès una noia o noi grassonet que no hagi sigut insultat o maltractat sicologicament, així que s’ha d’anar amb molt de compte alhora de veure una serie o programa i ser conscients de quines conseqüències pot produïr.

    P.D.: Les adreçes de les fotos són:
    file:///C:/Documents%20and%20Settings/Propietario/Mis%20documentos/ciencias/ana-y-mia.jpg

    file:///C:/Documents%20and%20Settings/Propietario/Mis%20documentos/ciencias/anorexia.jpg

    file:///C:/Documents%20and%20Settings/Propietario/Mis%20documentos/ciencias/disney-princesses1.jpg

  4. Meritxell Says:

    Hola Iris,
    has posat l’adreça del teu ordinador, el que cal és l’adreça de les webs d’on les vas treure 😛

  5. Hector Andreu Says:

    Aleshores després de veure aquest post, com és possible que la gent sigui tan influenciable? Perquè busquem la perfecció en anuncis publicitaris? Tot això es repon, simplement en el fet de que busquem la perfecció. El home o dona perfecta, amb les millors qualitats físiques,..
    La perfecció no existeix, cadascú és diferent, ni millor ni pitjor. No tots gaudim de un bon cos, o simplement no tots tenim les mateixes cualitats.. La gent es veu influenciada(tele,radio,internet) i intentar imitar coses que moltes vegades són irreals. Aixi és com comença la obsesió, les ganes de fer-ho tot bé com aquell famós, i això provoca doncs malalties.. com ja ha dit moltbé la Iris 🙂

    Molt bon post!!!

  6. lauragallardo Says:

    M’agrada molt el teu treball, Iris, el trobo molt complet.:)
    Però m’agradaria fer un petit comentari sobre els factors que intervenen. És cert que les pel•lícules de Disney influeixen molt i reflecteixen a la perfecció el món perfecte e ideal, però, el que fan els productors d’aquestes pel•lícules és vendre, marketing més que res, i si perquè la gent les vegi s’han de dibuixar les protagonistes primes, ho fan. Per mi, que no els importa molt l’educació del nens i majors si això impossibilita vendre i guanyar diners. A més, creus que els hi agradaria veure pel•lícules infantils on totes les dones i homes que surten són grassos? Estem molt crítics amb la imatge…ens han acostumat a rebutjar la obesitat i les imperfeccions…Però què seriem nosaltres de les imperfeccions? Els humans hem sigut sempre imperfectes, i el fet de voler ser perfectes provoca tota aquesta sèrie de problemes.

  7. anna Says:

    M’agradaria aportar alguna cosa en aquest debat. No estic d’acord amb una cosa que ha dit l’Héctor. Jo no crec que les persones siguin influenciables per buscar la perfecció, sinó que la gent es molt superficial i a vegades, petits comentaris que es fan “de broma” afecten i et comences a obsessionar.
    Sobre el post, està molt ben explicat i es un tema que dona molt joc.

  8. lidiasard Says:

    Excel·lent treball Iris. La veritat, l’estructura d’aquest text i la manera en com ho has fet m’està ajudant molt per a realitzar el meu ja que no sabía com començar.
    Referent al que has posat, estic dacord amb tú i tan de bó tot això canvii algun dia però sincerament, tal i com estàn les coses al món.. pf, dubto que això passi si més no en poc temps.
    Volia dir que estic dacord amb la Laura, amb el que diu del màrketing però no es només culpa dels productors, també es culpa nostre. No de la gent, nostre. Perquè també som gent i quan diem aquestes coses semblem persones molt madures i avegades ens excluïm, però quantes vegades anem al videoclub, per exemple, i agafem abans una película on surtin un noi i una noia guapíssims, amb un cos perfecte.. que una película on surtin dues persones amb un cos no tan estereotipat com les anteriors, o perquè no, obeses? Primerament, la majoria de películes de persones obeses, son de riure.. o on s’enfoten d’aquesta gent. Però es que som nosaltres els culpables, som nosaltres qui escollim que això passi. La veritat, nosé si aquest problema tindrà solució o no algun dia.. nomès sé que es dificil, molt dificil.
    En quan a les influències de la gent.. crec que aquest es un tema que si que podria “arreglar-se” bastant, ja que poc a poc tothom se’n adona que no val la pena fer cas als demés.. es veritat que hi ha gent que a la que li diuen cualsevol cosa ja li afecta moltíssim.. això va a personalitats. Però nose, es la meva opinió.

    Resumint Iris.. que m’ha agradat molt el teu article de veritat. Es nota que li has posat ganes!

  9. iiriss Says:

    merci per comentar! perè voldria comentar el post de la Laura, no hi estic d’acord amb això de que és marqueting, jo crec que s’ha agafat aquest esteriotip perquè és el que es veu avui en dia, però dubto molt, que si l’estereotip fos més grassonet triomfes menys, això depèn de la societat, si aquesta estiguès més concienciada de tots els riscs que existeixen, el pensament canviaria molt, però la gent tampoc és informada i tampoc tenen pensat fer-ho.
    La conclusió meva sobre aquest apartat és que la culpa la té tothom, per no posar-hi remei, i no pendre la iniciativa a millorar aquest pensament.

  10. toni Says:

    Iris, semblava un article del més típic, però dones a entendre la crua realitat i la capacitat influenciadora dels medis de comunicació envers la societat. Un gran treball!

  11. Jose camacho Says:

    Trobu que es un bon treball iris, pero crec que l’unic enemic per a les persoens amb transtorns alimentaris no es només el internet.. La meva opinió es que pero molt que una persona es vegi grassa, per mirar coses en internet no es fa ni bulimica ni anorexica, io crec que té molt a veure amb les companyies amb las que va aquesta persona i el seu entorn familiar. És una opinió. No obstant, un gran article que afecta a molta part de la població mundial.

  12. joancarbonellvalls Says:

    els post és molt interessant, no obstant el meu pensament va acord amb el del Jose.
    l’internet és un dels enemics d’aquestes malalties però la televisió, i les revistes també, el que passa que per internet, la gent es pot comunicar, a l’instant, i això fa que sigui més gran l’impacte.

  13. iris Says:

    estic d’acord amb vosaltres dos (Jose i Joan) pero si hos doneu conte això està esplicat en el punt (Factors que hi intervenen)

  14. Ariadna Cama Says:

    Iris! Una sola paraula: impressionant!
    T’ho has treballat molt.
    I sento ser així però tinc coses a dir-te (sorry).
    En primer lloc, el qualificatiu “Ana” i “Mia” no prové només de voler amagar la seva identitat perquè actualment tothom sap el que significa. Sobretot, aquests mots representen llegendes urbanes i abreviacions. Com a abreviacions és bastant lògic, no? És el fet de posar un nom de persona a una malaltia perquè sembli emnys greu; i com a llegenda, Ana va ser la primera anorèxica i Mia la primera Bolímica. Això hi ha gent que s’ho creu i gent que no, jo sóc partidària del sí.
    També crec que cal afegir que el terme “princesa” s’identifica molt amb elles; però això és molt llarg d’explicar.
    A part, segons la meva opinió, a vegades no ens dexen influenciar per les comunicacions, sinó que busquem les influències. Moltes nenes preadolescents pateixen transtorns alimentaris avui en dia igual que d’altres es posen a fumar o a beure alcohol o es dediquen a altres aspectes per semblar més grans. Els transtorns alimentaris poden ser simples crisis passatgeres, en alguns casos clar.
    Diria que no tinc res més a afegir…
    Ah sí!

    Ariadna, he esborrat l’adreça de la carta, això és un bloc escolar i, malgrat al teva advertència, el més probable és que algú en crisi s’inspiri en aquesta carta. Millor evitar-ho.

  15. Ariadna Cama Says:

    Si! tinc més coses a dir, però això ja és més en plan… debatiu.
    Qui decideix el que és una malaltia i el que no?
    No crec que qualsevol cas s’hagi d’etiquetar com a malaltia, hi ha persones que necessiten ajudes i tractaments; però hi ha persones que potser fan règims, dietes, s’aprimen; per què això no és una malaltia?
    Ja sé que les visions per una persona amb transtorns alimentaris poden canviar, que la vista pot enganyar… llavors si que és una malaltia, però si no? qui ho cataloga?
    Crec que si s’ha de diferenciar a persones “malaltes” per transtorns també s’haurien de diferenciar per moltes altres coses.
    Alguna cosa a dir??? (Segur que sí…)


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: