RECICLATGE

Parlaré sobre el reciclatge de les llaunes i la seva importància, ja que aquest fenomen ha ajudat a millorar el nostre planeta.Les llaunes produeixen tones i tones de brossa, ja que és un dels materials més utilitzats del món. Al llarg del temps el seu consum ha augmentat desproporcionadament, com alternativa es va iniciar el procés de reciclatge.

Es produeixen mil milions de llaunes a l’any en una fabrica. Es calcula que cada persona pot consumir aproximadament 100 llaunes a l’any. L’augment de la demanda va iniciar el moviment de reciclatge d’aquest producte. El reciclatge és una alternativa per no fer malbé el medi ambient. Aquest procés necessita molt poca energia, només un 5% de l’energia necessària per produir la llauna. Per tant, reciclar és molt més barat que extreure el material de les mines. Les mines produeixen diversos impactes que afecten al medi ambient i a la nostra salut.

Per realitzar el procés de reciclatge primer s’ha de realitzar una revisió i classificació de l’alumini, després per facilitar la feina el material quedarà compactat en cubs. Els residus són manipulables ja que són més lleugers i fàcils de transportar. També el pes de les llaunes s’ha reduït gràcies a les noves tecnologies, afavorint al reciclatge. Després de ser reciclat l’alumini passa anomenar-se alumini secundari, però aquest manté les mateixes propietats.

Els consumidors tenen diferents medis per a reciclar, disposen de contenidors, llocs d’entrega voluntària i centres de recompra. En Estats Units es reciclen 113.000 llaunes d’alumini al minut. En un any poden reciclar-se més de 27.000 milions de llaunes i la industria de llaunes va pagar aproximadament als consumidors 600 milions d’euros.

El reciclatge és la millor alternativa per reduir la contaminació del medi ambient, però encara no reciclem de manera proporcionada al consum. Mitjançant el reciclatge podem contribuir a que el nostre planeta estigui més net, amb menys contaminació, també redueix la necessitat de la incineració. El reciclatge depèn de l’aportació de tots nosaltres.

Font imatge: http://www.latasdebebidas.org/images/animalata-lata02-big.jpg

Recerca d’aigua a la Lluna

El tema del qual us vull parlar és sobre la recerca d’aigua a la Lluna, les seves característiques i sobre els debats que genera.

Segons la NASA s’han trobat més de 40 petits cràters que emmagatzemen aigua congelada amb un total de 600 milions de tones de gel, en el pol nord de la Lluna. Creuen que l’aigua pot haver estat distribuïda a la Lluna en temps passats pel bombardeig de cometes, asteroides i meteorits o produït de forma contínua per ions d’hidrogen del vent solar quan impactaven amb minerals amb contingut d’oxigen.

Font: http://www.diariouno.com.ar/export/sites/diario/imagenes/2009/11/13/PRE-agua_en_la_luna.jpg_687088226.jpg

Aquestes exploracions a l’escorça lunar són per una futura colonització, o per descobrir si hi ha microorganismes vius, ja que si hi ha aigua és possible la vida. Aquesta colonització no només l’han pensat fer-la en la Lluna, sinó que també van pensar en Mart, però la lluna té uns avantatges que l’altre no compleix. Un d’aquests és la proximitat de la Terra amb la Lluna, això fa que no es necessiti tanta energia per transportar cossos. I també te un avantatge aquesta proximitat que és la comunicació casi en directe. Però com tot, també té desavantatges, com, la nit en la Lluna correspon a 15 dies terrestres, això fa que hi haguí unes temperatures extremes. S’ha esta investigant si la poca gravetat durant mesos en un planeta pot comportar efectes sobre l’ésser humà, com, la pèrdua de la massa muscular. També la inexistència de l’atmosfera augmenta les possibilitats de l’impacta de meteorits sobre la colònia. I l’últim desavantatge és que la seva superfície està composta per unes roques volcàniques que conté oxigen i metall, però poc carboni. Per això, per cultivar s’hauria d’enriquir el sòl amb carboni, nitrogen i fòsfor.

Per fer aquestes recerques es necessita molt de capital, ja que es necessita una tecnologia específica, per això hi ha persones que no ho troben bé. Pensen que en el nostre planeta hi ha molts problemes ha resoldre i aquest capital s’hauria de gastar millorant la Terra, no gastant-lo en un satèl·lit, ja que si s’ha reglen els riscos de la Terra, no caldria la colonització.

En conclusió, la recerca d’aigua amb la possible colonització a la Lluna hi ha un gran debat, ja que uns pensen que el capital gastat en la recerca seria millor arreglant el nostre planeta, però d’altres buscant una via, que seria la colonització, perquè creuen que el nostre planeta no suportarà tota la contaminació que generem o per l’augment de persones que hi ha cada vegada. Per la meva opinió, jo trobo bé aquesta recerca perquè podem veure si hi ha éssers vius en d’altres planetes, però també crec que una part d’aquest capital podria servir més directament cap a nosaltres i beneficiar els països menys desenvolupats.

DESPERTARES

SINOPSI

Font imatge: http://blogs.elcorreo.com/blogfiles/desde-getxo-a-sant-cugat-del-valles/despertares.jpg

La pel·lícula ens situa en l’any 1969. El Dr. Sayer es converteix en el neuròleg de l’hospital de malalts crònics de Bainbridge. És un home que durant la seva carrera es va dedicar a experimentar solament amb animals, no amb persones, en l’hospital que treballarà, mancat de personal, accepta a aquest.

Font imatge: http://www.canaltcm.com/myfiles/gallery_images/0001/8061/despertares2.jpg

El Dr. Sayer es veu forçat a revisar les històries clíniques, i amb el suport de la infermera descobreix que tots van patir encefalitis letàrgica en els anys 20. Les paraules del doctor que va descobrir aquesta malaltia, quan li diu que els malalts són nens que es van quedar dormits i que no pensen li provoquen un gran dubte. És aquí quan el Dr. Sayer comença a obsessionar-se amb la cura dels seus pacients, en concret amb Leonard. El Dr. Sayer comença els seus experiments amb Leonard, una prova demostra que presenta activitat cerebral quan escolta el seu nom. El Dr. Sayer té raó: estan vius per dintre, per tant, segueix investigant amb diferents proves de les quals les respostes dels pacients s’acompanyen de major moviment.
El següent punt se centra en el descobriment de la L-dopa com possible tractament d’aquests malalts. El director de l’hospital permet a Sayer utilitzar aquesta droga experimentalment només amb Leonard, a l’aconseguir l’autorització de la seva desesperada família. Després de provar una dosi molt elevada, Leonard es desperta però s’adona de la quantitat d’anys que ha perdut, cosa que li provoca un xoc. El director autoritza al Dr. Sayer perquè utilitzi aquesta medicació per a la resta dels pacients; aquest presenten els mateixos efectes que Leonard.
Leonard demana a la comissió de l’hospital que li deixin llibertat per sortir sol. Davant la negativa, intenta, erròniament, sortir de l’hospital. Leonard comença a realitzar moviments estranys i repetitius, la L-dopa, com totes les drogues, té efectes secundaris…
RELACIÓ METGE-PACIENT
Un dels aspectes més importants és la relació entre metge i pacient, una relació molt propera, com amics, una relació interpersonal en la que l’element més important és el respecte mutu dels dos personatges. La postura de Sayer, que busca curar al pacient per a la seva pròpia satisfacció personal, es veu alterat quan s’obsessiona amb la medicina i augmenta els efectes adversos. Aquí deixo un tros del diàleg que manté Sayer amb infermera:

Doctor: Vostè li va dir que jo era una bona persona, creu que una bona persona dóna la vida per després tornar a treure-la?
Infermera: A tots nosaltres ens donen i ens treuen la vida.
Doctor: I això per què no em consola?
Infermera: Perquè és vostè una bona persona i perquè ell és el seu amic.

http://www.canaltcm.com/myfiles/gallery_images/0001/8056/despertares.jpg

ENCEFALITIS LETÀRGICA
L’encefalitis letàrgica és una forma atípica d’encefalitis que va causar una epidèmia entre 1917 i 1928 amb milions de morts en tot el món. Les persones que van sobreviure van quedar semi inconscients del que alguns van sortir a finals dels anys seixanta pel tractament d’Oliver Sacks amb la droga L-DOPA, de la qual parlarem més endavant.
Els símptomes principals d’aquesta malaltia es poden determinar també en la pel·lícula i es caracteritzen per febre alta, mal de cap i de gola, visió doble, respostes físiques i mentals alentides (sobretot aquestes dues últimes es poden notar molt clarament a la pel·lícula), inversió del somni, catatonia i fatiga.
La causa encara es desconeix amb certesa. Segons investigacions britàniques, la culpable podria ser la mutació d’un bacteri del gènere estreptococ. Mentre la variant comuna solament produiria lleus molèsties de gola, la mutada provoca una resposta equívoca del sistema immunitari de l’afectat atacant seriosament al sistema nerviós.
El tractament se centra en l’estabilització del pacient. En la fase inicial els esteroides poden produir una millora en alguns pacients, en uns altres no. Tot i això la malaltia avança progressivament amb semblances a la malaltia de Parkinson. La droga utilitzada pel tractament produeix sovint respostes dramàtiques. Un gran nombre de pacients tractats en els anys 60 van tenir una millora de breu durada, com és el cas de Despertares.
L-DOPA
Levedopa és un fàrmac precursor de la dopamina. La levodopa és indicat pel tractament de la malaltia de Parkinson, Alzheimer i altres enfermetats neurodegeneratives.
CONCLUSIÓ
La conclusió sobre Despertares s’ha d’interpretar com una manera diferent de combatir una malaltia quan fallen els tractaments farmacològics, una manera més social per poder aconseguir uns altres despertares. Des del meu punt de vista és una pel·lícula molt interessant i recomanable ja que tot i ser una tragèdia és una història magnifica basada en fets reals és potser per aquest fet que et deixa un sabor agredolç ja que et fa riure, pensar, reflexionar i el final pot ocasionar alguna llàgrima.

Problemes del fetus

Els fetus en via de desenvolupament poden patir transtorns de creixement, i fins i tot malalties que els poden afectar una vegada nats, segons les substàncies que prengui la mare. Les substàncies més comuns que poden afectar al fetus són el tabac i les drogues.

Tabac
L’exposició del fetus al tabac afecta al creixement del nen i pot ocasionar determinats graus d’estrés.
Fumar pràcticament duplica el risc de que el nadó neixi amb pes baix. Se sap des de fa temps que fumar retarda el creixement del fetus, i els estudis suggereixen que també augmenta el risc de part prematur. Els nadons prematurs o amb pes baix al néixer tenen més riscos de patir problemes greus de salut durant els primers mesos de vida, incapacitats permanents i fins i tot la mort.
Un estudi recent, realitzat pel Dr. Oscar García Algar de l’Hospital del Mar de Barcelona, suggereix que les dones que fumen en qualsevol moment del final del primer trimestre tenen mes probabilitats de tenir un fill amb defectes de naixement, en particular defectes cardíacs congènits.
Les cigarretes dupliquen el risc de que la dona presenti complicacions a la placenta. Entre aquestes complicacions es troba la placenta prèvia, una complicació en la que la placenta es col·loca en una posició molt baixa a l’úter i tapa la totalitat o part del coll de l’úter i el despreniment de la placenta abans del part. En aquest cas, la vida de la mare i del nen corren perill durant el part degut a l’hemorràgia excessiva, encara que en la majoria de casos es poden evitar les morts amb cesària.
Fumar duran l’embaràs també augmenta aparentment el risc del trencament prematur del sac amniòtic. En aquests casos, la dona pot experimentar goteig o l’expulsió abundant de líquid de la seva vagina.
En un estudi coordinat per García Algar es confirma que el fum del tabac al que ha estat exposat un nen des de l’etapa fetal pot detectar-se a les dents de llet. L’assaig es basa en l’anàlisi de les dents de 35 nens de set anys d’una escola pública de Roma. Els resultats demostren que existeix una estreta relació entre la quantitat de nicotina i cotinina i el fum del tabac que han respirat els nens en els seus primers set anys de vida. D’altra banda, es veu que els fills dels no fumadors presenten 15 ng.de residus de nicotina per cada gram de teixit dental. Quan un dels dos pares fumava, la concentració pujava a 24.6 ng., i en el cas que ambdós pares fumessin, la tasa arribava als 43.5 ng. Els fills de dones que van fumar durant l’embaràs tenien 46.9 nanograms de nicotina per gram de teixit dental, mentre que els fills de dones que no fumaven tenien 21.1 ng.

Alcohol

Prendre alcohol durant l’embaràs pot produir al fetus problemes mentals i físics per la resta de la seva vidal però també pot afectar-lo durant la lactància.
Hi ha moltes dones que beuen alcohol quan estan embarassades. S’estima que cada any a EE.UU 1 de cada 750 nadons neix amb problemes físics, evolutius i funcionals, conegut com síndrome d’alcoholisme fetal. Estudis governamentals recents indiquen que 1 de cada 12 dones beu durant l’embaràs.
Les principals característiques dels nadons amb síndrome d’alcoholisme fetal són els següents: retràs del creixement, perímetre cranial inferior, epilèpsia, problemes de comportament, etc.. No existeix cap cura pel síndrome d’alcoholisme fetal, però s’ha comprovat que un diagnòstic, que demostri que el nen pateix aquest problema, abans dels 6 anys i un entorn familiar normal pot reduir els problemes que podrà tenir el nen a llarg plaç.

Drogues
Prendre drogues durant l’embaràs afecta molt al fetus. La marihuana no és inofensiva, encara que molts joves d’avui dia ho pensin. Néixer prematur, amb pes baix, patir retard del creixement o síndrome d’abstinència són els greus efectes que la drogoaddicció  de l’embarassada pot causar al nou nat.
A més a més, el consum de drogues està augmentant molt entre el jovent d’entre 12 i 25 anys i se sap que el 40% dels embarassos es produeixen en aquesta franja d’edat.
Parlant de la marihuana, el jovent creu que és inofensiva pel fetus, però s’ha demostrat que aquesta informació és falsa. El consum d’aquesta droga pot provocar fetus prematurs, trastorns en el creixement i pes inferior al normal.
En el cas de la cocaïna, se sap que les gestants cocaïnòmanes tenen risc de presentar trombos a la placenta que generen taponaments dels vassos sanguinis, el que afecta a la nutrició del fetus.
Un altre efecte del consum d’heroïna o cocaïna és l’anomenat “Síndrome d’Abstinència”. Aquest es manifesta a través de irritabilitat, plors continus, dècimes de febre, vòmits i dificultats per alimentar-se.

Conclusió
M’ha semblat molt interessant fer l’article sobre aquest tema ja que m’ha permès trobar molta informació sobre els problemes que pot tenir el fetus durant l’embaràs. A més a més, crec que aquests problemes són bastant freqüents, sobretot en el cas del tabac, i crec que no se li dona la importància necessària. És molt injust que un fetus, que es convertirà en un nadó, tingui uns problemes que poden afectar a la seva vida sense ser responsable d’aquests. Una mare que s’arrisqui d’aquesta manera, no mereix tenir un fill, ja que la vida d’un nadó depèn enterament de tu, i ingerint aquests productes ja li estàs ocasionant problemes fins i tot abans que neixi.

Fonts d’informació
http://inid.umh.es/?mod=prensa&ct=contenido.asp&id=1016
http://www.nacersano.org/centro/9388_9936.asp
http://www.nacersano.org/centro/9388_10230.asp
http://www.consumer.es/web/es/salud/problemas_de_salud/2007/07/10/164475.php

Fotos

• http://2.bp.blogspot.com/_6Siaso1iyKM/Sp7UP-K–gI/AAAAAAAAGEc/I-7jkNJos0U/s400/bebeprematuro.jpg

• http://1.bp.blogspot.com/_Dt7-LDSfHh0/R14W69QdLOI/AAAAAAAAAFU/otAxJHuJdqs/s320/bebe-alcohol.jpg

Resums del curs (II)

Resum del curs

Aquests són els primers projectes que heu fet per a mirar de resumir el curs de Ciències pel Món Contemporani utilitzant eines web 2.0. Els afegiré a la columna de la dreta per poder-hi estar subscrits, en el cas dels blocs, o per tenir-los sempre presents. Us aconsello que doneu un cop d’ull als treballs dels companys, se n’aprèn molt mirant i comparant…. (no copiant :P).

Recordeu que la data límit d’entrega és demà dijous a l’hora de classe. Els que respectin el termini, poden fer millores i notificar-m’ho abans de la setmana vinent.

• Jordi Alsina

• Hector Andreu

• Joan Carbonell

• José Camacho

• Laura Gallardo

• Toni Martínez

• Patrícia Pavón

• Álvaro Rivas

• Iris Velasco

NO ALS COMENTARIS

Veig que no recordeu que avui mateix us he demanat que NO PENGEU ELS RESUMS ALS COMENTARIS, s’ha de fer per correu electrònic. Els esborraré directament i constaran com a no presentats.

ARQUITECTURA BIOCLIMÀTICA

El meu post anirà sobre l’arquitectura bioclimàtica. Actualment es parla molt sobre l’arquitectura bioclimàtica, però hi ha molta gent que no sap molt bé del que es tracta, amb aquest petit post intentaré aclarir els màxims dubtes que puguin sorgir.

Entenem per arquitectura, l’art de projectar o construir qualsevol estructura, a més també s’inclouria el disseny de tot l’ambient o entorn construït.

L’arquitectura bioclimàtica, s’encarrega de construir unes instal·lacions, (normalment cases) amb materials o condicions pròpies del terreny, i que per tant no tinguin un impacte ambiental a part d’intentar reduir els consums energètics.

Una vivenda pot arribar a ser totalment sostenible, però el principal problema és l’elevat cost, tot i que les factures de l’aigua, la llum etc… siguin més baixes o iguals a 0, i això va al nostre favor (amb uns quants anys en sortim beneficiats).

El factor que és més habitual contrarestar, és el de la temperatura, en climes càlids, els murs són més gruixuts, i les teulades tenen colors més clars, tot i que aquesta no és l’única solució, és la que més es fa servir.

Un altre factor amb el que podem restar els impactes medi-ambientals és la orientació de la casa.

Cada vegada hi han més construccions bioclimàtiques, i hi han molts aspectes amb els que podem fer una construcció sostenible, aquest són dos dels factors més utilitzats en aquests tipus de construccions.

Imatge de l’esquema del funcionament de la refrigeració solar (Font: http://upload.wikimedia.org):

Un exemple d’una casa bioclimàtica, és aquella en que per aprofitar al màxim les hores de sol té unes finestres molt grans, a la part de dalt de la casa té plaques solar, que estan connectades a uns sensors que fan girar la casa al sentit en que ho fa el Sol per aprofitar la màxima energia.

Un altre aspecte en tenir en compte podria ser els col·lectors d’aigua de la pluja, i per fer-ne de calenta passar l’aigua a través d’uns tubs que passen per uns escalfadors.

Si vivim en un espai on fa vent i és fred per evitar l’impacte directe amb la casa podem fer una barrera natural al jardí amb uns arbustos que paren el vent.

Imatge sobre l’aprofitament de les condicions del terreny (Font: http://www.guardaelguachazo.com/bioclimatica/info/%C2%BFQu%C3%A9%20es%20la%20arquitectura%20bioclim%C3%A1tica_archivos/Pag01_02.jpg):

Puc dir que l’arquitectura bioclimàtica és molt interessant, i que cada vegada hauria de ser més comuna entre la població, encara que aquestes edificacions valen molts diners, es recuperen amb el temps perquè s’intenta produir-se l’energia la pròpia edificació, i amb això fariem que els impactes medi-ambientals disminuïssin.

I per acabar el meu post poso un enllaç en el qual podeu veure els avantatges que té l’arquitectura bioclimàtica, i ens fa reflexionar l’impacte de les vivendes amb el medi ambient:

Comentaris sobre el documental: Estamos desnudos en Internet?

Veig que esteu tenint problemes per trobar el documental, així que us deixo l’enllaç aquí mateix: https://parlemdeciencia.wordpress.com/2010/05/20/estem-segurs-a-la-xarxa/

L’origen del Sol i la seva desaparició

Font:http://mentescuriosas.es/

Existeixen diferents teories respecte a la creació del món; moltes d’elles tenen arrels religioses. Ara bé, hi ha una teoria, que està científicament acceptada i que la majoria de gent de la civilització d’occident accepta.

Aquesta teoria s’anomena “Big Bang” i explica que l’univers es va crear a causa d’una explosió. Fa 4.650 milions d’anys, el Sol (un astre de tipus espectral G2, és a dir, que la seva formació és de calci, hidrogen, heli i metalls; ja que els astres es classifiquen segons la seva composició) es va crear a partir de l’efecte anomenat Supernova, una explosió titànica massiva. Aquesta explosió va formar un núvol de gas més gran que el Sistema Solar, d’aquests gasos s’haurien de destacar l’heli i l’hidrogen. Petits agrupaments de matèria es van començar a col·lapsar, provocant així el naixement de planetes, asteroides i cometes, que van esdevenir la font del nostre Sistema Solar amb una força de gravetat pròpia gràcies a la força d’atracció que havien format els agrupaments de matèria i a la seva força metàl·lica.

Actualment el Sol està en plena seqüència principal (joventut); transforma l’hidrogen en heli, i ho farà 5.000 milions d’anys més; però quan tot l’hidrogen s’hagi transformat en heli, el Sol pararà d’emetre raigs solars. En aquest moment es convertirà en una bola gegant vermella, les seves dimensions podien arribar a representar unes 30 o 50 vegades el seu diàmetre actual, la qual cosa significa que pot arribar a mesurar entre 42 i 70 milions de quilòmetres de diàmetre. Serà incapaç de fusionar els gasos i augmentarà tant que el seu volum traspassarà l’òrbita de la Terra; en aquest moment ja no quedarà cap tipus de vida a la Terra. Després, passarà a ser una bola nana blanca, és a dir, tindrà només un 50% més de volum que la Terra, s’estima que podrà mesurar entre 16.000 i 20.000 quilòmetres de diàmetre, i per tant haurà esgotat el seu combustible nuclear. Cremarà l’heli i l’hidrogen i li quedarà l’oxigen, un combustible que no podrà desfer; això farà que el Sol torni a augmentar per a fer-se una bola gegant vermella un altre cop i expulsi una gran nebulosa planetària. Quan hagi expulsat la nebulosa, el seu nucli serà tan reduït que tornarà a ser una bola nana blanca fins a refredar-se. Un cop refredada passarà a ser una bola nana negra, les quals són semblants a les boles nanes blanques però amb unes temperatures extremadament fredes. La bona notícia és que el Sol no explotarà ja que no li quedarà prou massa per fer-ho.

Els fonaments per creure en l’efecte Supernova es troben en l’urani que s’ha trobat en algunes mines explotades pels humans, el qual no podia ser creat pel Sol i s’ha hagut de crear per una catastròfica explosió còsmica, ja que la dimensió d’un astre com el Sol i la seva reduïda energia calorífica (comparant-lo amb altres astres) no hauria pogut crear elements més pesats que el ferro.

Com a conclusió cal dir que no ens hem de preocupar per la desaparició del Sol perquè com qualsevol astre, haurà de desaparèixer. No cal que ens preocupem per si el Sol explotarà, o si es convertirà en un forat negre, o si es desviarà de la seva òrbita… perquè encara li queden 5.000 milions d’anys per emetre’ns calor i llum, i quan això s’esgoti, no sabem si encara existirà la vida o què haurà passat amb el nostre planeta.