L’era del plàstic, per Sara Jiménez

Font: http://www.gobmenorca.com/images/ntp3/festes_residus.jpg

Actualment, utilitzem el plàstic pràcticament per tot en la nostre vida: als supermercats per envasar, transportar o conservar aliments. Hem passat d’utilitzar altres materials, que potser requereixen més temps d’elaboració o que la  fabricació dels quals comporta una despesa major,  a emprar materials totalment prefabricats i artificials, que són un invent innovador.

Les bosses de plàstic cada cop estan més esteses, ja que són pràcticament necessàries per a tot. La incorporació del plàstic a la nostra vida quotidiana crea un nou fenomen del qual potser no teníem consciència: l’acumulació de residus. La barreja de plàstics i residus orgànics és una despesa que deixa petjada al planeta de manera descomunal, cada cop els científics i altres figures importants de l’àmbit mediambiental consideren la utilització massiva de plàstics com a una acció suïcida per a la humanitat mateixa.

El plàstic és un material que no es bio-degrada ni tampoc desapareix fàcilment per acció de l’erosió  i, per això hi ha moltes superfícies contaminades per aquest tipus de material . No només ocupa grans porcions de terra, sinó que també genera compostos que posen en perill moltes espècies;  algunes de les  toxines  que alliberen els plàstics podrien ser en alguns casos cancerígenes.

Per tot això hi ha moltes iniciatives que intenten millorar-ne l’ús per tal de reduir-ne el consum. El reciclatge de plàstic sembla una bona sortida però hi ha qui opina que tot això només té un fi propagandístic, perquè la imatge de les industries petroquímiques no estigui tan bruta. Només en els EEUU es recicla un 1,5% del plàstic total produït, el 98,5% restant és inutilitzable. Tot això demostra que el reciclatge del plàstic pot resultar una gran màscara per a la societat, per fer creure a totes les iniciatives ecologistes i als consumidors, tots ells a la vegada influïts per les polèmiques que creen les notícies actuals, que les grans multinacionals estan fent alguna cosa per arreglar aquest problema que cada cop s’està opinant sobre el que és convenient i el que no ho és.

El material en sí pot oferir molts avantatges per a la societat, ja que ofereix una gran resistència, flexibilitat, adquisició de baix cost, entre altres, però tot això potser no és suficient per continuar produint-ne sense cap tipus de mirament, només amb la fi de reduir els costos de producció de les empreses.

El debat està obert i grans superfícies comercials ja han posat mides per reduir la petjada del plàstic en el planeta, però seria molt interessant que nosaltres fóssim els primers en actuar.