Salut i alimentació

En aquest post ja no s’acceptaran més comentaris, ja en tenim 50 i comença fer-se feixuc llegir-los tots. Podeu enviar els vostres comentari en d’altres articles.

Els problemes de salut relacionats amb l’alimentació, ja sigui per excès o per defecte, afecten tot el món, però no de la mateixa manera. Tots tenim clar que una bona alimentació és bàsica per a gaudir d’una bona salut peró: quina és aquella dieta més saludable (atenció, no ho confongueu amb “règim”)? és correcte dir que algú és massa prim o massa gros? què és això de l’IMC? quins són els riscos de l’obesitat i el sobrepes? a què ens referim quan parlem de transtorns alimentaris? fins a quin grau és això un problema social?

Per tal de trobar resposta a aquestes i d’altres preguntes podeu consultar els antics arxius del blog i, també els següents enllaços:

Després de submergir-vos en el tema, reflexioneu i deixeu la vostra opinió als comentaris.

Avís: tot i que cal trobar resposta a les preguntes, no us quedeu només aquí. Som molta gent a comentar, segur que molts  podeu parlar de quelcom relacionat (esports, globalització, desnutrició, talles…) i enriquidor. I sí, TOTHOM HA DE PARTICIPAR :mrgreen:

Per cert, els comentaris han de ser de producció pròpia. Comentar no consisteixen copiar i enganxar informació extreta del web. Cal llegir els comentaris que ja han fet els vostres companys i donar la vostra opinió! No els esborraré, però no comptabilitzen.

Advertisements

50 Respostes to “Salut i alimentació”

  1. Hector Andreu Says:

    He estat mirant el vídeo sobre l’obesitat i els enllaços corresponents. Sobre l’obesitat i el control del pes. He arribat a una sèrie de conclusions respecte aquest tema (alimentació i salut), avegades l’obesitat pot ser causada per una sobre alimentació generalment no massa equilibrada, però també penso que no tothom pot accedir a una sobre alimentació és a dir, no tots som capaços de adquirir un excès de aliments(en aquest cas, diners per adquirir-ho). Avegades amb un simple fet de menjar malament, com podríem anomenar-ho nosaltres, ”menjar basura” ja és suficient per obtenir aquesta malaltia. Aliments rics en greixos i hidrats de carboni, que t’aporten moltes caloríes en poca quantitat i a sobre és barat. D’això que moltes families es desplacen a aquests llocs per menjar dos o tres cops per setmana. Una manera de menjar ràpid, etipar-se i barat.
    També volia relacionar tot això amb el càncer, ja que un excès de greixos un la sang pot produïr molts problemes al nostre cos i perjudicar-nos a la vida seriosament.
    Tenir una dieta, sana i equilibrada és essencial ha d’estar en la nostra vida diària. Menjar ric i variat (fruites,verdures,carn,peix,llet..). Abstenir-se de la vida sedimentària, i proposar-se fer esport. Millorarem la nostra qualitat de vida i obtindrem resultats positius.
    En conclusió he notat al metge del vídeo una mica bastant preocupat en relació a la obesitat, es veu que en la nostra societat hi han molts casos de obesitat i la majoria está en els homes. Encara que a les dones també hi ha forces casos. Ja descriu la ”barriga cervecera” com a la la corba de la mort.

    Hector Andreu!

  2. Judit Domènech Says:

    M’agradaria parlar sobre dos temes ben oposats l’anorèxia i l’obesitat.
    Començaré per l’anorèxia, he de dir que és veritat que cada cop hi ha més persones amb aquesta malaltia i que cada vegada afecta més als joves, sobretot a les noies. Aquesta és una malaltia que la gent que la pateix deixa de menjar o menja però poques quantitats que finalment es converteix en res. La societat en la que vivim és una causant d’aquesta malaltia ja que s’imposa un model de bellesa amb un cos molt prim. No tota la causant és la societat ja que hi ha persones que no s’agraden i intenten aprimar voluntàriament, aquestes renuncien a tenir un pes normal, altres persones volen aprimar pels comentaris que fa altre gent, amics, familiars, desconeguts,… respecte el seu cos, que provoca que aquesta persona no es senti malament amb el seu cos i vulgui aprimar. En general els anorèxics sempre es veuen grassos; és un trastorn de comportament alimentari molt greu que porta a la mort si aquesta persona no és ingressada en un centre especialitzat per aquest tipus de malaltia.
    També volia parlar de l’obesitat ja que és el cas contrari, són persones que no porten una alimentació sana o perquè el seu metabolisme és així, entre altres casos. Aquest tipus de malaltia genera d’altres com malalties respiratòries, colesterol, fins i tot càncer. Es pot comprovar que cada vegada augmenta més la població amb obesitat. Els anuncis d’aliments per mitjans de comunicació són alguns causants, ja que amb aquests anuncis aconsegueixen que molta gent compri aquells producte. Per a ells és un benefici en canvi per algunes persones pot causar la mort.
    He trobat una pàgina molt interessant sobre el tema de l’anorèxia, l’escric per si algú l’interessa i vol veure-la: http://video.google.es/videosearch?hl=es&source=hp&q=anorexia&um=1&ie=UTF-8&ei=PDz8SqirH8j-4AbfiP3dAw&sa=X&oi=video_result_group&ct=title&resnum=4&ved=0CBgQqwQwAw#

    Judit Domènech

  3. Meritxell Says:

    Moltes gràcies per les vostres aportacions. Hi ha molt de cert en tot allò que expliqueu.
    Judith, gràcies per l’enllaç. Hi he trobat un vídeo realment colpidor que s’ha guanyat el dret a un post per ell sol

  4. Victor Says:

    respecte el seu cos, que provoca que aquesta persona no es senti malament amb el seu cos i vulgui aprimar
    crec que la judit en comptes de posar malament volia posar BE.

    Victor

  5. Judit Domènech Says:

    Si Víctor em vaig equivocar, jo volia dir que: respecte el seu cos, que provoca que aquesta persona es senti malament amb el seu cos i vulgui aprimar. Gràcies!

  6. Iris Says:

    hola!
    m’he estat mirant els enllaços i el video i me quedat molt sorpresa amb unes lineas de la segona pagina, que diu que ja afecta a dos milions d’españols i que asobre en aquest propers anys es duplicarà, sincerament, yo crec que a la gent en veritat no li preocupa la obesitat encara que s’alarmin amb aquestes noticies, perquè si de veritat els importés farien coses per evitar aquesta malaltia fent esport i seguir un dieta més o menys equilibrada i per la part de anorexia i búlimia crec que en veritat elles no es veuen “rellenitas” (al menys al principi) l’ho que pasa és que sempre hi ha algú que fa un petit comentari que no li hauriem de tenir en conte però que sempre ens dona en pensar… i aixó juntament al que tu penses sempre acabas pensant que tenen raó i crec que per “curar-te” el que has de fer es pasar dels comentaris i pensar en la gent que testima de veritat i que mai en faran mal i no fer-lis sufrir ja que els familiar son els que més sufreixen…

    P.D.:
    gràcies per venir 🙂

  7. Andrea Domènech Says:

    Buscant informació sobre l’anorèxia i la bulímia he trobat una sèrie de blocs on les noies parlen, demanen ajuda i es donen consells de com aprimar-se en poc temps. Però també he de dir que hi ha persones que escriuen de manera que aquestes noies reflexionin sobre les metes que volen aconseguir.
    Un dels mètodes que utilitzen per aprimar-se es prendres un fàrmac anomenat “sibutramina”, que és utilitzat per tractar l’obesitat. Aquesta droga redueix l’apetit provocant la pèrdua de pes.
    També fan molt d’exercici, beuen molta aigua al dia, es purguen després de cada ingestió, masteguen el menjar però no s’ho empassen…cadascu te el seu truc.
    M’ha sorprès fins a quin limit poden arribar algunes persones per aconseguir ser anorèxiques o bulímiques. Deixen de menjar durant uns dies que poden arribar a ser setmanes, unes prefereixen morir abans de no baixar cap quilogram, es compren roba més petita…

    Voldria penjar-vos alguns dels comentaris que m’han cridat l’atenció.
    – Yo me he roto 1 muela, me mareo todos los días por la pérdida de potasio, pero peso 15 kilos menos que el año pasado, estoy enferma, sí, pero cada vez que como tengo que vomitarlo.

    Aquesta noia ha perdut un queixal a causa de provocar-se el vomit, els àcids de l’estomac destrueixen les dents.

    – Mido 1.6 y peso 60 kilos, de verdad quiero ser anoréxica, me encantaría ser flaca así como era antes, quiero tener amigas que quieran ser anoréxicas y que nos propongamos metas y nos apoyemos mutuamente para que podamos adelgazar.

    Aquestes pagines web no haurien d’existir, encara que algunes d’elles ja s’han tancat, són una mala influència per les noies ja que s’animen entre elles per arribar al seu somni “ser anorèxiques”.
    “SER PERFECTA ES MI META”

  8. Victor Says:

    despres de llegir els el articles i veure el video, e extret varies conclusions sobre aquestes dues enfermetats. Pero m’agradaria parlar de un comentari que a fet la Andrea domenec que diu: ”M’ha sorprès fins a quin limit poden arribar algunes persones per aconseguir ser anorèxiques o bulímiques”, yo crec que les persones que acaban patint aquestes enfermetats no es perque la volen aconseguir, dubto que alguna persona en aquest mon li agradi pasar per aquesta situacio.
    La anorexia es una enfermetat molt fotuda ya que una persona que es veu grasa i fa tot el posible per veures be( restringir el menjar, fer molt de esport etc) es una cosa psicologia i es molt complicat de fer canviar de opinio aquestes persones, per aixo el convenient es posarse en mans de professionals el mes avans posible porque sino pot acabar molt malament, aquestes persones deurien fer mes de cas a les persones que els estiman i estan al seu voltat ya que ellas son les que realment veuen com estan i si es precupan es per alguna cosa, tenen que obreir els ulls el mes abans posible i entrar en rao encara que sigi molt dificil.
    En la meva opinio yo crec que la obesitat es la menys ”chunga” ya que sempre esta la posivilitat de accedir a una operacio de reduccio de estomag(diria que era aquesta, potser no era de estomag i me estic equivocant pero era de una cosa d’aquestes), pero al ser bastant cara no esta al abast de totes les persones que la pateixen.
    Es increible com el numero de persones que la pateixen esta augmentant cada cop mes veient com acaben les persones que la pateixen ya que es pasa realment malament, yo crec que les persones es deurien conformar com el cos que els hi a tocat, no esta malament voler guanyar o perdre una mica de pes pero amb un cert controli sense sobrepasar uns limits.

    -mes que comentar els articles e donat la meva opinio pero esque es lo unic que se ma ocorregut perque no sabia com començar ben be.
    Espero que aixo serveixi.

    Victor!

  9. Meritxell Says:

    Bones

    Els comentaris són per reflexionar sobre el tema, tal i com esteu fent. Tot i que obesitat i anorèxia són trastorns alimentaris, no tenen les mateixes causes i, sincerament, no crec que n’hi hagi una més fàcil de curar que l’altra. En l’obesitat hi conflueixen hàbits i estils de vida: a una certa predisposició genètica hi sumes una mala alimentació i una falsa certesa que ja hi posaran remei un dia d’aquests.
    En trastorns com anorèxia i bulímia, hi ha un rerefons psicòlogic greu: baixa autoestima, aïllament, elevada exigència.
    Com bé diu l’Iris, caldria escoltat aquells que ens estimen i volen el nostre bé, però sembla que això també falla en aquestes malalties.

  10. Andrea Domènech Says:

    Víctor has deixat un comentari sobre el que jo he escrit i voldria comentar-ho.
    (M’agradaria parlar d’un comentari que a fet la Andrea Domènech que diu: “M’ha sorprès fins a quin limit poden arribar algunes persones per aconseguir ser anorèxiques o bulímiques”, jo crec que les persones que acaben patint aquestes malalties no és per què la volen aconseguir, dubto que alguna persona en aquest món li agradi passar per aquesta situació).
    Víctor he de dir-te que les noies que comenten en aquests blocs tenen entre 12 i 18 anys , la seva estatura és de 1.65 i tenen un pes entre 50-60 quilos (totes aquestes dades són aproximades), per fer-te una idea. És un dels comentaris que fan molt sovint, aquestes noies tenen problemes i en comptes de donar-se suport en la seva família, ho fan entre elles i això provoca que caiguin més en la seva malaltia perquè s’animen entre elles a baixar de pes ja que és veuen grasses, per això em sorprenen els comentaris i per això no haurien d’existir aquestes pagines.
    Jo tampoc crec que els hi agradi patir de veritat però aquestes noies no ho veuen així, fins que les ajuden o arriben a un limit, també he de dir que molta gent no arriba a curar-se mai.

    Aquí et deixo alguns dels comentaris que afirmen tot allò que te dit:

    – oie kiero ser anorexica no aguanto mas ser gorda y asquerosa.
    – olaaa yo tambien necesito ayuda y necesito una amiga para aconsejarnos y llegar a nuestra meta…quiero ser flaca!!!
    – te das cuenta que la tienes cuando ya es una obsesion. yo fui bulimica durante 4 meses, los mejores 4 meses. adelgaze 15 kilos. ahora yo peso 35 k. para mi estoy bien porque deberia pesar 40.

    Espero que hagis entès el que volia dir.

  11. Jose camacho Says:

    Una dieta saludable consistiria en menjar 4 o 5 vegades al dia, en la que la més important seria l’esmorzar, i a totes les parades a menjar del dia lo bó seria menjar una mica de tots els grups, láctics, proteïnes, verdures, hortalizes, hidrats, grases, vitamines i minerals. http://static.consumer.es/obesidadinfantil/imgs/piramide.jpg

    Però ami m’agradiaria obrir un tema de debat, en el qual:

    -Les persones vegetarianes estan més sanes o menys de les que menjan de tot una mica?És bó per el nostre cos no menjar res que provingui dels animals?

    Jo proposo aquest tema perquè em sembla que es interensat.., Per ami les persones vegetarianes no es que estigien menys sanes o més sino que al seu cos li falten coses, com proteïnes, algunes vitamines.. etc.

    L’IMC és l’index de massa corporal en la que es relaciona el pes de la persoan amb la seva altura i serveix per veure el ric d’obesitat que té la persona, si teniu curiositat visiteu aquesta web en la que us indicara la vostre massa corporal.
    http://www.buenasalud.com/tools/bmicalc.cfm

    Els riscos de l’obesitat i el sobre pes es per la nostre salut, perque això ens pot causar malalties al nostre cos. Però jo crec que un risc de l’obesitat i el sobre pes es psicologic, ja que no es sap perque si estas “gordo” al gent ja no et mira de la mateixa manera, i jo crec que la persona aquesta no es mereix aixo per culpa del seu sobrepes, que no olvidem que es una enfermetat en la que ells no hi poden fer massa..

    JOSE CAMACHO!

  12. Jose camacho Says:

    Andrea, aquestes pagines també les he estar mirant ara per sobre i això i es diuen completes barbaritats! Però la meva pregunta és pequè el govern o qui s’encarregi de les pagines web no les tanquen aquestes pagines? Perquè com tú has dit les pagines aquestes les visiten moltes noies molt joves que tenen problemes i entre elles apartir de la web i de blogs i menjen el cap unes a les altres i encara tenen mes problemes.. Jo crec que aquestes pagines haurien d’estar tancades.

  13. Anna Santillana Says:

    Ja que molta gent està parlant de l’anorèxia i la bulímia, m’agradaria fer la meva aportació. Per començar voldria dir que les persones que pateixen aquesta enfermetat (qualsevol de les dues), es degut a una baixa autoestima i al sentir-se “rebutjades” per gent del seu entorn comencen a agafar una forta obsessió amb el seu cos. Les persones amb aquestes enfermetats són emocionalment immadurs i molt dependents del nucli familiar. Voldria dir també, que aquests nois o noies afectats per la enfermetat s’aïllen dels amics perquè creuen que no les entenen.
    Dir també, que molts pares quan s’assabenten de que el seu fill o filla te l’enfermetat, es comencen a sentir culpables y preguntar-se que han fet malament, així el que crec que fan es empitjorar la situació, cap pare es perfecte, cadascú fa lo millor que pot.
    Esmentar també el tema de la obesitat, la obesitat es un factor de risc en enfermetats cardiovasculars, diabetis, articulars i cerebrovasculars, i també d’alguns càncers (25% de ronyó, 40 % coll d’úter, 10% mama i colon) . La relació entre alimentació i càncer podríem dir que molta gent la coneixia però no es deia la relació amb el sobrepès i la obesitat. A un article que e trobat per internet deia que la obesitat es responsable de 35.000 casos nous de càncer a Europa. E trobat també que a Europa la meitat dels homes i el 35 % de les dones son obesos, es una xifra que personalment a mi em sembla increïble perquè crec que tampoc es tan difícil cuidar-se i fer una mica d’esport.
    Espero haver aportat coses. Anna!

  14. Iris Says:

    Anna, en part estic d’acord amb tu ,però ,hi ha una cosa que no estic d’acord “Dir també, que molts pares quan s’assabenten de que el seu fill o filla te l’enfermetat, es comencen a sentir culpables y preguntar-se que han fet malament, així el que crec que fan es empitjorar la situació, cap pare es perfecte, cadascú fa lo millor que pot.” jo crec que els pares que s’assbenten ,que els seus fills tenen aquesta malaltia, si que s’han de sentir malament, però no crec que enpitjorin la situació, perquè el que fan és ajudarte i ferte veure el que de veritat està pasant. Al principi si que es veritat que costa però volguem o no volguem depenem molt dels pares i la seva influència és la més gran, i si un pare et diu que els estas fent patir per el que estan veient, aquesta persona reflexiona i intenta tornar a la normalitat, lo dolent és que quan aquests pares s’adonen ja és massa tard perquè ja s’adonen quan la persona s’ha quedat molt prim/a i per això és tant difícil tornar a la normalitat… però el que mai fan és empitjorar la situació.

  15. Hector Andreu Says:

    He fet una recerca sobre el que vaig dir sobre l’obesitat i el ”menjar basura” i he trobat una video molt interesant. Per adonar-nos dels riscos que pot comportar aquesta malaltia. I ajudar a compendre el perque de la malaltia. Que no hauriem de menjar? Que hauriem de menjar?

  16. Patri Pavón Says:

    IMC és l’índex de massa corporal, aquest és un mesura d’associació entre el pes i la talla de cada persona. Va ser creat per Quetelet, per tant, també és conegut amb el nom d’índex de Quetelet. S’utilitza una expressió matemàtica per calcular-ho:
    IMC = pes (kg) / estatura²
    El valor que obtenim depèn de molts factors, entre ells l’edat i el sexe.
    En la següent pàgina podeu calcular el vostre IMC i comparar el resultat amb el que pertoca:
    http://www.imss.gob.mx/nr/imss/calculadora/index.htm

  17. Anna Santillana Says:

    Crec que no m’he sabut explicar massa bé.. amb això volia dir que perjudica perquè com es creuen culpables d’aquesta situació potser es senten menys insegurs en la manera de dirigir-se al fill perquè pot creure que ho farà malament. No se ben bé com explicar-me, així ho deixo, però estic molt d’acord amb lo que m’has dit tu Iris, gràcies.

  18. Jordi Alsina Says:

    Aquests articles que parlen de l’obesitat m’han cridat bastant l’atenció, perquè, una malaltia com és l’obesitat potser ens afecta d’una manera inconscient i no estem fent res per evitar-ho. Estàvem parlant de què una malaltia com l’obesitat pot esdevenir del sobrepès, d’entre altres maneres, i les persones responsables de la salut d’un nen, per exemple, (què es qui es pot veure afectat per el sobrepès a l’edat de creixement) a vegades no són conscients de que si no s’hi posen mitjans la salut de la persona es pot veure afectada.
    El problema no és només què si el sobrepès va augmentant aquest comporti obesitat, sinó que tenint en compte la societat d’avui dia, la discriminació i l’assetjament en persones amb sobrepès és freqüent, per això ja no només es pateix el risc de patir els problemes de salut relacionats amb l’obesitat (problemes cardiovasculars, diabetis, hipertensió, etc). Sinó que aquests factors com l’assetjament, solen produir trastorns psicològics què acaben esdevenint en malalties com anorèxia o bulímia o simplement és poden convertir en casos d’una depresió i ja no és només la salut física la què es veu afectada, la psíquica també.
    Revertir una malaltia com la obesitat és difícil, però amb esforç és pot aconseguir una millora. Sense anar més lluny, jo m’he vist afectat per les causes de l’obesitat, ja què actualment pateixo hipotiroïdisme (producció insuficient d’hormones tiroideas) i una de les causes és un descontrol del metabolisme i això és manifesta amb un augment de pès, la qual cosa em va produir ‘obesitat’, el meu índex de IMC era molt superior al normal. Per això amb un tractament, un control a l’alimentació i una continua activitat física vaig poder revertir aquest augment de pes.
    Per això la conclusió és què, si des de un principi podem mantenir una vida saludable, en un futur podrem preveure malalties com la obesitat, que constantment està creixent, donat a factors com són ara la globalització, a part de gaudir d’una vida millor, ja què a vegades per una persona amb obesitat pujar unes escales, o caminar una estona, ja és tota una feina.

  19. Toni Says:

    Abans de tot, voldria respondre la qüestió que ha dit en Jose i crec que una persona vegetariana mai s’engreixarà ja que no menja greixos, però potser no és més sana que una que menja de tot perquè segons va comentar la meritxell a classe fins i tot els greixos(no en grans quantitats) és bo pel nostre cos.

    Tot el que s’ha parlat sobre anorexia i bulímia, obesitat i de més que hem parlat en els comentaris junt amb els videos i articles adjunts fan que s’entengui tot, i apart és un tema molt parlat i del que tots en coneixem tots els seus aspectes. Jo estic a favor de que s’evitin aquests trastorns alimentaris. Per exemple en l’obesitat infantil. Hi ha nens que quan van a l’escola no porten un entrepà o algun aliment més saludable sinó dolços i xocolatines. Per brenar i entre hores també. Un dia o dos no passa res però si no hi ha ningú que ho controli i un nen no té coneixement sobre els riscos ell seguirà consumint productes no gaire saludables que li faran augmentar la seva massa corporal. Si a més fan vida sedentaria el procés és més ràpid. On vull arribar?
    Vull dir que el problema de les enfermetats nutricionals tractades en aquest post tenen la seva base en l’edat infantil. Si desde petit a casa es fomenta una dieta equilibrada i es controla el consum de dolços i greixoss’evitarien molts dels casos. En el cas de la anorexia i la bulímia també fer pujar o mantenir l’autoestima alta sempre i així evitar els problemes psíquics de aquestes dues enfermetats. S’ha d’ensenyar a valorar el que ets i com ets. També la fomentació de l’esport ajuda a mantenir la línia i, a més, si t’ho agafes enserio, la majoria d’esports porten una dieta determinada segons el tipus d’esport que es faci.
    La clau està en una educació nutritiva i psíquica correcte i a apendre a fer les coses amb cap i seny.

  20. Patri Pavón Says:

    Ami també m’agradaria donar la meva opinió sobre dues enfermetats que donen molt que parlar: l’anorèxia i la bulímia. Aquestes dues van lligades ja que la majoria de persones que sofreixen una de les dues malalties cauen en l’altre. També s’ha de dir que aquestes malalties són més freqüents en noies que en nois. Jo crec que és perquè tenim un ideal de dona “perfecte” molt prima i els anuncis de televisió com per exemple molts productes de Special k o altres anuncis relacionats amb la alimentació et mostren una noia normal, amb això em refereixo a una noia en un pes bo, i et mostren que aquesta vol aprimar-se, aleshores la gent s’obsessiona amb el seu pes. Crec que moltes noies o nois que pateixen aquesta malaltia han començat per cridar la atenció (ja que si estàs malalt et presten més atenció), altres per perdre una mica de pes, pensant que no cauran en aquesta malaltia i altres simplement per provar perquè es veu una mica grassa o per la gent del voltant, però una vegada que caus en alguna de les dues malalties és difícil sortir d’elles.
    Estic d’acord amb l’aportació de Andrea, pàgines com aquestes les tindrien que prohibir totes, perquè no afavoreixen per a res a la gent que esta enferma.

  21. Jose camacho Says:

    estan fent un debat de la grip a a l’intereconomia, han pusat el video de la monja i parlen d’ell esta interesant.

  22. Meritxell Says:

    gràcies Jose, l’he posat a veure què diuen

  23. Jose camacho Says:

    http://www.youtube.com/watch?v=dc1o_c29LYQ&feature=related un bon video que parla de l’anorexia a les models actuals i entrevistes a dos models

  24. Ariadna Cama Says:

    No m’he llegit els comentaris a fons, he mirat de què parlaven més o menys la majoria i veig que gairebé tothom només parla d’anorèxia i bolímia o obesitat i crec que els ideals, les modes, influeixen molt en la nostra societat.
    Sé que aquest no és dels temes que s’han de tractar però jo penso que té bastants punts en comú amb diferents àmbits dels que s’han parlat.
    Primer, l’IMC (índex de massa corporal) és una dada orientativa; la gent s’obsessiona amb aquests resultats i pensa que ha d’estar per sota (o per sobre) això origina un malestar psicològic que sol portar a malalties a través de complexos, faltes de respecte (insults) de la gent envers el físic d’una persona, etc. Una persona que s’obsessiona amb el seu cos, sempre acabarà amb malalties o transtorns alimentaris, ara bé un altre punt és que això pot ser conscient o inconscient. Com veiem en els comentaris de l’Andrea, moltes noies volen ser anorèxiques o aprimar-se i per què?
    Perquè fa tres o quatre anys els transtorns alimentaris eren la nova moda. Ho sé sona extrany, però qui no ha vist mai fotologs, faceboks, webs… amb fotos de noies escalètiques`amb corones?
    El “boom” a Espanya va arribar cap al… 2005 però moltes persones no n’eren conscients car la majoria de gent no es qüestiona el fet de que hi hagi malalties així; simplement es limiten a pensar que aquelles noies es veuen malament. Però durant un llarg període la majoria no es veien malament, si no que feien el possible per veure’s malament.
    Un altre punt és que la societat, els mitjans de comunicació (ja sigui tele, revistes…) sempre ens mostren noies primes i altes, amb els òssos ben marcats i amb les faccions marcades. Això a par de ser dolent per la salud, queda lleig, contaminen visualment (exagerant l’expressió…). Una persona no pot pretendre ser una Marilyn Monroe però mesurant 1.70! i és desastrós que les persones v ulguin arribar a aquests extrems; però si el mitjans de comunicació ens influeixen, i les influències són dolentes; es crea una generació mal influenciada amb aspiracions patètiques com el fet de voler pesar 40 kg mesurant 1.70.

    M’he allargat molt en aquest tema, però és que trobo frustrant que la gent no se n’adoni que la societat ens influeix (més o menys) i que la gent sense força de voluntad i que es deixa portar, pot acabar malament.

    Quan se m’acudeixin més coses ja aniré comentant…

  25. Raquel Fernández Says:

    Hola a tots 🙂 m’agradaria parlar sobre un tema que ha sortit sobre la gent que és vegetariana i jo crec que esteu equivocats, jo soc vegetariana des de fa uns mesos i no em falten vitamines i si menjo greixos. Tothom encara que sembli mentida no hauria de menjar carn animal, perquè? doncs perquè avui dia als animals els alimenten amb aliments que per a nosaltres no són bons, els cuiden de qualsevol manera i els fiquen de tot, imagineu les porqueries que els hi fiquen que la meva cosina va estar dos anys sense menjar carn i quan la va provar un altre cop és va posar molt malalta amb febre i de tot. I no fa cap falta menjar animals per tenir proteÏnes ni vitamines perquè tot això ho pots trobar en altres aliments: tofu, algues, soja, arròs, fruita… I si mengem greixos, l’oli en porta de greixos però greixos sans no com els dels animals. Per tant sobre els vostres preguntes jo dic que: si les persones que són vegetarianes són molt més sans que els que mengen carn i si és molt bo no menjar carn animal.
    I només dir que estic d’acord amb el que heu escrit sobre l’anorèxia i la bulímia, estic d’acord amb que la societat es una de les causants tal com a dit la Judit, també amb el que ha dit l’Iris de pensar en la gent que t’estima per curar-te i que també part de la culpa és pels comentaris i tal com ha dit l’Andrea jo també he vist webs on les noies s’ajuden per ser anorexiques i bulímiques.

  26. Raquel Fernández Says:

    Per cert sóm el que mengem!

  27. Álvaro Rivas Says:

    L’ IMC és l’índex de massa corporal, l’índex de massa corporal és la relació d’estatura amb el pes. Es fa amb un càlcul:

    IMC = PES (KG): Altura (m al quadrat)

    L’obesitat i la inactivitat física poden ser responsables d’un 25 o 30 per cent de diferents tipus de càncer. L’obestat posa en risc imminent la vida del paciente. En aquests casos, hi està indicada la realització d’una intervención quirúrgica a fi de resoldre el problema.
    Els trastorns alimentaris són unes alteracions d’ordre psicològic que amenacen la vida i la salut d’una persona. Tenen una insatisfacción notable del seu cos. Aeusts tipus de problemas normalmente afecten a les dones, amb una proporción de 9 dones per 1 home. Hi ha dos tipus de malalties segons aaquests trastorns:

    ? Anorèxia: la persona té una imatge distorsionada del seu cos, mostra por en guanyar pes. Encara que ella estigui prima, es veu al mirall grassa.
    ? Bulímia: es manté també la preocupación per la imatge i pel pes. Les persones que pateixen aquesta malatia vomiten i consumiesen laxants amb exceso, per evitar l’augment de pes.

    He trobat una foto, que confirma el que he dit sobre les perosnes que al mirall es veuen grasses i estan realment escelètiques.

    Álvaro Rivas

  28. Joan Carbonell Says:

    doncs després d’haver llegit els enllaços que has posat de lllegir algun dels comentaris dels meus companys i del video de la senyora, crec que no perquè a la televisió, o altres mitjans de comunicació posin casos de obesitat o altres trastorns alimentaris, això vagi a menys, sinò tot el contrari, cada cop hi ha més casos de obesitat…
    jo he fet una reflexió que segurament molta gent també la fa, nod deixa de ser una estupidesa, però trobo que és la realitat.
    abans la gent per poder guanyar una petita part del que ara tenim no parlo de materials si no de menjar tenia de estar treballant tot el dia, cosa que no es bo, tenim de fer com a mínim els àpats més importants, i no per menjar més sovunt més grossos estarem, sinò que podem menjar més sovint però poca quantiat i coses que siguin saludables. tornan al tema d’abans, com tenien d’estar moltes hores treballan, hi havia poca gent que tinguéssin problemes de sobre pes, en canvi ara, tot s’ha anat fent més fàcil i em caigut a la vida sedentaria, estar a casa sense fer res, menjar aliments “porqueria”…
    i això fa que cada vegada la gent tingui més problemes, si tothom poses de la seva part, menjar bé una alimentació saludable i fes un mínim d’esport diari, aquestes dades baixarien i ens farien la vida millor, no tindriem tants problemes en la salut.

    ens veiem a clase!

  29. Toni Says:

    rectifico la meva afirmació sobre els vegetarians. Gràcies Raquel!

  30. Toni Says:

    yo que vaig parlar una mica sobre l’obesitat infantil he trobat diversos videos interessants.

    http://www.youtube.com/results?search_query=obesidad+infantil&search_type=&aq=1&oq=obesida

    Si clickeu aquí n’hi ha un llistat i n’hia uns quants que parlen persones cultes i expertes i són força interessants. També n’hi ha d’altres per fotre’s dels casos.

  31. joan balmaña Says:

    Durant aquets dies e anart observant els comentaris dels meus companys i comopanyes i crec que el millor es que comenti el que ens as demanat a partir de el que e entes.

    Jo crec des del meu punt de vista i a partir del que he llegit que la dieta més saludables es aquella que li dona al cos tot el neccessari pero sense excesos i el que diferencia una dieta de un regim es el objectiu final ja que un regim es fa amb lobjectiu de assolir un pes per sota del que es tenia i una dieta simplement es amb l’objectiu de tenir una vida sana.

    El IMC per el que entes en farmaceuticonlin es la relacio entre el nostre pes i la altura, al fer el calcul el resutat ens indica si tenim un bon pes o si tenim sobrepés o obesitat.També per el que fa a l’obesitat i el sobrepes he entes que els riscos poden ser malalties comcardobasculars, problemes de circulació , artrosi,als genolls que estan relacionats amb el lloc on s’hacumuli el greix depenent de si es la zona abdominal o les extremitats inferiors.

    Els transtorns alimentaris son transtorns psquics que ens indueixen a canviar el nostre limentació de manera negativa i fa que perdem pes descontroladamente sense donarnos conte. Aquets transtorns normalmente estan produits per la societat en la que vivim ja que i han uns estereotips de persona ideal amb molt baix pes això provoca que la gent pugui pensar que esta grassa i que començi a fer regims sense sentit que acaven derivan en aquets transtorns alimentaris.

    Per acavar vui parlar de l’esport ja que es un elemet que en spot ajudar a millorar el nostre estat fisic i psiquic . En la seguen pagina web he trobat la información sobre els efectes que tenen els esports sobre la nostra vida: http://www.masvidasaludable.cl/seccion_mujeres/deportes_todas_las_edades_mujer.php

  32. Toni Says:

    Bona relflexió Joan, m’hi sumo! Entre tots estem treient moltes conclusions que ens donen un altre punt de vista d’aquestes enfermetats.

  33. hector hernandez rodriguez Says:

    Respecte a la obesitat crec que l’unic i millor tractament es simplement una bona dieta i molt esport.
    no existeixen regims fantastics, potser que amb una dieta baixem uns quants quilos rapidament, pero quan es deixa es recuperen el kilos perduts i a vegades mes. S’ha de menjar de tot pero sense pasar-se. Respecte el que ha dit la Raquel (la meva cosina va estar dos anys sense menjar carn i quan la va provar un altre cop és va posar molt malalta amb febre i de tot.) si el teu cos no rep carn, o qualsevol altre cosa, en un temps es desacostuma i quan en torna a ingeri fa una reacció al·lergica.
    Per solucionar aquest problema no s’han de treure a les models priimes de les revistes, s’hauria de rebre una educació esportiva i sobretot nutricional a les escoles i saver veure el que realment fan els regims de les revistes.

  34. Bea Says:

    Jo també parlaré sobre l’anorèxia i la bulímia. Trobo que fins fa poc no se’ls hi ha donat gaire importància com a altres malalties, és una malaltia que ha provocat moltes morts, o bé persones que quan hi cauen ja no es poden recuperar mai més encara que ho intentin, tot i així hi ha moltes noies que s’han recuperat gracies a l’ajuda que els hi donen els professionals, i sobretot pel suport que poden tenir de la seva família i els amics. Penso que aquesta malaltia esta provocada principalment per la societat i el mon que ens envolta, per les tendències i les mesures perfectes que ens intenten implantar al cap els anuncis de televisió, les series, etc. Quan una persona cau en aquesta malaltia pot ser per molts aspectes, no sempre es perquè ella mateixa mai s’hagi agradat, sinó que també depèn de l’entorn familiar, dels amics, dels companys, si algun d’aquets aspectes no estan al seu favor es un punt mes per caure en aquesta malaltia. La gent no els hi dona gaire importància a aquestes noies o nois, o riuen dient que simplement ho fan per cridar l’atenció, hi han molts tipus d’anorèxia i de bulímia, si que hi ha gent que ho fa per cridar l’atenció de la seva família sigui pel motiu que sigui, perquè no tenen un bon entorn familiar, o bé perquè no es senten bé amb elles mateixes i es comparen amb el que la societat i les tendències diuen. També he de dir que avui dia encara que no s’hagi donat gaire importància a aquesta malaltia, hi han moltes webs on noies que la pareixen expressen el que senten i com es veuen de grasses, demanen consells a d’altres que porten mes temps patint aquesta malaltia,etc. Trobo que totes aquestes webs haurien de ser tancades, ja que l’únic que aconsegueixen aquestes noies es obsessionar-se mes amb el menjar i amb el seu cos. Quan parles amb una persona que te aquesta malaltia ten adones que es com si aquella persona estigues en un mon diferent al teu, fora de la realitat, elles l’anomenen el mon pro ana i pro mia, es tanquen en elles mateixes i nomes parlen amb gent que també pateix aquesta malaltia ja que pensen que la gent que no la té no les poden arribar a entendre. Aquestes noies tenen el seu propi vocabulari per comunicar-se entre elles, es fan marques a la pell, tatuatges indicant el pes que volen arribar a pesar, es fan pulseres per identificar-se entre elles, es fan anomenar “princesas de porcelana”, això indica debilitat, fragilitat, elles es veuen fràgils, es marquen una meta i fins que no l’aconsegueixen no paren, quan ja l’han aconseguit sen tornen a marcar un altre, i així fins que en molts casos les vides d’aquestes noies s’esgoten, per culpa d’aquesta mala alimentació desmesurada. La majoria de vegades aquestes noies es fixen en models, o actrius famoses que també tenen aquest problema, i s’obsessionen en aconseguir el seu pes i ser com elles. Aquets casos son casos molt extrems , però n’hi han molts per això volia comentar-ho, jo trobo que aquestes noies necessiten ajuda de professionals, però sobretot de la seva família i els amics, nomes així poden arribar a recuperar-se i a sortir d’aquest mon que elles l’anomenen perfecte. Us deixo unes pagines webs on aquestes noies expliquen que significa anna o mia per elles, ( ana la daesa de les noies que pateixen anorèxia, i mia de les que pareixen bulímia ).
    Us demano que si teniu una mica de temps us pareu a veure el que aquestes noies escriuen, el que aquestes noies senten, moltes d’elles fan servir aquets blogs per expressar el que senten, com viuen aquesta malaltia que elles negan, com es el seu mon, també per donar consells a altres que començen i volen que els seus familiars i amics no les descobreixin, moltes s’arrependeixen d’haver caigut, i el que en realitat volen es ajuda… Trobo que es impossible explicar tot el que aquesta malaltia es, i el que comporta en un sol comentari, així que us deixo amb els següents enllaços! 😉

  35. Laura Gallardo Says:

    Hola!
    Aquests enllaços i vídeos que ens has donat, m’han servit per reafirmar coses que ja sabia i coses que mai havia parat a pensar.
    El sobrepès, l’obesitat i el càncer he trobar molts punts en comú que no els hauria relacionat mai, si no hagués llegit aquestes pàgines esmentades . Primerament, sabem que per obtenir i mantenir un pes adequat cal portar una vida sana, una dieta variada, menjant una mica de cada cosa i amb una regularitat de àpats de quatre o cinc vegades al dia; un exercici físic saludable i no excessiu, unes tres o quatres hores per setmana es el recomanat. I una cosa que, potser, no li prenem consciència i que influeix de manera perjudicial a la nostra salut a llarg termini: és el estrès. L’estrès, com sabem, és una tensió mental o corporal excessiva provocada per un factor físic o psíquic, amb la creació possible d’una malaltia o problemes. Les malalties que pot causar, estan bastant relacionades amb tot ho referent amb el sobrepès i obesitat. Aquestes són: tipus de problemes crònics de salut – malalties cardiovasculars, afeccions muscoesquelètiques i afeccions psicològiques -. Les dues primeres que he esmentat, fan relació al tipus de causes o conseqüències, com ho vulgueu dir, del sobrepès i l’obesitat i crec que estan relacionades.
    Reconec que, abans de voltar per aquest tema del pes i el càncer, no sabia que podien estar relacionats. Coneixia que el sobrepès comportava problemes greus a la salut, però no amb el càncer. I ara bé, mirant aquestes pàgines, he trobat una cosa que m’ha sorprès bastant, i és que en les dones obeses i amb sobrepès, després de la menopausa, hi ha un risc major a patir càncer de mama, ja que en aquestes dones existeix un nivell més alt d’estrògens amb la causa de que els teixits sensibles al estrogen estan exposats a més estímuls d’estrogen, comportant un creixement més ràpid de tumors de mama.
    (En aquest apartat, estic d’acord amb el que diu L’Ariadna del IMC (índex de massa corporal), en que és una dada orientativa no exacta, per lo qual no cal obsessionar-ne tan, ni tenir-ho tan present)
    L’anorèxia i la bulímia també són trastorns alimentaris, en què influeix l’afecció psicològica.
    Les persones que pateixen aquestes dues malalties, tot i ser molt semblants i en molts casos combinades (sabem que les dues es deguda a un sentiment profund d’aprimar, i combinades em refereixo al fet de que s’alterna aquestes dues malalties), tenen una característica que les diferencia, que per mi és important: l’anorèxia és quan, cada vegades més seguit, es deixa de menjar les substàncies necessàries per al nostre organisme, i la bulímia són períodes curts i molt intensos en que la persona s’atipa desmesuradament amb la conseqüència del vomiti de després.
    Aquestes dues malalties, són causes psicològiques. El món que ens envolta influeix moltísim: l’ideal de bellesa imposat a causa de les models, les revistes, la televisió…però com a opinió meva, la decisió de seguir o no aquestes modes es ABSOLUTAMENT nostra, som nosaltres qui guiem la nostra voluntat, els nostres pensaments de com volem ser. No té per que haver una grup de persones o mitjans de comunicacions dir-nos com hem de ser. El que hem de fer es acceptar-nos com som, de deixar de preocupar-nos tan exageradament pel nostre físic, perquè el que acaba conservant-se amb el temps, no és el físic, sinó la persona que som. El físic amb el temps es deteriorarà, ens sortiran arrugues, tindrem varius, i moltes més coses, però el que acaba caracteritzant una persona és la seva personalitat, el seu “cor” per dir-ho d’alguna manera.

    La veritat, es que alguns comentaris m’han agradat força i també m’an ajudat una mica a la manera de desenvolupar el meu 🙂

    Doncs, fins demà.

  36. Francisco Javier Díaz Gómez Says:

    Com no vaig vindre l’últim dia m’he assabentat tard de la feina que hi havia i no he pogut comentar abans.
    Llegint els comentaris dels meus companys, he vist que el tema a més devatir era l’obesitat, l’anorexia i la bulímia i totes les seves causes per les que apareixen i les condicions que ha de complir una persona per poder parlarse de un posible cas d’aquestes enfermetats.
    Hem refereixo a aquestes persones com a casos de enfermetats en general, perque no tenim que oblidar que realment nomes són això, no tenim perque arrelar més en el tema, perque crec que en part aquest és un dels pensaments que arriba fer que la gente es comporti sobreexagerant, i això fa que la gent que pateix aquesta enfermet ho tingui molt més difícil per soperar-la ja que agafa una idea d’aquesta de que és una enfermetat molt forta agafar-la, i hem d’entendre que, patir-la no és greu, lo que de veritat es greu és el que et pot fer patir aquestes enfermetats.
    he arribat a aquesta conclusio, fixanme que els errors que cometen aquestes persones al reflexionar, són erros acceptables, ja que estan influenciats i m’ha atreveixo a dir que provocats per la societat, per la qual estem influenciats tots.

    Arribem a la conclusió de que hauríem de tindre en compte la posibilitat de que aquestes persones no son persones que han patit una gran exposició a influéncies negatives de la societat, si no que son persones resultants del conjunt de persones influenciades en petita part per la societat i que l’envolten, un altre exemple de l’efecte papallona.

    no hem de preocuparnos tant per solucionar el problema si no per saber com podem fer que aquesta enfermetat no sigui una amenaça possible, però es molt difícil fer cambiar una societat on el físic i l’aparença s’han transformat en la base d’aquesta, si no tens el físic o l’aparença adecuada, no pots estar dintre de la societat, un altre tipus de discriminació meny directa.

    També es un problema aconseguir ser la persona perfecta, segons la ideologia de la societat, ja que això et transforma en un sencill exemple de persona afectada per la publicitat de televisio, programes, feina, és a dir, societat.

    Sobre el tema que han obert alguns companys de proibir els foros, blogs i altres medis per on la gent aconseja sobre aquestes enfermetats, penso que no és del tot així, no tindríen que prohíbir aquest temes directament ja que estan dintre de la llibertad d’expressió al que dispossem tothom, però si que es tindria que establir una llei sobre el mètodes que es donen en aquestes pagines d’afrontar l’enfermetat, i prohibir la prolongació directa, d’aquesta, és a dir, no fer de forma directa que una persona pateixi aquest tipus d’enfermetat.

    Tot no és culpa de la societat, una gran part de la culpa esta iniciada en l’educacio, com ja han dit alguns companys en els seus comentaris, i seguin la meva opinio, no només hem d’anar en comte de si els nostres fills i germans pateixen aquestas enfermetats si no de si tendeixen a patir-les, i també en cas de que siguen un exemple d’ideal de la societat, que el seu pensament sobre ell mateix no li fes repercutir en contre d’altres persones.

    Gracies per llegir.
    Fins un altre, m’ha agradat parlar sobre aques tema.

  37. Laura Gallardo Says:

    Ah…una cosa que em deixava.

    Estic d’acord amb la Raquel sobre el tema de la persona que és vegetariana, i ha donat (per mi) un argument bastant sòlid i lògic amb el tema de que els animals que menjem els engreixen de qualsevol manera.

  38. Àgueda Herrera Says:

    M’agradaria parlar sobre la relació entre la obesitat i molts tipus de càncer.
    Buscant infomació sobre aquest tema he trobat una web de l’institut nacional del càncer en la que trobem respostes a pregutes bastant qüestionades. Una de les pregutes que es fan en aquesta web és “que han après els científics sobre la relació entre la obesitat i el càncer?”. Algunes d’aquestes investigacions han arribat a la conclusió que la obesitat i la inactivitat física poden ser les responsables d’un 25 a un 30% dels principals càncers: de colon, de rinyó, esofag…
    Però, en especial, m’ha cridat l’atenció el càncer de mama, per què mai he pensat que una de les causes d’aquest càncer podia ser l’obesitat.
    Una altra de les pregutes que es fan en aquest blog és aquesta.
    I sí, l’obesitat pot afectar i pot afaborir el desenvolupament d’un càncer de mama (tot depèn també de l’estat menopausic e la dona). Una dada que m’ha sorprès ha sigut el fet de que les dones obeses, avans de tenir la menopàusia, tenen menys risc de tenir càncer de mama, però a la que entren en l’etapa de la menopàusia, aquestes dones són les que tenen més risc de morir per culpa d’un càncer de mama. Volia trobar més informació, números, tants per cent, però no els he trobat.
    Amb tot això vui remarcar la importància de portar una vida sana, una mala dieta, uns mals hàbits et poden portar a un destí fatal, i amb l’augment de l’edat, la cosa es va fent cada vegada més díficil. Fins al punt que, en el cas de les dones obeses, i tot a causa d’un canvi hormonal del cos (menopàusia), pots pasar d’estar en aquell grup amb menys possibilitats de tenir càncer al que més.

    Respecte els altres comentaris dl meus companys, m’agradaria remarcar el de la meva companya Raquel, m’ha agradat molt que hagi tractat el tema dels vegetarians ja que tots em parlat o bé d’obesitat, o bé de les enfermetats dels tanstorns alimenticis, Felicitats! Has sigut molt original^^.
    Un altre comentari que m’ha agradat a sigut el de l’Andrea, que ha parlat sobre els blogs i les webs de grups de noies amb aquests problemes.

    Tots els comentaris són molt bns i m’han aportat molta informació, gràcies. (:

  39. Bea Says:

    M’gradaria aclarir una cosa que molta gent pels comentaris veig que opinen, jo crec que el que menys volen aquestes noies afectades es cridar l’atenció, ja que en el moment que caus en aquesta malaltia, es perque no et sents bé amb tu mateixa, perque ets sents sola… i causes semblants aquestes, diria que una persona s’ha de sentir molt malament amb si mateix per caure en una malaltia tant greu com aquesta, en tot cas el que fan al caure en aquesta malaltia es evadir-se del mon, per dir-ho d’una altre manera “marginar-se”, ja que el que manys els hi interesa esque la gent les vegi, per això es poden roba molt ample, per disimular, y es tanquen en el seu mon tal i com he explicat abans.

  40. Ariadna Cama Says:

    Jo estic d’acord amb la Raquel però, encara que als animals se’ls engreixi fent “trampes”, als vegetals, també.
    Perquè cada vegada hi ha més hivernacles, zones alterades o productes químics que fan augmentar la velocitat dels aliments i els fan créixer artifcialment.
    Això també s’ha de tenir en compte, perquè pots pensar que menges molt sa i en realitat potser estàs menjant molts productes químics i aliments transgènics, és a dir, alterats genèticament per l’home.
    Així que menjar hortalisses, fruita, etc. és bo si saps d’on s’han collit i com s’han cultivat.

  41. Ariadna Cama Says:

    Bea… és una manera de cridar l’atenció… és una manera de fer que et facin cas quan penses que ho tens tot perdut i, quan creus que no controles res en la teva vida perquè tot està marcat, intentes controlar el teu cos. I ja sigui conscient o inconscientment, el que es vol és atreure a la gent.
    Encara que cadascú té les seves maneres de fer-se veure, aquesta és de les que passa més desapercebuda (no sé si s’escriu així), però té més importància que les altres, en la majoria dels aspectes.

  42. Bea Says:

    Si, però també has de tenir en compte que com he dit abans hi han moltes especies d’anorèxia i de bulímia, i no totes son provocades voluntàriament, com l’anorèxia nerviosa que perds la gana no precisament perquè un vulgui, desprès hi han altres aspectes clar, psicològics que fan que no t’agradis, etc.

  43. Anna Santillana Says:

    sobre els comentaris que e anat veient sobre la anorexia i la bulimia que diuen: que ho fan per cridar l’atenció, crec que ningú deixaria de menjar per aquesta raó, perque vulguis o no, ellas o ells saben que aixó els pot comportar la mort y fins que no estan extremadament prims ningú se’n adona. Aquestes persones lo primer que procuren es que ningú s’en assabenti de que tenen la malaltia. Per aquest motiu penso que si vols cridar l’atenció faries unes altres coses.

  44. Cristina Says:

    El pes ideal , sobre el IMC amb la formula que ha estat esmentada en algun dels altres comentaris dels meus companys, arriba la conclusió que si estàs entre 18,5 i 24,5 tens un pes normal, si aquest números són més baixos estem parlant de poc pes, si és entre 25 i 29,9 de sobre pes, més de 30 ja és l’obesitat i és quan és comencen a patir moltes malalties. És molts importat la alimentació de greixos que consumin, perquè si en consumim molts també podem patir per exemple diabetis i problemes de circulació. I un altre factor a tenir en compte, és fer esport regularment, ja que aquestes activitats ens les comences a donar en la infància, però molts adolescents després de acabar aquest esports realitzats a l’escola ja no fan temps per l’esport i és quan es comença a pujar de pes, i si aquesta conducte també es deu a una alimentació plena de greixos, sense verdura ni fruita… en el futur aquesta persona podrà tenir moltes malalties. Sempre s’ha de prevenir amb l’alimentació i fer esport, no es pot esperar a tenir sobre pes en arreglar-ho, perquè això ja serà molt difícil.
    Espanya és el segon país de la Unió Europea, desprès de Malta, amb més percentatge de nens entre 7 i els 11 anys amb sobre pes o obesos. Per ser és exactes el 9% dels nens pateixen obesitat i un 33% sobre pes. La comissió Europea va dir que la obesitat s’ha convertit en una epidèmia que cada cop afecta més ens el nens.
    Així que el millor per tenir un bon pes és fen esport i tenint una bona dieta, com pot ser la “Mediterrània”.

  45. Nora H. E. Says:

    Bé doncs, he anat llegint comentaris dels companys de classe i he fet una mena de recull… però he de dir, que més o menys, tots van lligat a una mateixa conclusió, però amb diferents arguments i amb la seva informació.
    Primerament, he de dir que no perquè sigui un tema “obert”, o sigui, que quasi tothom l’ha anat parlant, etc… s’hagui de tractar amb facilitat, és més, es un tema molt i molt delicat, a la qual desgraciàdament, afecta a la majoria dels joves, això vol dir, que aquests, els hi resultaria més dur llegir crítiques o del revès, que passin parcialment del tema, i vaguin al que volen, aprimarse sense escrúpuls, (aquest últim, és el cas més utilitzat, perque sinó, farien cas de els bons principis i no dels blogs d’anorexia i bulímia, comentaris de fora que els fan ratllar-se per el seu cos… resumint, LA MODA).
    La meva opiniò sobre aquestes enfermetats, és que són unes enfermetats psicològiques, quan es sap que algú es troba en aquesta situació, lo millor es actuar lo abans possible per poder tallar-ho a temps, la gent que pateix aquesta enfermetat, sol tencar-se, ensimismar-se i no obrir-se, cosa que d’alguna manera, no ho podem saber fins que notes el físic, com varia bastant, i ja sabem quines característiques presenten.
    Crec que s’hauria d’endinsar més en el problema i ajudar als que la pateixen, fent-lis entendre d’una manera psicológica i directa, que això, afecta moltíssim a la salud i podría causar desgràcies per tonteries.

  46. Lidia Sardà Says:

    Abans de tot, volia aportar la meva opinió al que va dir l’Andrea en el seu primer comentari, que després en Victor va donar la seva. Jo sincerament, apollo al que diu en Victor, a ningú li agrada arribar a tenir malalties així. Jo crec que les persones anorèxiques o bulímiques no lluiten per ser-ho sinó per aprimar-se i punt. Però arriben a un punt, que és quan tenen la malaltía, que no se’n adonen de que ja no es qüestió del que elles vulguin, sino de que la seva mentalitat actúa sola. Però també estic en contra d’una part del comentari de’n Victor, quan diu que l’obesitat es menys “xunga” que l’anorexia. Totes dues són malalties “dificils” de curar segons la força de voluntad de cada persona, de com sigui cadascú i de l’entorn que l’envolta.
    Si que es veritat el que diu l’Iris, que la gent així hauria d’escoltar i deixar-se apollar per aquells que l’estimen, pero això es molt fàcil dir-ho des de fora, quan no estem afectats. Respecte les pàgines on hos pregunteu, perquè no estan tencades, o perquè el govern deixa que existeixin? sincerament.. i és la meva opinió eh! no dic que sigui cert, però es que simplement, sempre hi haura pàgines que donin una mala influència, que no siguin adients per segons quin públic, o que simplement estiguin prohibides. Però es algo que crec que sempre serà així, per això hem d’apendre a fer cas al que de veritat creiem que es segur i que ens pot aportar informació positiva.. amb això no vui dir que sigui possible fer això, ja que la gent afectada per anorèxia, bulímia.. etc, molts cops no es conscient del que fa.
    ” E trobat també que a Europa la meitat dels homes i el 35 % de les dones son obesos, es una xifra que personalment a mi em sembla increïble perquè crec que tampoc es tan difícil cuidar-se i fer una mica d’esport.” Això ho va dir l’Anna en un comentari, i jo volia dir que potser no es tan dificil cuidar-se i fer una mica d’esport, com tu dius, però hi ha malalties que ningú les tria, i l’obesitat en aquest cas, podem evitar-la, però jo opino que fins que no estàs ben ficat en aquesta malaltia no ten dones compte de que tens un greu problema.
    En Toni va aportar un comentari que deia que aquestes malalties nutricionals són de base infantil, si que es veritat que si de ben petit t’acostumes a menjar bé suposadament tindràs menys possibilitats de caure en una malaltia d’aquestes, però hi ha nens que per desgràcia no tenen l’atenció dels pares que caldria, o que simplement els pares només fan que menjar greixos i porqueries, i d’aquí venen molts indícis d’obesitat.
    Agraeixo molt el comentari de la Raquel, que li va contestar al Jose, respecte ser vegetarià, i n’estic totalment d’acord.. jo vui dir que m’encantaria poder ser vegetariana, però també que crec que no seria capaç. Tot i que cadascú es fa vegetarià per les raons que cregui adients, jo crec que no ho podria ser pel simple fet d’haver-me acostumat a menjar carn habitualment, i de que potser per desgràcia (ja que es maten molts animals) m’agrada.
    I per finalitzar, vui apollar però a la vegada criticar el debat entre la Bea i la Ari. Habiam.. jo crec que les persones que cauen en aquesta malaltía, majoritariament per problemes psicològics, no ho fan per cridar l’atenció, potser alguna gent al principi si que s’ho pren com un joc i intenta fer-se notar, però quan es veu ficada en la malaltía dubto que li agradi molt ser el centre de tothom, ja que no estem parlan d’una broma o d’un simple estat físic, sino d’una malaltia greu i sufridora.

  47. Lidia Sardà Says:

    Per cert, aquí hos deixo un enllaç d’un video.
    M’ha semblat interesant ja que compara l’obesitat amb l’adicció a les drogues i ens explica com treballa el servei respecte això. Duració: 0.59 s.

    I mireu aquest també, es increíblement interessant!

    Vosaltres savieu que a les persones obeses se’ls fa pagar dos pasatges quan van de viatge amb avió? sincerament, jo no en tenia ni idea, però esque dubto una mica d’aquesta afirmació. M’agradaria que algú m’ho aclarís, ja que si és així.. QUINA INJUSTÍCIA!

    A parti d’aquesta última pàgina podreu veure’n més.

  48. Meritxell Says:

    Gràcies pel comentari i pels enllaços un bon tema per iniciar un nou debat!


Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: