Font imatge: http://elfini.files.wordpress.com/2009/03/campana-aborto-iglesia-2.jpg
L’avortament consisteix en provocar la finalització prematura del desenvolupament vital de l’embrió o fetus per a la seva posterior eliminació. He de dir que mencionaré varies vegades la paraula antiselecció que vol dir que estan en contra de l’avortament.
He començat a explorar per internet sobre aquest tema i he trobat que totes les referències de ciència, biologia o bioètica procedien de sectors en contra d’això, aquest fet ha condicionat que volgués oposar-me a ells.
Per començar una qüestió: Poden haver conclusions científiques en ètica? Jo crec que no ja que son terrenys diferents. Per això de les mateixes dades podem extreure conclusions diferents.
No se vosaltres, però jo si faig una recerca a internet sobre avortament me’n adono que son antiselecció ja que sempre diuen “ el nen “, sigui la etapa que sigui de l’embaràs. Quan a més ho llegeixo veig que l’argumentació gira sempre en torn a que es tracta d’una persona, una víctima innocent, etc.. i per si no es suficient posen imatges per a commoure.
He vist pagines de grups antiselecció que diuen: “ si no podem eliminar el dret a l’abortament, almenys baixem el termini”. A Gran Bretanya això s’ha utilitzat recentment. Els antiselecció es van agrupar per aconseguir que es retalli el termini de 24 a 20 setmanes. Els seus arguments: que el fetus pot sentir dolor i amb els nous medis, els fetus cada cop son més viables amb menys setmanes.
Per continuar, m’agradaria fer una pregunta i contestar-la des de dos punts de vista diferents:
-Pot el fetus sentir dolor?
*El psicològic – antropològic. Es planteja l’experiència del dolor, generalment com una experiència que el fetus no pot tenir. També la impossibilitat de saber si un altre ésser que no ens ho pot dir, sent dolor. Però donem per suposat que un toro, per exemple, no ens diu que sent dolor i no tenim cap dubte de que si que sofreix.
*El neurobiològic. Experts en el desenvolupament del sistema nerviós han presentat informes que diuen que fins la setmana 26 no estan desenvolupades les connexions cerebrals que permeten sentir el dolor. Per tant no té cap base afirmar que el fetus de 26 setmanes sent dolor, la música o la veu.
Hi ha qüestions que la informació biològica no es suficient per contestar. Plantejo dues que em semblen fonamentals:
*Què es una persona, un ésser humà?
Realment no es una pregunta amb la que ens trobem còmodes però no tenim perquè evitar-la. Jo estic segura de que els embrions i els fetus no son persones. Soc tan defensora dels drets humans, del dret de les persones a viure una vida digna com ningú, i si defenso el dret a avortar es perquè estic segura de que no consisteix en que una persona mati a una altre.
Però a l’evolució des dels gàmetes no merescuts de protecció fins la nena amb drets humans, quines son les fronteres i perquè? Quin es el punt que suposa el pas a persona, fecundació, implantació, sensibilitat, viabilitat, naixement..?
Des del punt de vista biològic, el naixement suposa un canvi radical en casi tot el cos ( el nen respira sol, menja, li bombeja el cor,..) tot això deixant de costat la part racional. En canvi el fetus no fa res d’això, respira i s’alimenta a través de la sang materna. Aquest canvi fonamental en el funcionament té una conseqüència social que hem sembla que té implicacions ètiques.
-Deu tenir alguna protecció el producte de la fecundació? En base a què?
Segons la sentencia del Tribunal Constitucional, lo que va a néixer té protecció. Evidentment aquesta sentencia ens informa de per quines raons es protegeix al fetus i, en el seu cas, a l’embrió. A l’hora de donar estatus es tenen en compte:
Gradualistes: l’estatus depèn del grau de desenvolupament.
Potencialistes: l’estatus es basa en lo que pot arribar a ésser.
En la meva opinió i per finalitzar, m’agradaria dir que inclús si acceptem que el fetus té un valor propi, aquest no es superior a la llibertat de la dona, i per tant no es raó per a penalitzar l’avortament voluntari.
Fonts:
http://es.wikipedia.org/wiki/Aborto
http://es.wikipedia.org/wiki/Neurobiología
http://www.canalsocial.net/GER/ficha_GER.asp?id=9600&cat=medicina
http://html.rincondelvago.com/aborto_16.html
http://www.revistafusion.com/asturias/2002/septiembre/debate108.htm
Parlem de ciència 
19 febrer 2010 a les 18:18
Bona feina Anna: t’has mullat davant un tema que sovint és tabú o del qual fa recança parlar-ne i, sobretot, argumentes les teves opinions de forma clara tot donant dades per a la reflexió. També has buscat molta informació i ens has proporcionat el enllaços per tal que tothom hi pugui accedir lliurement. com ja he dit, molt bona feina.
19 febrer 2010 a les 18:27
Molt bon treball Anna,m’ha agradat molt i tot m’ha quedat molt clar. Crec que tens dret a l’abortament però amb límits i sense fer mal al nen.
Meritxell ja tinc acabat el treball et deixo els links de les imatges i on van situades:
aquesta va d’arrera l’introducció:
aquesta després dels motius:
aquesta després de parlar de les malalties:
y l’última davant del grup 1:
Moltes gracies.
21 febrer 2010 a les 17:01
M’ha agradat molt el teu treball Anna. Hi ha moltes coses que jo no en sabia, i ara que les sé m’han fet reflexionar una mica…Jo, sincerament, no sabria dir en quin bàndol posar-me, és a dir, si estic en contra o a favor del avortament. Tu que estàs a favor em semblen molt bons els teu arguments, però si penso en tota la gent que esta en contra, en certa manera, l’entenc perquè aquest embrió o fetus serà una persona en un futur, i aquest no té culpa del que li estigui passant als seus pares (divorcis, violacions…). Crec que és un tema molt delicat, igual que la eutanàsia (allò de la vida digna d’un pacient malalt amb temps terminal), i que mai s’arribarà a un acord, són temes que no tindran cap solució…
21 febrer 2010 a les 17:04
Ah! I els enllaços molt interessants!
24 febrer 2010 a les 20:19
BONES!
Si he entès bé, tu estas d’acord amb l’avort opcional, doncs dirte que jo també, i no per això em sento més dolenta ni més cruel, només dic la veritat.
Si jo estiguès ,per exemple, embarassada i els metges em diguesin que el meu fill té “sindrome de down” jo sincerament abortaria, no es que ja no l’estimi per tenir aquesta enfermetat, al contrari, vale mentres que jo visquès tot aniria bé, però, el dia que moris… si no hi ha cap persona que pogui cuidar d’ell,que li pasarà? el deixarem sol? en aquest punt, començaria a patir i jo no voldria fer patir els meus fills. I com aquests cassos hi ha molts.
L’altre dia vaig veure per la TV una parella en el que els dos tenian “sindrome de down” i vivien junts i portaven una vida normal, però aquests cassos són molt poc frecüents, així que et dono tota la rao!
Bon treball!
24 febrer 2010 a les 20:46
moltes gràcies per comentar!
Iris això de la TV també hi vaig veure jo i opino el mateix que tu.
9 Març 2010 a les 15:27
bon treball! i sobretot ara que aquest tema és més important, i hi han molts de grups en contra especialment l’esglèsia.
estic d’acord amb la iris, jo faria el mateix, ja que un cop no em poguès fer càrrec d’ell qui ho faria?