Font:http://mentescuriosas.es/
Existeixen diferents teories respecte a la creació del món; moltes d’elles tenen arrels religioses. Ara bé, hi ha una teoria, que està científicament acceptada i que la majoria de gent de la civilització d’occident accepta.
Aquesta teoria s’anomena “Big Bang” i explica que l’univers es va crear a causa d’una explosió. Fa 4.650 milions d’anys, el Sol (un astre de tipus espectral G2, és a dir, que la seva formació és de calci, hidrogen, heli i metalls; ja que els astres es classifiquen segons la seva composició) es va crear a partir de l’efecte anomenat Supernova, una explosió titànica massiva. Aquesta explosió va formar un núvol de gas més gran que el Sistema Solar, d’aquests gasos s’haurien de destacar l’heli i l’hidrogen. Petits agrupaments de matèria es van començar a col·lapsar, provocant així el naixement de planetes, asteroides i cometes, que van esdevenir la font del nostre Sistema Solar amb una força de gravetat pròpia gràcies a la força d’atracció que havien format els agrupaments de matèria i a la seva força metàl·lica.
Actualment el Sol està en plena seqüència principal (joventut); transforma l’hidrogen en heli, i ho farà 5.000 milions d’anys més; però quan tot l’hidrogen s’hagi transformat en heli, el Sol pararà d’emetre raigs solars. En aquest moment es convertirà en una bola gegant vermella, les seves dimensions podien arribar a representar unes 30 o 50 vegades el seu diàmetre actual, la qual cosa significa que pot arribar a mesurar entre 42 i 70 milions de quilòmetres de diàmetre. Serà incapaç de fusionar els gasos i augmentarà tant que el seu volum traspassarà l’òrbita de la Terra; en aquest moment ja no quedarà cap tipus de vida a la Terra. Després, passarà a ser una bola nana blanca, és a dir, tindrà només un 50% més de volum que la Terra, s’estima que podrà mesurar entre 16.000 i 20.000 quilòmetres de diàmetre, i per tant haurà esgotat el seu combustible nuclear. Cremarà l’heli i l’hidrogen i li quedarà l’oxigen, un combustible que no podrà desfer; això farà que el Sol torni a augmentar per a fer-se una bola gegant vermella un altre cop i expulsi una gran nebulosa planetària. Quan hagi expulsat la nebulosa, el seu nucli serà tan reduït que tornarà a ser una bola nana blanca fins a refredar-se. Un cop refredada passarà a ser una bola nana negra, les quals són semblants a les boles nanes blanques però amb unes temperatures extremadament fredes. La bona notícia és que el Sol no explotarà ja que no li quedarà prou massa per fer-ho.
Els fonaments per creure en l’efecte Supernova es troben en l’urani que s’ha trobat en algunes mines explotades pels humans, el qual no podia ser creat pel Sol i s’ha hagut de crear per una catastròfica explosió còsmica, ja que la dimensió d’un astre com el Sol i la seva reduïda energia calorífica (comparant-lo amb altres astres) no hauria pogut crear elements més pesats que el ferro.
Com a conclusió cal dir que no ens hem de preocupar per la desaparició del Sol perquè com qualsevol astre, haurà de desaparèixer. No cal que ens preocupem per si el Sol explotarà, o si es convertirà en un forat negre, o si es desviarà de la seva òrbita… perquè encara li queden 5.000 milions d’anys per emetre’ns calor i llum, i quan això s’esgoti, no sabem si encara existirà la vida o què haurà passat amb el nostre planeta.
Font: 
Font imatge: 
Parlem de ciència 
