Faig aquest article per recomanar-vos a tots els de ciències i biologia i a aquells a qui els agradi llegir i els interessi la biologia i, sobretot, el nostre origen.
“Gelati!” és la història de la Nia, una futura periodista, que fa un article sobre l’evolució. El llibre dóna moltíssima informació, de fàcil comprensió, ja que és d’un tema treballat a classe.
La Nia buscarà informació, o senzillament se la trobarà, referent a l’evolucionisme, el darwinisme i el lamarckisme. També intentarà resoldre algun conflicte fent servir el mètode científic.
Personalment, és un llibre que m’agrada molt. Ens el van enviar de deures d’estiu a tercer (fa uns anys, ja) i me l’hauré llegit unes dotze vegades, perquè el trobo molt interessant.
Parla de l’evolució, de la Lucy, dels diferents Homo, de l’Eudald Carbonell, que si recordeu, la noia que ens va fer la xerrada sobre Atapuerca ens va explicar que era el co-director del projecte; sobre Joan Oró, us pot sonar d’haver-lo mencionat quan vam fer l’explicació de l’Experiment de Miller (als que només feu ciències), als de biologia ens sona bastant més. Parla, també, d’altres biòlegs i científics especialitzats en diferents camps.
Per tant, si teniu una estona i us agrada llegir, us recomano aquesta lectura. No és un llibre gens feixuc, encara que parli de l’evolució i tot això.
Ylenia Bonito 1r Batxillerat B
16 gener 2009 a les 19:04
Pot ser interessant el llibre, però la veritat es que com jo no crec en l’evolució prefereixo altres coses (tot i que m’atrauen més les aventures o coses així ^^).
16 gener 2009 a les 19:17
Hola Elisabeth, buscaré algun llibre de caire científic que et pugui resultar interessant, però he de reconéixer que els llibres d’aventures sempre m’han agradat. Un dels meus autors de ciencia-ficció preferits era en Jules Verne : “20000 llegües de viatge submarí”, “viatge al centre de la Terra”, “L’illa misteriosa”… i molts d’altres.
Però estic convençuda que tu en tens algun en ment: per què no en fas una ressenya?
Ah! i si aconsegueixes anar al Canadà, envia’m una postaleta
Bon cap de setmana
16 gener 2009 a les 23:13
Per què enlloc de ser un llibre de evolucionisme no podia ser-ho de creacionisme? a vegades crec que ja no es
vol ni escoltar l’altre bàndol perquè ja tens al teu massa idealitzat, no sé si m’entens. Jo crec que el
creacionisme amb totes les coses que té ensenyat i les que resten a la natura que tenim cada dia i que ja
ni valorem, queda més que essencial. Potser qualsevol persona hauria de plantejar-se de nou que és lo més convenient o
llògic.
Per cert Meritxell, jo també marxaré al Canadà, tot i que amb això del treball de recerca ja m’han fastiguejat
les vacances! i també jo et podria enviar una postal 😀
20 gener 2009 a les 19:36
Llibres^^!
Aquest del que parla l’Ylenia crec que hem podia arribar a agradar, però també he de dir que m’agraden altres estils com ja ha dit l’Elisabeth, l’evolucionisme no és gaire, com dir-ho “apassionant”, si més no per a mi, ja se sap que si tots fòssim iguals aquest món no tindria cap gràcia.
Per cert, Judith et recomano així com a llibre creacionista el Gènesi… hehehe! No ara fora de broma, segur que n’existeixen centenars!