El sistema immunològic s’encarrega de produir anticossos encarregats de la protecció contra partícules estranyes (antígens). El lupus és una malaltia auto-immune, en què el sistema immunològic no distingieix entre els antígens i les cèl·lules de l’organisme. Per tant el sistema immunològic no ataca a les partícules estranyes, reaccionen amb elles i fan complexes autoreactius que afecten a l’organisme, produint inflamacions i danys en els teixits conjuntius.

Font: http://www.asiaone.com/A1MEDIA/health/12Dec08/others/20081209.163944_lupus.jpg
És molt difícil diagnosticar aquesta malaltia en un pacient ja que no existeix cap tipus de prova que tingui el 100% de fiabilitat. El fet de que els seus símptomes són molt similars als d’altres malalties, fa molt més difícil el diagnòstic. Un símptoma que afavoreix el seu diagnòstic és la presència d’un augment en el número d’anticossos encarregats de destruir el nucli cel·lular. La forma més fiable de diagnosticar-lo és l’estudi minuciós de la seva historia clínica.
No existeix cap cura directa del lupus, existeix tractament, és a dir, fent cas de les indicacions del metge per poder evitar recaigudes. Aquest tractament és personalitzat al tipus de pacient i al tipus d’òrgan que li a quedat afectat, ja que a cada pacient el lupus li pot actual de formes diferents. Una persona fotosensible haurà d’evitar completament o quasi la exposició forta a la llum solar. També es recepten medicament per els òrgans més afectats. Els medicaments més utilitzats en el tractament del lupus són :
- Antiinflamatoris no esteroides (AINEs)
- Acetominofen
- Corticosteroides
- Antimalàrics
- Immunomoduladors
- Anticoagulants

Font imatge: http://scielo.sld.cu/img/revistas/end/v20n2/t0103209.gif
Abans el lupus es considerava un tipus de malaltia mortal, però ara el lupus pot ser superat. Alguns afectats poden arribar a viure una vida normal i corrent sempre que segueixin correctament les indicacions del metge. La majoria dels casos aconsegueixen viure més de 10 anys desprès del diagnòstic.
Gracies als avanços científics produïts en els últims anys s’ha avançat molt en el tractament del lupus, i potser desprès d’uns anys amb aquest ritme, s’aconsegueixi una cura directa del lupus.
14 Juny 2010 a les 19:14
Aquestes fotos no les posis company, es vomitiva.. jajajajaja. No obstant, un bon post on expliques ben bé, tal i com és, el lupus.
14 Juny 2010 a les 19:19
José,
Reconec que la foto és potser massa forta, però no és per prendre-s’ho a broma…. El lupus és quelcom molt greu.
14 Juny 2010 a les 22:07
estic d’acord amb tu Jose la foto és forta, però està molt bé que hagis volgut parlar sobre aquet tema, és molt interessant i com diu la Meritxell no és per prendre-s’ho a borma, per tant crec que has fet molt bé i ho has explicat molt bé, graciés
15 Juny 2010 a les 9:51
No m’ho he pres a broma, però m’ha semblat molt desagradable, ben bé com suposo que será a la realitat.. però bueno només era un comentari jo:(
15 Juny 2010 a les 18:14
jaja no tranquil jo també penso que la foto és molt forta